Ara que parlem de redibuixar fronteres

Avui els Estats Unit d'Amèrica han bombardejat territori sirià, però no ho han fet per expulsar el dictador Bashar Al-Assad, sinó per atacar l'Estat Islàmic de l'Iraq i del Llevant (ISIS en les seves sigles en anlgès). Aquest nou actor internacional, que porta el gihadisme a una dels seus màxims exponents, ha espantat molt en aquesta part del planeta per la seva brutalitat i les seves amenaces cap a Occident. No ens hem espantat sense raó, ja que el tracte que l'ISIS ha donat aquest estiu a la població iazidita ha estat senzillament brutal. Iraq i Síria ara mateix són dos estats immersos en sengles guerres civils fratricides que semblen ara mateix difícils de superar, degut a les seves dificultats internes.

Ara bé, per què els estats de l'Orient Mitjà no s'estabilitzen? Jo m'atreveixo a dir que gran part de la culpa és nostra, com a occidentals. 

Aquest és el mapa de la repartició de l'Orient Mitjà que van fer els vencedors de la Primera Guerra Mundial. Com es pot observar, les fronteres d'aquests dos estats conflictius no han canviat des de 1923, quan els ministres d'exteriors de les potències britànica i francesa, principalment, es van repartir les sobres de l'Imperi Otomà. Com podeu imaginar, la repartició no es va fer en cap moment pensant en la població dels diferents països, sinó que només per pur interès estratègic. Això explica, per exemple, el cas del poble kurd, que va quedar repartit entre tres estats i sense cap reconeixement legal.

Aquest mapa, per contra, mostra la distribució ètnica de l'Orient Mitjà. Algú pot veure un Iraq unificat? Per no parlar de la taca marró que representen els kurds i que no té materialització en forma d'estat. En l'extrem dret del mapa, també veiem com l'Afganistan sembla més un collage que no pas un estat-nació, com se'ns pretén presentar.

Quin sentit té mantenir les fronteres que es van traçar des dels despatxos ara fa gairebé un segle? No ens adonem que això l'únic que és desestabilitzar constantment de la zona?