Ens hi posem?

La ciutadania estem paint estòicament els atacs que ens vénen donant els governs català i espanyol des de fa un any. No ens estem movent, potser perquè encara confiàvem en la democràcia o que algú compliria les seves promeses electorals. Però la democràcia ja no ho és i vivim sota una tirania on el govern de Rajoy fa i desfà a les ordres de Brussel·les i sempre en contra dels seus ciutadans.

L'any passat vam aprendre el camí cap a les places per protestar. Aquest any sabrem fer-ho per mantenir la dignitat?

Entenc la paciència però no la inanició en què s'ha instal·lat la societat. Què més ens han de fer perquè comencem a moure'ns?

Probablement, però, la gent del carrer haurem de començar a mobilitzar-nos d'aquí ben poc. La dreta neoliberal està desballestant el minso estat del benestar que teníem a un ritme frenètic. Però hi ha unes línies vermelles que ara travessaran. Les properes retallades aniran al moll de l'os de la societat, atacaran els més febles (més encara) i hauran de ser un revulsiu per moure'ns.

Davant d'una rebaixa de pensions i prestacions d'atur no ens podem quedar a casa. Reduir el subsidi d'atur de dos anys a només any i mig expulsarà a la pobresa moltíssimes famílies. Podrem dormir tranquils sabent que els nostres veïns a dures penes tindran diners per sobreviure? I ja no és només qüestió d'empatia amb els altres, si no que qui pot assegurar que no l'afectaran aquestes retallades veient el ritme de destrucció d'ocupació que tenim i els alts nivells d'atur?

Quan facin aquests passos, acompanyats d'una pujada de l'IVA dels productes bàsics i no pas els de luxe, legitima la societat per fer un pas endavant i impedir que aquests atacs fructiferin. És l'hora de defensar el reducte més petit de dignitat que han de tenir les persones. Ens hi posem?