La dificultat de la tasca del periodista

Arran de les múltiples notícies sorgides al voltant de la vaga general del 29 de setembre i de les diferents visions que aportaven diferents col·lectius i mitjans de comunicació se’ns va proposar a classe d’Escriptura en Premsa fer una reflexió sobre com es poden reflectir els fets de la manera més fidelment possible a la realitat. És una reflexió complexa i difícil que a un estudiant de primer de Periodisme com jo molt probablement li quedi gran, però intentaré portar-la endavant sense dir massa bestieses.

En primer terme, per tal de poder prendre un bon punt de partida, és important considerar que l’objectivitat no existeix, tal com afirma rotundament Xabier Arkotxa, professor de la UAB. I és que si debatem sobre aquest concepte, el fet de ser objectiu, molt probablement tots estiguem d’acord amb la definició del diccionari per ‘objectiu’:

"1 Que tracta dels esdeveniments, les dades, els fenòmens, etc., amb independència de reflexions, sentiments, etc., propis de l'observador. 

2 Que respon a la realitat, veritable."

Però aquí no s’acaben els problemes, sinó que és el punt de partida de tota discussió. La primera accepció podria encabir perfectament en la definició de la tasca de tot periodista; l’explicació dels fets o realitats tal com són. Ara bé, és això possible? Jo crec que no. Intentaré explicar perquè crec que no és possible deixant a part els filtres i pressions que rodegen la tasca del periodista i fent una mirada sobre el concepte d’objectivitat en si mateix.

L’objectivitat només pot ser aconseguida científicament gràcies a les proves i les demostracions. Així, podem afirmar que un fet objectiu en el qual tothom estaria d’acord es podria aconseguir en les afirmacions tals com “la temperatura ambient és de 40ºC” o “l’acceleració de la gravetat és de 9,8 m/s²”. Un altre dels camps on es pot aconseguir el coneixement objectiu és en el de les matemàtiques, ja que no suposarà cap problema que tothom accepti que “2 + 2 = 4”. Tots aquestes dades són dades que responen a la realitat segons els aparells de mesura o els processos de cada disciplina, així, podem afirmar que són dades objectives.

Ara bé, el periodisme es basa simplement en transmetre dades objectives? És a dir, la tasca periodística es limita a captar dades mesurables de la realitat i transmetre-les al públic? No, el periodisme no treballa únicament amb dades objectives sinó que pretén informar sobre problemes socials, novetats pertinents, fets rellevants per una comunitat i informar sobre l’esfera pública. Fent una ullada ràpida sobre aquests objectius del periodisme ens podem adonar que difícilment puguem obtenir resultats científics. S’ha de buscar en tot moment investigar el màxim possible, contrastar les diferents fonts i distanciar-se dels fets per tal de tenir una mirada el més imparcial possible; però no es pot arribar a l’objectivitat.

A més a més, per molt que ens distanciem dels fets, un periodista no deixa de ser una persona, un ésser humà amb records i vivències integrades a la seva personalitat. Així, per molt que intenti distanciar-se dels fets mai podrà guardar hermèticament les seves animadversions i les seves afinitats i aquestes influiran en la seva manera d’investigar, observar, analitzar i explicar allò que l’ocupi. Encara que ell ho vulgui evitar, un periodista que provingui de la classe obrera amb dificultats econòmiques no observarà les mateixes coses que captaria un de provinent d’una classe acomodada, per exemple.

Una persona no pot recollir dades com ho fa un aparell de mesura

Per tant, no existeix una explicació objectiva dels fets que s’han de comunicar i és una persona qui els ha de rebre i transmetre. Així que si no es poden captar dades inequívoques i veraces sobre la realitat informativa i qui ho ha de canalitzar és un ésser humà, no pas una màquina o un aparell, és impossible arribar a una visió objectiva de la realitat. Però les complicacions no s’acaben pas aquí, sinó que cal sumar-hi una de les complicacions principals de les ciències socials, de la qual participa el periodisme; la multiplicitat de factors que intervenen fa que el procés de captació sigui complicat i els resultats, per tant, poc objectius.

Tot això referint-nos només a la naturalesa dels fets que es pretenen comunicar i a la figura del periodista. Ja que si afegim la pressió que fan els filtres de la comunicació (mercantilisme informatiu, politització, ideologies, cultura, rutines...) sobre la nostra tasca trobarem més factors que fan impossible la somiada objectivitat; la seva funció és la de distorsionar la realitat per benefici propi.

Visió crítica dels propietaris dels mitjans de comunicació

Amb tot això és normal que la cobertura de la vaga, el tema a partir del qual se’ns va proposar fer aquesta reflexió, fos diferent a cada mitjà de comunicació i algunes persones tinguessin la sensació que hi havia molta llunyania entre el que van viure ells i com es reflectia als mitjans. És impossible ser objectiu en les informacions però a més els interessos de tots els factors que actuen sobre la nostra tasca afavoreixen aquesta distanciació de doble dimensió, entre mitjans i entre mitjans i la percepció personal de la realitat. Probablement l’honestedat dels periodistes és una de les poques eines amb les quals es pot lluitar per aconseguir una mirada el més imparcial possible d’allò sobre què es vol informar i amb Internet es puguin anar superant poc a poc les pressions dels filtres informatius. Ara bé, de moment, encara és una incògnita.