Per què estem indignats?

Milers i milers de ciutadans estan sortint al carrer arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol per la indignació que portem a sobre amb el sistema polític. Des d’uns partits polítics que es limiten a representar els interessos de les entitats financeres i els mercats internacionals a una crisi econòmica brutal fruit d’aquesta mala gestió. De l’allunyament de la classe política a un bipartidisme i un sistema que impedeix l’ascens de noves idees i maneres de fer que canviïen les coses. Per això, aquí intentem recollir alguns dels motius de la nostra indignació, perquè ningú ens manipuli i intenti dir que no tenim raons per indignar-nos o que només som quatre antisistemes:

Vida política vs Vida familiar

És possible la conciliació entre ambdues coses?

(Aquí el reportatge en format PDF, recomanat)

Si Margaret Thatcher era considerada un ésser sobrenatural per dormir cinc hores al dia, el panorama polític català està ple de superhomes. Segons la Universitat de Westminster, els adults necessiten dormir més de sis hores al dia. Ara bé, la política de primera fila impedeix assolir aquestes fites, l’exconseller Tresserras, per exemple, no dormia més de quatre hores diàries durant la legislatura que va estar al govern. Dormir poc el va fer bon amic de la Coca-Cola i és una de les causes que fan que consideri la política de primer nivell com “la negació de la vida”. 

Jordi Ausàs, l'arrel i l'escorça

Versió maquetada en pdf de l'entrevista (recomanable)

Arribem abans d’hora a la seu nacional d’Esquerra, a Barcelona, i poc després ho fa Jordi Ausàs, que ve d’esmorzar. Mentre ens saluda li sona el mòbil. És un home sol·licitat. Després d’atendre la trucada, demana a recepció quin espai li han reservat per a l’entrevista. Pugem amb ell al primer pis –que s’assembla molt al que seria la redacció d’un diari– i ens condueix a una sala de reunions amb una gran porta corredissa de fusta. No té despatx a la seu d’Esquerra, mai ha volgut tenir un càrrec orgànic dins el partit. Això diu molt de com entén la política. Encén l’aire condicionat i s’asseu a l’extrem més proper a la porta. Mentre seiem agafa la revista d’ERC que hem deixat damunt la taula. La fulleja encuriosit i ens comenta que es tracta d’un disseny nou.