Pedro Sánchez i la casta

Avui el guapo secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, s'ha passejat per les pantalles espanyoles. Primer ha escollit trucar en directe a Jorge Javier Vázquez per assegurar-li que no està a favor del maltractament animal. Com haureu endevinat, ho ha fet enmig de Salvame. Em guardo qualsevol comentari al respecte, perquè mai he consumit més de cinc minuts seguits d'aquest programa. Després, ja que estava passejant-se per Mediapro, s'ha passat per El Hormiguero amb Pablo Motos. Allà ha assegurat que "no pactaré amb populistes", referint-se a Podemos. La frase crec que es presta a anàlisis polítics força sucosos. Intentem-ne un:

Tesi: no vol pactar amb Podemos perquè amenaça l'stablishment

Sánchez necessita ser conegut per la ciutadania espanyola abans que Podemos ja li hagi esgarrapat tot el seu electorat. / Antena3.com

Si ahir parlàvem d'stablishment britànic, avui parlem de l'espanyol. En plena crisi brutal de l'estat, la irrupció de Podemos ha vingut donada bàsicament pel seu discurs contra les elits polítiques i econòmiques, que ells anomenen casta, i per un rebuig frontal a les polítiques d'austeritat que imposa la dita casta. Les matemàtiques que deixen entreveure les enquestes ho deixen clar, només hi haurà tres grans partits amb capacitat de formar govern: PSOE, PP i Podemos. Sense intentar ser molt maquiavèl·lic, si Pedro Sánchez no vol pactar amb els de Pablo Iglesias, no li quedarà més remei que mirar cap a la seva dreta i pactar amb el PP.


Si els socialistes neguen d'entrada el pacte amb el nou grup d'esquerres, s'estan deixant només una carta a la mà i no crec que sigui la més adequada per animar la parròquia. Vet aquí la tan anomenada gran coalició. També coneguda com la unió de les elits polítiques que han dominat el país des de la Transició (alguns en diuen casta) per continuar perpetrant l'austericidi, els resultats del qual ja sabem quins són.

No ens hauria de sobtar que el líder de l'anomenada social-democràcia (no m'atreveixo a dir centre-esquerra) descarti pactar amb els moviments d'esquerres sorgits del 15M abans que amb la dreta? Ens haurem de creure allò del PPSOE?

Jo si fos assessor del diputat madrileny, i nou líder de l'oposició, encara que fos només perquè compartim cognom, li recomanaria que abaixés el to contra el moviment que lidera Pablo Iglesias. Ara mateix no hauria de ser el seu objectiu. Fent això l'únic que aconsegueix és mostrar-se com a stablishment i carregar de raons aquells que acusen els dos grans partits de preferir els seus privilegis al benestar de la ciutadania. I després ens estranyem que creixin els partits protesta arreu d'Europa...