Ara que parlem de redibuixar fronteres

Avui els Estats Unit d'Amèrica han bombardejat territori sirià, però no ho han fet per expulsar el dictador Bashar Al-Assad, sinó per atacar l'Estat Islàmic de l'Iraq i del Llevant (ISIS en les seves sigles en anlgès). Aquest nou actor internacional, que porta el gihadisme a una dels seus màxims exponents, ha espantat molt en aquesta part del planeta per la seva brutalitat i les seves amenaces cap a Occident. No ens hem espantat sense raó, ja que el tracte que l'ISIS ha donat aquest estiu a la població iazidita ha estat senzillament brutal. Iraq i Síria ara mateix són dos estats immersos en sengles guerres civils fratricides que semblen ara mateix difícils de superar, degut a les seves dificultats internes.

Ara bé, per què els estats de l'Orient Mitjà no s'estabilitzen? Jo m'atreveixo a dir que gran part de la culpa és nostra, com a occidentals. 

Pedro Sánchez i la casta

Avui el guapo secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, s'ha passejat per les pantalles espanyoles. Primer ha escollit trucar en directe a Jorge Javier Vázquez per assegurar-li que no està a favor del maltractament animal. Com haureu endevinat, ho ha fet enmig de Salvame. Em guardo qualsevol comentari al respecte, perquè mai he consumit més de cinc minuts seguits d'aquest programa. Després, ja que estava passejant-se per Mediapro, s'ha passat per El Hormiguero amb Pablo Motos. Allà ha assegurat que "no pactaré amb populistes", referint-se a Podemos. La frase crec que es presta a anàlisis polítics força sucosos. Intentem-ne un:

Tesi: no vol pactar amb Podemos perquè amenaça l'stablishment

Sánchez necessita ser conegut per la ciutadania espanyola abans que Podemos ja li hagi esgarrapat tot el seu electorat. / Antena3.com

Si ahir parlàvem d'stablishment britànic, avui parlem de l'espanyol. En plena crisi brutal de l'estat, la irrupció de Podemos ha vingut donada bàsicament pel seu discurs contra les elits polítiques i econòmiques, que ells anomenen casta, i per un rebuig frontal a les polítiques d'austeritat que imposa la dita casta. Les matemàtiques que deixen entreveure les enquestes ho deixen clar, només hi haurà tres grans partits amb capacitat de formar govern: PSOE, PP i Podemos. Sense intentar ser molt maquiavèl·lic, si Pedro Sánchez no vol pactar amb els de Pablo Iglesias, no li quedarà més remei que mirar cap a la seva dreta i pactar amb el PP.

L'epic win de Salmond

David Cameron, primer ministre britànic, no podia amagar el seu somriure quan va acordar amb Alex Salmond, primer ministre escocès, els termes del referèndum per la independència d'Escòcia. Tot semblava indicar que el conservador anglès havia guanyat la partida; una sola pregunta referint-se exclusivament sobre la independència. Salmond havia proposat fer dues preguntes, una sobre la devolution max (aprofundir en l'autonomia de la nació escocesa) i una sobre la secessió, per tal d'assegurar-se la jugada. Si no aconseguia la independència, almenys era molt probable aconseguir una major i millor autonomia, però Cameron va imposar la seva tesi: només es pregunta sobre la independència, la qual rebutgen la gran majoria d'escocesos (segons les enquestes d'aleshores) i els nacionalistes hauran de tornar cap a casa amb la cua entre les cames.

Ara bé, a mesura que ha anat avançant el temps i el referèndum escocès s'ha anat acostant, sembla que ha estat l'escocès qui ha passat la mà per la cara a l'anglès. Amb unes enquestes que pronostiquen un resultat frec a frec, el govern central i l'stablishment de Westminster (no l'abadia, sinó el rovell de l'ou de la política britànica) ha hagut de treure l'artilleria pesada per intentar que no marxin els escocesos. Avui els líders dels tres partits històrics britànics (ja no m'atreveixo a anomenar principal als Liberal-Demòcrates, clarament superats en intenció de vot pel UKIP) han hagut de sortir al pas i prometre la transferència de noves competències a les autoritats escoceses; és a dir, han hagut de prometre la devolution max a corre cuita perquè estan realment espantats de perdre el referèndum de dijous.