... i Nova Democràcia fa pujar la prima de risc (era obvi)

Situem-nos en un moment al corrent de pensament que diu que els mercats actuen per resultats econòmics i valoració de riscos, deixant a banda tota possible conspiració mundial contra el deute sobirà dels estats perifèrics d'Europa.

Samaras serà l'encarregat de dirigir un dels governs grecs més febles de la història.

Si agafem aquesta creença com a punt de partida podem arribar sense gaire dificultat a entendre per què els resultats de les eleccions gregues d'ahir, en comptes d'afluixar la pressió sobre els deutes sobirans, ha afegit més desconfiança als inversors.

Nova Democràcia (membre del Partit Popular Europeu) i PASOK (integrat al Partit Socialista Europeu) són els partits que s'han anat intercanviant al govern de Grècia des de 1974. Són els dos partits que han portat a la república mediterrània al col·lapse. Populars i socialistes són qui van falsificar els comptes públics (amb l'ajut de Goldman Sachs) i qui han construït un país on el frau fiscal sembla que sigui norma. 

A més a més, per si han acumulat pocs mèrits per guanyar-se la desconfiança de qualsevol inversor (podem dir de forma fefaent que són uns nefasts gestors pels comptes grecs), els dos partits clàssics són els que es van comprometre amb la troika a pagar dos rescats que són impagables si no hi ha una renegociació exhaustiva de les condicions. Són els dos partits que intentaran continuar asfixiant el poble grec per poder pagar la festa dels especuladors que han desfermat la crisi actual, el resultat dels quals, en els dos anys que porten, d'aplicació són nuls.

Si jo sóc un inversor coherent que valora els riscos sé que la coalició dels dos partits corruptes (amb un PASOK que no se sap quant aguantarà unit) i que a més es compromet a continuar aplicant uns plans d'ajust que només fan que ofegar l'economia i que no generen creixement, la qual cosa impedeix que Grècia pugui pagar els seus deutes, dificultarà més encara la situació econòmica de la Unió Europea i, per tant, desconfiaré més de la resta de països en problemes.

No era tan difícil. Era com pensar que posar Rodrigo Rato al capdavant d'una gran empresa donaria confiança als inversors.