Representeu-nos!

Tal dia farà un any (o gairebé) de l'inici de les protestes del 15M. Amb les protestes multitudinàries d'ahir, es pot dir de tot, menys que la indignació i la protesta ciutadana hagi perdut força. En alguns aspectes, la societat s'ha conscienciat i fins i tot, tímidament, s'han aconseguit alguns moviments; com és el cas dAre la dació hipotecària. Ara bé, altres motius de queixa continuen igual de latents que abans. Jo tractaré d'ara en endavant d'un dels quals desacredita més a la democràcia i els partits i que només es pot solucionar si hi ha un pas endavant ferm i creïble per part dels actors polítics. Es tracta del "no ens representen".

Hi ha formacions que sí que volen representar-nos, un any després no s'han mogut prou.

Aquest crit de ràbia contra els partits (sobretot els dos més grans, però que esquitxa a tothom), és fruit de la desconnexió ciutadana entre els partits polítics i la ciutadania. Els factors d'aquesta desconnexió són molts i, alguns d'ells, de difícil solució; ara bé, això no treu que alguns moviments en la direcció adequada ajudarien a apropar la distància abismal entre representats i representants. Perquè no cal oblidar que, com encapçalava la manifestació de Barcelona, "som el poble, som la solució".


Quines eines tenen els partits polítics per apropar-se a la ciutadania? Primer de tot, haurien de tenir en compte que no s'han d'apropar als ciutadans, sinó que el partit el formen els ciutadans i busca solucions per a la societat; un partit polític no deixa de ser un producte de la societat que ha d'estar a les mans dels ciutadans. Partint d'aquesta base, la transparència, l'horitzontalitat i la discussió i debat de forma constant i oberta han d'estar a l'ADN de qualsevol formació política. Malauradament, no ens trobem en aquest punt.

Quan va ser l'últim cop que van veure un partit polític interessant-se per la idees dels seus conciutadans de forma oberta i explícita? No m'erro si afirmo que probablement va ser en qualsevol de les darreres convocatòries electorals. Només mostrar interès quan s'apropen unes eleccions desconnecta i acaba semblant que tots busquen únicament el poder. Una formació política ha de sortir al carrer (de fet, m'atreviria a dir que un partit polític ha d'estar al carrer) i conversar amb la gent. Els indignats ens van ensenyar que un pot conversar i debatre a la plaça del poble, que s'hi suma molta gent i es fa de forma transparent, horitzontal i oberta. Per què no surten els partits dels seus locals?

No s'ha de tenir por de sortir al carrer. Potser un dia surt malament, però el carrer ha de ser la casa d'una formació política. Sortir i parlar obre la ment, el discurs i fa veure quin és el puls de la societat. Quedar-se a la seu només reforça posicions institucionalitzades i tanca una formació. Si només hi ha debat entre els afiliats es perd molta riquesa que es pot aconseguir al carrer i després adoptar-la o no.

Tot això està en les mans de les formacions polítiques (i també m'atreviria a incloure sindicats i tot tipus d'organitzacions desacreditades), han d'anar més enllà dels murs dels seus locals i aprofitar que fa un any es va demostrar que la plaça podia ser un àgora. Si algú vol representar-nos està a les seves mans: representeu-nos!