No ens creuen

O potser és que no ens creiem ni nosaltres mateixos o estem totalment faltats de credibilitat. Tot això m’ho han fet pensar les reaccions dels mitjans de comunicació de la resta de l’estat respecte del Debat de Política General que s’ha desenvolupat aquesta setmana al Parlament. Que només hagi traspassat fronteres els comentaris en to d’humor que va fer el president Mas respecte del coneixement del castellà denota dues coses: l’espectacularització dels mitjans de comunicació (de la qual ja en sabem la seva existència sobradament) i la poca credibilitat que té Catalunya en termes d’autogovern.

Dic això perquè els grups d’ERC i CiU van pactar una resolució a favor del pacte fiscal, i ICV s’hi ha mostrat favorable a col·laborar si s’atura la sagnia de les retallades. Tot plegat, una suma d’una bona part de la cambra catalana que aposta per més autogovern i que situen en el seu horitzó aquesta meta, però que no té credibilitat de portes enfora, i podria aventurar-me a dir que tampoc de portes endins.

 La transició nacional cap al dret a decidir no té credibilitat quan CiU se sosté en el PP per tirar endavant la legislatura i quan l’estat espanyol ho té tot lligat i ben lligat perquè totes les reivindicacions que es facin des del Parlament acabin en res. Potser hauríem de començar a preguntar-nos perquè no pintem res en la nostra pròpia política i perquè no se’ns creuen. Potser és que no donem suficients senyals per ser creïbles, potser el capità de la “transició nacional” només ho fa de cara a la galeria; però el que és clar és que a Madrid no ho veuen com una amenaça. I si un moviment per ampliar l’autogovern català no fa saltar les alarmes a Madrid vol dir que poca força té.