I què si no entra el PSC?

Portem unes setmanetes força pesades amb el tema de la declaració de sobirania. En aquests dies hem vist des de com es va publicar el primer esbós de Convergència i Esquerra, i les propostes de tots els altres que tenen ganes de tenir alguna cosa a dir (no cal comentar que PSC, ICV i la CUP també són les úniques forces polítiques que van aixecar-se per cantar els Segadors al Parlament i que van saludar i felicitar Artur Mas quan va ser elegit President).

L'alternativa sensata de la campanya electoral socialista mai va ser la sobirania ni el referèndum. // NacioDigital

Al principi, un cop tots s'havien posat d'acord en què no hi havia acord, van decidir reunir-se tots junts per mirar de trobar una solució conjunta. I a partir d'aquí, es genera un gran ressò mediàtic i polític sobre el paper dels socialistes. Pere Navarro i el seu partit mai ha estat partidari de la independència de Catalunya, ni tan sols de plantejar una consulta.


Mai s'han trobat còmodes en les posicions més sobiranistes. Cal recordar que, des de l'Estatut, que va impulsar el llavors socialista Pasqual Maragall, no han tornat a estar al capdavant de les reivindicacions de Catalunya. Van gastar l'últim cartutx amb la reforma estatutària, però després es van posar de costat amb el pacte fiscal i ara no saben què fer amb el referèndum. Que si abstenció, que si vot en contra.

I resulta, que a opinadors i tertulians diversos els sembla interessantíssim la posició que adopti el PSC i els interpel·len perquè se sumi a la declaració de sobirania. Quin sentit té convidar els socialistes a sumar-se a quelcom que no defensen i que no comparteixen? Què passa perquè el PSC s'alineï amb l'eix espanyolista de PP i Ciutadans? No crec que sigui de la nostra incumbència fer que els de Pere Navarro es tornin sobiranistes, o, en darrera instància, demòcrates.

Si el partit creu que és més important respectar la Constitució espanyola i la legalitat vigent a donar la paraula a la gent de Catalunya perquè decideixi lliurement què vol fer, és cosa seva. Tothom té dret a defensar la seva postura en democràcia, i si la seva és la d'estar al costat de la gent que no vol que es voti (perquè dir que volen que es voti sempre i quan hi hagi pacte amb Madrid és fer un brindis al sol), no passa res. És la seva opció i és ben respectable. Tampoc tindria sentit eixamplar tant l'acord que acabés diluint-se i perdent l'essència de la sobirania de Catalunya.

Al Parlament ja hi ha majoria més que suficient per fer avançar el procés. És veritat que com més gent hi anés seria millor, però els resultats electorals són els que són i, tot i haver-hi una majoria a favor de tirar endavant, tampoc no existeix una amplíssima majoria i no podem esperar que ara al Parlament s'aconsegueixi.