Joves promeses

Rubalcaba (PSOE) i Rajoy (PP) són els principals candidats a fer-se amb la presidència del govern després del 20 de novembre. El candidat socialista té 60 anys i el popular 56, dos joves promeses. I si mirem més enllà del bipartidisme els altres homes influents tampoc són més joves; Cayo Lara (IU), Duran i Lleida (CiU) i Rosa Díez (UPyD) en tenen 59.

Però no és només l’edat la que em preocupa de cara a aquestes eleccions, sinó l’experiència de tots aquests polítics. Tots tenen carreres llarguíssimes dins dels partits i molts d’ells en primera línia política. Si estem en un moment de crisi profunda en la qual necessitaríem idees noves, sembla que la majoria de candidatures no ens l’ofereixen. En un moment d’inflexió en què l’escenari social i econòmic mundial està canviant, i en el qual els ciutadans han sortit al carrer a demanar renovació (recordem el 15M), la majoria dels partits només ofereixen més del mateix.

 Velles glòries polítiques de carrera que podem situar-los a l’establishment són les que hauran de fer front al descrèdit de la política, i lluitar contra un dels tòpics que diu que sempre són els mateixos. No sé si són els més adequats. Tots han viscut la transició ja ben grandets i alguns han estat protagonistes durant tota l’última dècada. Res de sang nova i encara menys de renovació.

No sé si els partits han fet aquest tipus d’anàlisi. No sé si esperen estimbar-se en aquests comicis (em refereixo principalment al PSOE) i deixar pel dia de després la renovació total. No ho sé, però el que puc intuir és que tindran difícil guanyar-se els ciutadans i sobretot els més joves. Després alguns es queixaran que no es vehiculen les propostes a través d’”alternatives polítiques” o partits, però és normal que molta gent hi desconfiï.