Ayn Rand, la inspiració de la dreta més neoliberal

Paul Ryan ha estat l'home d'aquestes darreres setmanes. Gràcies a què Mitt Romney (candidat republicà a la presidència dels EUA) l'ha assenyalat com candidat a vicepresident dins del seu equip, Ryan ha aterrat als mitjans de comunicació d'arreu del món i hem pogut saber d'ell detalls com que és catòlic i del Tea Party. I com a bon integrant del moviment ultra-dretà, el senador republicà de Wisconsin ha confessat que Ayn Rand és la seva "inspiració intel·lectual". Però, qui és aquesta dona?

Mitt Romney ha buscat amb la nominació del radical proper al Tea Party reavivar la seva candidatura.

Ayn Rand va ser una novel·lista i filòsofa (tot i que el terme està molt discutit pels filòsofs de les universitats nord-americanes) del passat segle XX. Nascuda a l'Imperi Rus, Rand va acabar establint-se als EUA i formant una de les doctrines morals més fèrria en la defensa del capitalisme: l'objectivisme. D'aquí és d'on diu que s'inspira l'ultra-dretà Paul Ryan.

Darrere d'aquest nom aparentment neutral, l'objectivisme es basa en dues proposicions bàsiques. La primera és considerar l'egoisme com la major de les virtuts morals. I la segona creu que les masses (la gent treballadora) parasiten la dura feina dels capitalistes, els quals estan molt per damunt de la massa en tots els sentits. D'aquí s'entén que Ayn Rand defensés la idea que la societat ha de funcionar sense cap mena d'impostos, perquè són vistos com una forma que tenen les masses de parasitar la feina digna i moral dels grans capitalistes. De fet, Rand divideix el món entre productors i saquejadors.

Segons les idees d'Ayn Rand una persona no pot sentir-se satisfeta ajudant els altres o actuant de forma altruista.

Partint de la idea que el capitalisme és un sistema moral i que l'altruisme és perniciós, les idees d'Ayn Rand van inspirar la formació del Partit Llibertari i alguns moviments de protesta durant els anys '70. De fet, Rand no es quedava només en la pura sustentació del capitalisme salvatge, sinó que també aportava a la seva filosofia una dosi d'antiautoritarisme que els seus seguidors més actuals han descuidat. La ruso-americana es va oposar a la guerra del Vietnam i va recolzar el dret a l'avortament com a expressió de llibertat individual, a més de declarar-se obertament atea.

Però Paul Ryan, com va fer repetidament Ronald Reagan quan citava les idees de Rand, beu només de les justificacions del capitalisme salvatge i s'oblida de les implicacions socials, afavorint una barreja de capitalisme salvatge amb conservadurisme social que ha recollit el Tea Party, i que ara Paul Ryan intentarà portar fins a la Casa Blanca.



Per saber-ne més:
Ayn Rand ant he invencible culs of selfishness of the American right, The New Republic.