Cap a on ens està portant la política neoliberal de premiar qui va provocar la crisi i fer-la pagar als ciutadans? A Grècia, experiment d'aquesta actuació política, aquesta via política té cada cop menys suport (ha passat en 3 anys d'un 78% dels vots a un 35%). La situació econòmica s'ha emportat el bipartidisme d'arrel i ha avocat al país a una nova situació que, al tanto, no té per què ser dolenta per se.
 |
| Els neonazis grecs han aprofitat el trampolí del rescat per colar-se al parlament. |
La por és l'extremisme nazi a què els dissenyadors de la política econòmica europea han avocat el país hel·lè. Un 7% dels vots per a un partit nazi és una brutalitat de vots en ple segle XXI. Les seves formes són violentes i autoritàries; són el nazisme adorador de Hitler. Això és el que està provocant el diktat europeu. Sembla mentida que no s'hagi après al vell continent que abocar un poble a la desesperança i a la fam acaba per entronitzar la violència. L'últim cop que es va fer vam acabar immersos en la II Guerra Mundial, cal res més per posar-hi fre i actuar?
Una simple prohibició d'aquests partits no serviria, seria només una mesura pal·liativa, sinó que se'ls ha de buidar d'arguments. Quan algú està feble i famolenc pot arribar a fer qualsevol cosa. En democràcia parlem de seguir i creure qualsevol idea. Aquí és on s'ha d'actuar, demostrant que de la crisi se'n pot sortir sense violència i amb justícia. I per fer-ho s'han de pujar al vagó de la recuperació equitativa els dos principals corrents polítics europeus, els populars i els socialdemòcrates. Si d'uns, els populars, s'espera que no es moguin, dels altres seria lògic ideològicament veure'ls moure.
Veurem què passa, però a les mans dels socialistes europeus, que són qui dóna suport a la Comissió Europea dels populars, està, de forma indirecta, desinflar el més que temible ascens nazi a Grècia i a la resta d'Europa que ho passa malament.
No comments:
Post a Comment