Tuesday 27 March 2012

Aquesta vaga pot ser un èxit

Si ja havia manifestat més d'una vegada, tant aquí com en privat, que el primer pas per aconseguir que la vaga general triomfés eren les eleccions autonòmiques a Andalusia, avui ja podem dir que el primera de les batalles ha caigut del costat de l'oposició. Per al PP no haver aconseguit una majoria absoluta que creien que tenien a les mans ha estat el primer avís que no es poden permetre fer el que els vingui en gana.


Amb els andalusos barrant el pas a la dreta s'evita un fracàs de les movilitzacions fins i tot abans de començar i s'obre una porta esperançadora pels manifestants del proper dijous. Ara hi ha motius per creure que tots els ciutadans de l'Estat espanyol no resten submisos a les doctrines neoliberals dels populars i que, tots junts i amb força i empeny, es pot aconseguir reduir la duresa de la reforma laboral.

Serà difícil, ningú ha dit que sigui fàcil aconseguir que un govern rectifiqui respecte del que ha promulgat, però amb la unió de sindicats, partits d'esquerres, organitzacions socials i els indignats es pot aconseguir formar una massa crítica suficient per aconseguir alguns canvis.

Wednesday 21 March 2012

Per què ara no?

Crec que hi ha un capítol que m'he saltat, o sóc molt innocent, o una mica curt. El cas és que no entenc per què el Partit Popular no rescabala Francisco Camps en el seu càrrec de President de la Generalitat Valenciana, si ell diu que està en perfectes condicions per ser-ho. Per què el PP continua arraconant una persona que els tribunals van declarar "no culpable" d'un delicte de prevaricació per uns vestits?

Si creiem que tot és transparent i ningú ens amaga cap carta ni cap coneixença d'altres malifetes, els populars haurien d'estar totalment contents que el seu líder a València estigui net i la lògica diu que el retornarien a la Presidència. Més encara quan Camps va ser qui va ajudar Rajoy a dirigir el partit.

Camps, qui va neutralitzar Aguirre perquè guanyés Rajoy, probablement no entengui per què l'arraconen. 
Aquest és el problema que tinc. No entenc perquè el PP vol arraconar algú del qual sempre han defensat la seva integritat i la seva innocència. Si ells sempre han dit que són els tribunals qui han de parlar i dictaminar si algú és innocent o culpable, per què ara el jutgen ells mateixos i el tenen allunyat?


Tuesday 20 March 2012

El sistema d'avaluació en l'educació ha de canviar

Segons les dades que es desprenen de la recerca Aula 2.0, portada a terme pel doctor de Pedagogia Aplicada de la UAB, Pere Marquès, es constata la satisfacció d'alumnes i professors per la introducció de portàtils i pissarres digitals a les aules. L'estudi també revela que, per contra del que molts pensàvem, els ordinadors milloren el nivell d'atenció dels alumnes a les classes.
L'1x1 pretenia fer que cada alumne de secundària tingués un portàtil a classe, però CiU va anul·lar-lo només arribar. 

Ara bé, a part de la bona recepció i aplicació que sembla que estan tenint les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a les aules catalanes, l'estudi també mostra tendències contradictòries dins del sistema educatiu que suposen un llast per la seva correcta aplicació. És a dir, s'està implantant un sistema de classes i explicacions amb les TIC però s'està avaluant com s'havia fet tota la vida, i aquí és un el grup de recerca de la UAB creu que està el principal error.

Monday 19 March 2012

El dilema andalús

Aquest diumenge Andalusia està cridada a les urnes per triar entre continuïtat o alternança. En el cantó del continuisme, es presenta un PSOE més que desgastat per ser l'únic partit que ha governat la comunitat des de la seva creació i, més recentment, per alguns casos sonats de corrupció. Amb un atur rècord a tot l'estat i amb un model productiu pràcticament inexistent, els andalusos han aconseguit un model de drets ciutadans exemplar però molt costós degut a les poques possibilitats de futur que hi ha a bona part del territori. Els socialistes presenten un model de drets i vida molt digna però alhora, es presenten com a culpables perquè no han sabut incentivar el desenvolupament econòmic de la comunitat. I això últim, en temps de crisi, pesa molt.

