L'autor en un despatx que podria ser perfectament el del seu protagonista. |
Si t'hi deixes anar i confies en l'escriptor pots arribar a gaudir de la lectura com poques altres vegades. Ara bé, has d'entrar en el pacte literari que Cabré proposa. No s'admeten ments estretes o persones que ho volen tenir tot quadriculat i explicat; es requereixes lectors capaços d'acceptar que en una mateixa pàgina s'entrecreuin fins a tres converses diferents. Jo confesso proposa una modalitat de lectura allunyada de la literatura més convencional, molt ben resolta per l'autor; un atreviment que dóna gust ser llegit. Potser el màxim exponent és un final difícil d'entendre (si és que Cabré vol que entenguem res més enllà del que es descriu).
I més enllà del tipus de lectura, la novel·la de Cabré s'atreveix a exposar un protagonista que, tot i l'elitisme que podria haver exhalat, sents proper i entens. No és un personatge heroic a qui tot li va bé, és una persona mundana. En el fons, Ardèvol és un heroi quotidià amb molts punts de connexió amb la vida de qualsevol de nosaltres. Això ajuda a fer-te reflexionar a mesura que vas avançant en el viatge del miler de pàgines i, potser, a plantejar-te qüestions de la teva pròpia vida.
Els vuit anys que ha dedicat l'escriptor a completar l'obra han estat més que ben emprats. No m'estranyaria que d'aquí uns anys Jo confesso sigui una de les obres obligatòries en l'estudi de la literatura catalana.
No comments:
Post a Comment