La cafeteria reuneix històries contínuament

BAR DE LA PLAÇA CÍVICA

Sota el mateix sostre tant es juga a cartes, es fan treballs o tractes comercials

És dimarts a mig matí, no fa gaire bon temps, no hi ha massa gent passejant-se per la Universitat Autònoma (UAB). Al bar de la plaça cívica, en canvi, l’ambient és diferent, a dins no fa núvol, a dins sempre reina el mateix ambient a mig matí. La gent entra, surt, s’asseu, parla, compra, consumeix, viu la seva vida sota el mateix sostre, en paral·lel, sense destorbar-se i permetent-se el luxe d’una bombolla de solitud.

            Una noia entra al bar amb patins als peus, passa patinant d’una punta a l’altra, ningú sembla sorprendre’s, ningú s’hi fixa. En una cantonada un grupet de joves d’aspecte alternatiu beuen cerveses i mengen entrepans, parlen en veu alta, fan soroll. Un soroll que contrasta amb el silenci i la concentració que reina en una taula on hi ha cinc noies i un noi. Estan fent un treball i els dubtes els sorgeixen.

-         Què és: Argèlia o Algèria? – pregunta una de les noies.

-         No ho sé... jo és que d’aquests països no entenc... – li respon el noi.

-         Busca-ho a la Wikipedia – comenta una de les companyes.

Al costat d’aquest grupet un altre més nombrós i integrat bàsicament per nois està jugant una partida de pòquer. La partida té un dominador clar, aquell que acumulava al principi més de la meitat de les fitxes ara ja les té pràcticament totes, la lògica del capitalisme, qui té més, més en vol i més aconsegueix. En aquest grup se’ls uneix un noi d’uns vint anys que saluda educadament a tots els membres de la taula. Els dóna la mà i a les noies dos petons. Ràpidament sorgeix una conversa entre el nouvingut i un dels que jugaven a pòquer:

-         He sentit que estàs buscant una moto – li diu tot posant-se dret.

-         Sí, estic a veure si trobo alguna que no costi massa...

-         El meu pare ven una Honda a bon preu, està nova i tira bastant.

-         Per quant la ven? – pregunta interessat.

-         Doncs no ho sé, hauria de parlar amb ell i si vols li dic que et digui ... – li sona el mòbil – Mira, precisament és el meu pare – es posa a parlar pel mòbil.

Mentrestant la vida al bar i la partida de pòquer continua, la gent canvia, es va renovant, el flux de persones que entren i surten és pràcticament continu però relaxat. Els protagonistes canvien, l’ambient és el mateix. A fora, però el temps continua igual.