Acceptar la retallada de drets?
A l'altra banda, perquè el sistema democràtic que tenim implantat a l'Estat espanyol impossibilita que hi hagi més opcions amb força per arribar al poder, ens trobem amb un Partit Popular que aspira a arribar al poder a Andalusia sigui com sigui i arrabassar tota parcel·la de poder als socialistes. Aquest PP, que es pot veure com alternativa o com a alternança (segons els punts de vista que adquireixi cadascú), aconseguirà molt probablement una majoria absoluta important i imposarà la política de dretes a tota Espanya de forma definitiva.

Les forces conservadores dominen tot l'estat i una conversió d'Andalusia eliminaria cap tipus d'oposició.


Tuesday 13 March 2012

Independentistes a Convergència i Unió

Segur que molts recordem les imatges que s'han repetit en les tres darreres eleccions, on CiU guanyava i sortia al balcó de l'Hotel Majèstic a celebrar la victòria entre eufòria i cridòria dels seus seguidors. Uns seguidors que, en totes tres ocasions, portaven moltes estelades i cantaven repetidament en favor de la independència. I bé, per què hi ha aquesta massa independentista que recolza els convergent?

Imatge d'un espot electoral de CiU on juguen, com moltes vegades, amb l'estelada. 

Si per alguna cosa no podem marcar Convergència i Unió com a partit és per la radicalitat dels seus postulats. Nacionalment, ni Jordi Pujol quan era President ni ara Artur Mas, han parlat explícitament de la independència. En canvi, sí que ho fan les segones i terceres espases i intenten, i sembla que ho aconsegueixen, fer creure a molta gent que CiU és un partit independentista. Ara tenim l'ex-President rondant per molts mitjans de comunicació i explicant-nos com de desitjable seria la independència de Catalunya, curiosament ara quan ja no té responsabilitats de govern.

Monday 12 March 2012

Chronicle: la corrupció del poder

Un cop vista la pel·lícula Chronicle aquest cap de setmana, m'he quedat amb la sensació d'haver vist una història més que coneguda, però amb un tractament narratiu força entretingut i amb l'adició de la càmera subjectiva (la qual fa que el film aconsegueixi connectar més fortament amb el públic). Aquí està la novetat, en la forma de tractar la història, perquè la història per ella mateixa és, probablement, tant antiga com la societat.
Castro i el Che lluitaren per societat igualitària a Cuba i no per implantar una dictadura. 

Es tracta doncs, de la història de la corrupció del poder. De com algú aconsegueix poder, l'acumula i s'acaba corrompent. Un esquema que hem pogut observar en moltes ocasions, tant en la ficció (com a Star Wars amb Anakin Skywalker), com en la realitat (no estaria molt allunyada d'aquesta concepció la deriva estalinista de la URSS). Es tracta doncs d'una qüestió intrínsecament humana? No som capaços de tenir poder a les nostres mans i no abusar-ne?

Saturday 10 March 2012

Cap a la vaga general

Ja està convocada. Els dos sindicats majoritaris han activat la serva arma d'agitació massiva de cara el proper 29 de març. Criden a la mobilització social en forma de vaga general. Ho han fet després d'haver-se consumat una reforma laboral més que qüestionable i de la qual només sabem certerament que afavoreix l'acomiadament massiu.
El cartell de la vaga ja apunta cap a una unió sota una única bandera compartida: la vermella.

Ara, la metxa ja ha estat encesa. Però la pregunta clau és si tant CC.OO com UGT seran capaços de mobilitzar la societat. La darrera vaga general que van convocar, contra la reforma laboral del govern de Zapatero, va ser un relatiu fracàs per la poca mobilització que va comportar. Han estat dubtant fins l'últim moment per utilitzar el major recurs de pressió que tenen perquè no se saben amb un domini prou ampli de la societat que els garanteixi l'èxit.

Thursday 8 March 2012

Divorci generacional

Que, segons l'enquesta del CIS, un 10% dels joves consideri que el seu principal problema són "els partits polítics i la classe política" indica un desencís respecte de la democràcia que ens hauria de fer reflexionar. Més enllà de l'esclat del 15M (en el qual hi havia joves, però no era un moviment exclusivament jove), si la gent que hem de ser el futur de la societat no creiem en els pilars que la sustenten no anem per bon camí.

Hem de tenir l'habilitat de posar-nos tots a una i trobar solucions comunes.
O potser no és que no anem per bon camí, sinó que simplement no entenem la societat de la mateixa manera. Si fullegem aquests resultats una mica en profunditat també veurem com entre els més joves és on els dos principals partits (PP i PSOE) tenen la menor quantitat de vot (tot i que igualment són els que més gent convencen). És la franja d'edat que més esperances ha dipositat en formacions alternatives o en el vot en blanc. No em tiro a la piscina llavors si em permeto afirmar que la joventut, a nivell espanyol, no se sent còmoda en el sistema on vivim.

Wednesday 7 March 2012

Terrassa: city of Modernism, Romanesque and parks


Terrassa is a Catalan city of 213.897 inhabitants. It’s located only at 28 km from Barcelona, in the district of Vallès Occidental. Although it isn’t as big as Barcelona, Terrassa is a good place to sightseeing. The city has lots of interesting modernist buildings and it has a very beautiful environment, surrounded by one of the most important natural park in Catalonia: Sant Llorenç del Munt at only 5 km.
Montcau is one of the mountains nearby Terrassa. 

But you can travel around without moving from the Terrassa’s centre. The most advisable way to arrive to the city is taking the train (S1-FGC or R4-RENFE), because there isn’t very few parking places for free. Once you are in Terrassa you have to go to the main boulevard called Rambla d’Ègara and walk around while you are in the most important street in the city. Lots of improvements have been made by the city council in the last two years in order to do more comfortable walking around this boulevard.  At la Rambla as Terrassa’s people say, you can go shopping in many clothes stores. One of the most interesting shops is Zara, located in the former Cinema Rambla. Inside the store you can see the framework of the cinema that has been the most important in the city for many years.

Once you have seen “la Rambla” you should go to Raval de Montserrat. At this elongated square there is the gothic revival building of city hall. Terrassa’s city hall has been built by Lluís Muncunill (the most important architect of Terrassa) in 1900. You can admire it from the street while you go shopping in some traditional stores. At Raval de Montserrat you can also see the most important market of the city called Mercat de la Independència with its impressive modernist building of 1908.

Tuesday 6 March 2012

“Comunicar és construir, crear vincles i xarxes; i amb les noves tecnologies es pot fer”


Víctor Manuel Marí, expert en comunicació educativa, dóna un toc d’atenció al futur de la comunicació i reivindica “la clau política del desenvolupament tecnològic”

El professor de la Universitat de Cadis i expert en comunicació educativa, Víctor Manuel Marí, ha mostrat les pautes del nou sistema comunicatiu que obren les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) marcat per les “estructures en xarxa i horitzontals” en un taller a la Facultat de Ciències de la Comunicació (FCC) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Marí ha donat especial rellevància al fenomen del 15M com una de les primeres expressions socials de les noves formes de comunicació.

Marí, un optimista envers les possibilitats de canvis arran de la nova comunicació.

Amb un retard de més d’un quart d’hora, com acostuma a ser normal en els actes organitzats per la FCC, el professor de teories de la comunicació de la Universitat de Cadis ha començat un taller amb molt poc públic basat en les TIC des de la perspectiva del canvi social. La seva exposició, en la qual ha explicat en format de monòleg les idees que exposa al seu llibre Comunicar para transformar, transformar para comunicar, passant des dels aspectes més teòrics, i que han pogut avorrir una mica els assistents, fins a reflexions més properes a la realitat encarnades en el moviment del 15M i alguns altres grups socials.

Monday 5 March 2012

Triangle de guerra, acció i traïció

Antiga Roma, guerra entre Cartago i Roma (el més similar a una guerra mundial al món antic europeu). El general més letal i efectiu dels africans, Aníbal Barca, al capdavant de l'expedició que busca acabar amb el seu major enemic. Per la banda romana, les deliberacions al Senat i la política entre diferents famílies fan que la resposta no sigui tan efectiva com ho hauria de ser. Aquest és el punt de partida i fil conductor de la novel·la històrica (primera entrega de la Trilogia de Escipión) de Santiago Posteguillo Africanus, el hijo del cónsul.


Mitjançant la narració calidoscòpica i a un intens ritme intern, Posteguillo aconsegueix capta tant el lector interessat en veure altres societats, aquells que li agraden les entranyes de la política i els que tenen set de guerra i acció. És a dir, una història completa molt ben narrada que segurament agradarà a molta gent.

Saturday 3 March 2012

5 claus de la política catalana a mitjà termini

Després d'haver-se conegut el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió podem quedar-nos en alguns resultats superflus que apareixen en molts mitjans o endinsar-nos una mica més. Aquí van cinc claus per comprendre la política catalana a mitjà termini:

1 - Convergència i Unió no amplia el seu electorat ni surt reforçat amb les retallades, per contra de la lectura majoriària que s'ha donat a molts mitjans de comunicació. La federació nacionalista de dretes pateix un minso retrocés però bàsicament l'hipotètic resultat de victòria en unes eleccions vindria donat per la inconsistència del principal partit de l'oposició. El nou PSC de Pere Navarro no troba el seu espai i, tot i frenar la sangria en intenció de vot, només aconsegueix convèncer gairebé una tercera part dels electors que convenç CiU.
El tàndem Mas-Duran sembla haver-se consolidat de cara als catalans.

Així doncs, Artur Mas i Duran i Lleida han aconseguit l'únic partit amb una quantiat de seguidors suficient i consistent per optar per la victòria. En aquest sentit, cal remarcar que un nombre notable de votants del Partit Popular consideren l'opció de votar Convergència i Unió en les properes eleccions en comptes de fer-ho pel seu partit, sembla que el seu pacte per l'estabilitat de la legislatura ha apropat molt els dos electorats.

Friday 2 March 2012

Morir o viure com si fossis un altre?

Decidir entre aquestes dues opcions és amb el que es troba el protagonista de la pel·lícula (Jake Gyllenhaal) a Source Code (8 minutos antes de morir, en la seva traducció). Amb un interessant thriller de ciència ficció que es basa en avenços de física quàntica, el director (Duncan Jones) aconsegueix clavar-te al seient durant l'hora i mitja que dura el film, sense que es faci llarga o pesada en cap moment.



Després d'una llarga temporada de sequera cinematogràfica ahir vaig triar aquest títol perquè pensava que seria de terror (el títol en castellà això em suggeria), però no em va saber gens greu errar-la i veure noranta minuts de possibles conseqüències derivades dels estudis quàntics. A més a més, també mostra la pel·lícula els dilemes ètics relacionats als descobriments científics. Han d'intervenir els sentiments o no? En quina mesura?

Us la recomano a tots aquells que us agradi la ciència ficció i estigueu disposats a creure en avenços gairebé impensables. Una bona opció és veure-la al servidor Cuevana (del qual ja us en parlaré un altre dia potser) en versió original subtitulada.

Thursday 1 March 2012

Desviar la mirada per no incomodar ningú

Després de les manifestacions universitàries d'ahir, avui els mitjans de comunicació escrita i audiovisual han passat a l'atac amb la intenció clara de desacreditar tot el que va passar. Des de les portades de la premsa de dretes, fins als temes de reflexió que han situat al centre de les tertúlies de tots els mitjans. Preguntar a "Els Matins" de TV3 "els aldarulls d'una minoria desvirtuen les reivindicacions dels universitaris?" és una manipulació anàloga a la tergiversació de la premsa conservadora.

Aquest tipus de crítica als mitjans de comunicació sembla, però, que no és nostre en exclusiu.

Centrar el debat del dia després de la vaga d'estudiants en els pocs (us ho diu algú que va estar ahir durant tota la manifestació) episodis de violència és desvirtuar les queixes de la comunitat universitària. Ni a la ràdio pública ni a la televisió pública catalanes hem pogut veure durant tot el dia d'avui algun anàlisi pausat i real de la situació de les universitats públiques. Si unes 60.000 persones van sortir ahir al carrer a protestar és per alguna cosa, és perquè hi ha un malestar provocat per la situació lamentable dels centres de coneixement.