Cameron accepta el referèndum independentista escocès

Ja ho va dir en el moment del seu anunci, però avui s’hi ha refermat. David Cameron, Primer Ministre del Regne Unit, ha acceptat el caràcter vinculant del referèndum per la independència d’Escòcia i la celebració del mateix. A canvi, ha demanat que s’aclareixi ja quina serà la pregunta de la consulta i la data de realització. S'estan passant la pilota sobre la data, però no es posa en dubte la realització.

Aquí a l’Estat espanyol una situació semblant seria inimaginable. Primer, perquè els referèndums els convoca única i exclusivament el Congrés dels Diputats, el qual insta al President del Govern a demanar-li al Rei que en convoqui un. Aquest ordenament únicament centralista deixa fora qualsevol referèndum territorial. Però és més graciós quan sabem que els referèndums que es fan des de la capital no són vinculants si no són els de la Constitució o dels Estatuts. És a dir, l’Estat espanyol té una opció de participació directa ciutadana molt arraconada i amb poques competències. Al meu parer això és fill dels quaranta anys de franquisme.

La Generalitat de Catalunya, per la seva part, ha impulsat la Llei de Consultes Populars per poder preguntar a la ciutadania sense que les decisions siguin vinculants. Anteriorment, el govern Tripartit havia aprovat una Llei similar que dotava les decisions ciutadanes de caràcter vinculant però necessitava l’autorització de l’Estat. Un Estat que ja va recórrer aquesta mateixa Llei al Tribunal Constitucional i que l’havia deixat en una via morta.

Mentre al Regne Unit el seu Primer Ministre declara que “és beneficiosa la unitat del Regne Unit” i que lluitarà perquè les condicions en què votin els escocesos siguin “justes, legals i decisives”, aquí a Espanya només s’han fet que posar traves a qualsevol expressió popular, ja sigui de caràcter general (recordeu la reforma de la Constitució sense referèndum) o de caràcter territorial. Espanya té por que la seva gent pugui votar directament què vol fer; és un país on el sistema democràtic encara és l’hereu del franquisme.

Per altra banda, també cal remarcar que la força que pren el referèndum escocès ve donada per la majoria absoluta del partit independentista Scottish National Party al seu parlament. Aquí, ni el partit nacionalista ha assenyalat mai si és o no independentista, i els que són obertament independentistes obtenen uns resultats molt modestos. Això també fa que la situació sigui diferent.