Honestedat, esforç i franquesa

Quan en un mateix dia apareixen notícies com la del cobrament en negre pels líders del PP i la imputació dels delictes de corrupció de l'alcalde de Sabadell, no crec que ningú pugui somriure. Ni aquells que sempre han cregut que els polítics són tots iguals i que la corrupció està present a tot arreu, com aquells que pensàvem que la majoria de gerents de la vida pública actuaven de forma honesta.

Un nivell de corrupció com el que sembla que hi havia al PP hauria de fer caure el govern i el trencar del partit.

Ens trobem en un moment crític, la ciutadania ja no pot permetre que es continuïn rient a les nostres cares mentre anem veient com uns i altres van fent la viu-viu i no acaben pagant mai pel que han fet. Tots aquells actors que han tingut poder des de la restauració de la democràcia estan esquitxats de corrupció: el Partit Popular, el Partit dels Socialistes (tant a Andalusia com a Catalunya), Convergència, Unió, la monarquia i la banca.


Què vol dir això? Que el poder corromp? que aquesta gent estava predisposada a ficar la mà a la caixa comuna? O que ens trobem davant d'una societat en estat de putrefacció que ha permès que tothom que pogués robés?

Veient l'abast de la tragèdia, jo, en un exercici de negativisme que no m'és propi, m'inclino per pensar que tot això ens està passant perquè la societat està en estat avançat de desintegració. Si tinguéssim en valor l'esforç dels altres, l'honestedat i la franquesa tot això no ens hagués passat. És veritat que qui ha tingut el poder ha sabut tapar tot el que estaven fent perquè no ens adonéssim, però una corrupció tan estesa, pràcticament m'atreviria a dir que a nivell estructural, no pot funcionar sense la connivència d'amples sectors de la societat que en tenien coneixement.

O és que ens ve de nou si després de destapar-se un cas de corrupció la gent del carrer comentés "això ja se sabia des de feia temps"? Amb aquest panorama, és lògic que no apareguin forces ni ganes suficients per construir estructures noves i netes, no és possible. Sobre els mateixos ciments que s'ha construït tota la carcassa podrida que ara comencem a veure (i tema que només sigui la punta d'un gran iceberg) no es pot construir res; acabaria corrompent-se.

Cal canviar-ho tot, la nostra mentalitat com a societat, instaurar un imperi de l'honestedat, de l'esforç i la vàlua de les persones, deixar de pensar en l'enxufisme com a mètode d'ascens social, acabar amb la complicitat amb la delinqüència i amb l'admiració envers la picaresca. Serà difícil o pràcticament impossible, però algun dia ens hi haurem de posar si volem tenir una societat que funcioni amb un mínim de dignitat.



Us deixo aquest vídeo i pregunteu-vos quan acabeu de veure'l quin tipus de sentiments ha despertat en vosaltres: