PSOE i PP pacten d’amagat una reforma constitucional per incloure el sostre de dèficit públic dins de la Constitució. Després de més de trenta anys des de la Transició no han estat capaços de reformar la carta magna per donar sortida i resposta a molts problemes estructurals de l’estat espanyol i ara, en canvi, pretenen introduir un canvi de marcat caire ideològic neoliberal, en només quinze dies, sense debat i sense referèndum.
Quan penso que tot això és una mostra clara del que dèiem alguns el passat maig (ja recordareu, li diuen democràcia i no ho és) m’indigno, i molt. No sé què és més greu, que l’única reforma que es farà a la Constitució des de la seva redacció vingui dictada des de fora –és una petició de Merkel i Sarkozy-, que sigui clarament neoliberal –i cal recordar el propi neoliberalisme és el que ha provocat la crisi-, que es faci amb presses o que es faci sense donar la possibilitat a la gent de votar.
Senyors, no estem parlant d’una llei qualsevol, estem parlant de reformar la Constitució; un procés que només s’ha portat a terme un cop des de la caiguda del franquisme i per encabir-nos als tractats de la UE. Des de la cúpula del PSOE, Zapatero i Rubalcaba, diuen que no caldrà anar a les urnes perquè es tracta d’una reforma tècnica. Des del PP diuen que no cal referèndum perquè “és el sentir del poble espanyol”. I de totes dues afirmacions se n’extreu una conclusió clara; estem al davant d’una nova forma de despotisme il·lustrat (aquell del tot pel poble però sense el poble).
Aquesta sensació creixent que som titelles en mans d’uns polítics controlats per les grans elits neoliberals (allò que li diuen mercats) va arribar al clímax ahir quan vaig escoltar a la televisió un opinador de dretes dient que no es podia portar a terme un referèndum perquè “és evident que la gent votarà en contra”.
Quin tipus de democràcia és aquesta?
No comments:
Post a Comment