Desgavell comunicatiu

Dissabte es va confirmar la tragèdia: Espanya era rescatada. Aquella mateixa tarda va sortir el ministre d'Economia, de Guindos, a fer una roda de premsa triomfalista. Només li faltava engegar un espectacle de pirotècnia un cop finalitzada la compareixença davant dels periodistes. Ara bé, tot i l'eufòria pepera pel rescat (que també es va poder observar en els palmeros i aduladors més propers a la dreta espanyola), avui mateix la Comissió Europea recorda que "ningú dóna diners de franc". És a dir, hi haurà contrapartides. A més a més, qui ens tocarà apaivagar la ressaca de banc i caixes, que casualment durant els anys dels beneficis no van repartir res, serà als ciutadans ja que el préstec es fa a compte de l'Estat.

L'expresident de Lehman Brothers Espanya va comparèixer sol per anunciar
el 'gran triomf' del govern espanyol. //www.lavanguardia.com

Però més enllà de les evidència que he dit en aquest primer paràgraf, m'agradaria analitzar el despropòsit comunicatiu que va protagonitzar el govern espanyol aquest cap de setmana. Abans de tot, entrant en antecedents, tant Mariano Rajoy durant la campanya com tot el seu executiu han negat en reiterades ocasions que Espanya necessités cap tipus d'ajut europeu i, de forma agosarada i fanfarrona, s'han vantat que ells no donarien diners als bancs. Però com que desdir-se està als gens d'aquest executiu, i Rajoy ja va amenaçar que faria el que cregués convenient, encara que hagués promès tot el contrari, això no em sorprèn.

Tots sabem de la por que genera en el president espanyol la presència de micròfons, però deixar sol al ministre d'Economia explicar que l'estat espanyol era intervingut és passar-se de la ratlla. Qui va ser votat pels ciutadans per agafar les regnes de l'executiu i fer-se càrrec de l'esdevenir polític i econòmic va ser Rajoy, no pas de Guindos. Qui té la màxima responsabilitat és el president del Govern i no pot deixar que comparegui algú designat per ell a donar explicacions de la intervenció de l'Estat. Es tracta del moment més difícil que travessa l'estat espanyol des de la Transició i no és permissible que Rajoy fugi d'estudi i o no doni la cara.

D'altra banda, el to triomfalista que està utilitzant la dreta per vendre el rescat com una espècie de benedicció o premi aprofundiran, en un futur no molt llunyà, el seu descrèdit i la desconfiança ciutadana. Durant aquests primers dies poden jugar amb què les conseqüències de la intervenció no són immediates i mostrar-se satisfets, però quan hagin de començar a ajustar els comptes per poder retornar el préstec o imposar alguna mesura impopular que imposi Europa espero que la gent recordi que serà conseqüència directa d'aquell premi que ens van donar dissabte.