Crisi total espanyola, i Catalunya què?

Que Espanya es troba en una crisi total, no crec que s'hagi de discutir. No es tracta només de la crisi econòmica que ens venia preocupant durant més de quatre anys ja, sinó la crisi social que ha provocat la recessió i les mesures dels diferents governs, la crisi institucional on cada vegada queden menys organismes públics sense sospita de corrupció, la crisi política que fa que en els partits que han estat pals de paller de la democràcia no deixin d'aparèixer casos de malversació de fons i d'estafa al contribuent, i una crisi territorial amb les tensions Catalunya-Espanya en els moment de màxima activitat.

Tristament, la senyera no ho arreglarà tot.

A Catalunya la forma a què majoritàriament ens hem acollit per fugir d'aquest escenari apocalíptic és l'independentisme. Amb un estat propi podrem dictar la política econòmica que creguem més adient (tot i que amb poc marge si ens quedéssim a la Unió Europea) i sense que molts diners desapareguin camí de Madrid. També seríem capaços d'estructurar el model de societat que acordem entre nosaltres sense haver de patir pel que diu el Tribunal Constitucional espanyol, i tindríem molt més aprop les eines per poder capgirar la situació de pobresa de molts catalans.

Ara bé, no tot són flors i violes. Si bé en alguns aspectes les millores o les possibilitats per millorar es poden materialitzar ràpidament, en altres aspectes haurem de fer una pensada molt més profunda. Siguem francs, de crisi política aquí també en tenim. Un país en què la seu del principal partit polític (Convergència) està embargada pel jutjat com aval pel cas Palau, no pot dir que no té problemes. Un país en què una de les formacions del govern (Unió) admet haver estat robant fons europeus destinats per a la reactivació econòmica, no pot dir que la corrupció no l'afecta. Un país en què el fins ara principal partit de l'oposició (PSC) també es veu implicat en múltiples casos de corrupció municipal, tenint com a principal focus el seu bastió de Sabadell, no pot mirar cap a una altra banda. I no continuaré amb la llista per no desmoralitzar-vos.

Així doncs, si bé un estat propi pot ajudar a millorar la situació, no treu que haguem de reflexionar a fons la nostra estructura de poder i de democràcia, perquè aquí no podem dir que és problema només dels espanyols. Hem d'aprofitar el gran esforç de crear el nostre propi país, per establir un sistema més transparent, més honest i amb més aprofundiment democràtic. Si no ho fem, que no ens estranyi si d'aquí a trenta anys ens trobem passant una crisi total com la que ara està passant l'estat espanyol.