Característiques i problemes de la democràcia de consens a Bèlgica

Per l’heterogeneïtat de la seva població, dividida principalment per motius lingüístics, Bèlgica és un dels països on la democràcia de consens s’ha establert de manera més notable. A més de les diferències en matèria d’orientació política, social i econòmica de les diferents formacions (entre les quals trobem grups liberals, democratacristians, socialdemòcrates, liberal conservadors, ecologistes i independentistes, aquests últims exclusivament al costat flamenc), s’ha de distingir, a més a més, entre partits arrelats a la regió valona, majoritàriament francòfona, i partits que pertanyen a la regió flamenca, de majoria neerlandòfona.

D’aquesta manera, és comú que a les negociacions per formar govern, iniciades per un informateur designat pel rei Albert II, hi participi un nombre considerable de partits importants francòfons i flamencs. Així, per exemple, els darrers governs des del 21 de desembre de 2007 han estat compostos per cinc forces diferents: l’Open VLD (liberaldemòcrates flamencs), CD&V (democratacristians flamencs), MR (Moviment Reformador francòfon, de centredreta), PS (Partit Socialista francòfon, socialdemòcrata) i CDH (Centre Demòcrata Humanista francòfon). De les negociacions prèvies hauria de sortir un formateur, encarregat de formar el govern definitiu i proper primer ministre nomenat pel rei belga. La necessitat d’aconseguir que tant la minoria francòfona (el 42% de la població belga) com la majoria neerlandòfona (el 57% de la població) es vegin representades al govern va provocar que el 1970 una reforma constitucional fes que cada meitat de l’executiu, exceptuant el primer ministre, estigués formada per membres d’una de les dues comunitats lingüístiques majoritàries. De fet, també és destacable l’existència d’una tercera comunitat lingüística, la germanòfona, però la gent que parla l’idioma suposa menys de l’1% respecte del total de la població belga.

La democràcia majoritària o de Westminster a la Gran Bretanya

El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord està constituït com una monarquia parlamentària. El seu Parlament, allotjat a Westminster, és bicameral i comprèn la cambra baixa o Cambra dels Comuns i la cambra altra o Cambra dels Lords. El seu sistema polític és força proper al model majoritari o de Westmisnter que descriu Lijphart. De fet, el seu nom prové de la seu del Parlament Britànic. Actualment, però, hi ha altres estats al món, com Nova Zelanda, que s’apropen més a aquest model ideal que no pas el Regne Unit.

           Segons el model ideal de democràcia majoritària que descriu el neerlandès Arend Lijphart, una de les característiques fonamentals és la concentració del poder executiu en gabinets d’un sol partit i amb estricta majoria. Idealment, el gabinet és l’òrgan més poderós del govern i estaria format per membres del partit que té majoria a la Cambra dels Comuns. Això és afavorit per un sistema electoral amb circumscripcions uninominals i majoritàries (anomenat first-past-the-post en el sistema britànic) que propicia un sistema polític bipartidista.

La cafeteria reuneix històries contínuament

BAR DE LA PLAÇA CÍVICA

Sota el mateix sostre tant es juga a cartes, es fan treballs o tractes comercials

És dimarts a mig matí, no fa gaire bon temps, no hi ha massa gent passejant-se per la Universitat Autònoma (UAB). Al bar de la plaça cívica, en canvi, l’ambient és diferent, a dins no fa núvol, a dins sempre reina el mateix ambient a mig matí. La gent entra, surt, s’asseu, parla, compra, consumeix, viu la seva vida sota el mateix sostre, en paral·lel, sense destorbar-se i permetent-se el luxe d’una bombolla de solitud.

La sonrisa americana. Una meditación sobre el imperio estadounidense

Según Xavier Mas de Xaxàs, esta canción concentra los ideales de autoestima y

autoconfianza que caracterizan a los estadounidenses.

Xavier Mas de Xaxàs (Barcelona, 1964) recoge en La sonrisa americana. Una meditación sobre el imperio estadounidense un ensayo sobre la realidad de Estados Unidos editado por Mondadori en 2003. El libro consta de 380 páginas organizadas en ocho capítulos más prólogo y agradecimientos. Mas de Xaxàs, periodista de La Vanguardia y profesor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) aprovecha su experiencia como corresponsal en el país norteamericano entre 1996 y 2002 para tejer un retrato de la vida en Estados Unidos sirviéndose de las numerosas referencias y comparaciones con España y Cataluña.

Víctor Muñoz creu que Guardiola no pot limitar la seva carrera a quedar-se al Barça

Entrega de premis de la Lliga de la Facultat de Comunicació

El fins ara comentarista de GolTV creu que el tècnic blaugrana és un “bon motivador i bon comunicador”

Víctor Muñoz, exjugador, excomentarista de GolTV i entrenador, va dir ahir a la Facultat de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que l’entrenador del Barça, Josep Guardiola, “haurà de marxar a altres equips per desenvolupar-se com a entrenador perquè al Barça pateix un nivell d’estrès inaguantable i a més a més ja ho ha guanyat tot”. A més a més, Muñoz va ressaltar en la figura de Guardiola les seves dots de motivador i comunicador, aquesta última creu que és molt important i que ell potser en té problemes amb el seu nou equip, el Terek Gozny (Txetxènia, Rússia).

            Àngel “Pichi” Alonso, exjugador, extècnic i comentarista de TV3,  va ser l’altre convidat de luxe en l’entrega dels premis de la 1a Lliga de futbol de la Facultat de Comunicació. Pichi va dir que era “indubtable que al món del futbol falta gent com Guardiola”. El comentarista de TV3 també va considerar important que l’actual tècnic del Barça ha trencat molts vells tabús en el món del futbol, com és el cas de les concentracions i les convocatòries, i que com l’han acompanyat els resultats tots els canvis han resultat un èxit.

            En l’acte, a més a més, els dos convidats van parlar de la importància d’una lliga de futbol dins d’una mateixa facultat englobant alumnes i professors, esport i periodisme i Pichi Alonso fins i tot s’ha mostrat obert a la possibilitat de participar en el futur.