Pepe Rodríguez: ‘Hi ha massa periodistes que li diuen amor a allò que ha de ser sexe’

Reflexions sobre el periodisme d’investigació

Professionals de la informació i una detectiu reflexionen sobre la situació del periodisme i la seva funció en la societat

La Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va acollir ahir una jornada sobre el periodisme d’investigació. L’acte dirigit per Pepe Rodríguez, llicenciat en Ciències de la Informació, Secció de Publicitat i Relacions Públiques a la UAB i professor de l’assignatura ‘Periodisme d’Investigació’ a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, va recollir moltes crítiques a la situació del periodisme i a la falta d’investigació. Tant Pepe Rodríguez com els convidats van animar els assistents, la pràctica totalitat estudiants de periodisme de la UAB, a canviar la situació actual.

            Allò que més es va repetir durant l’acte va ser el fet que el periodisme passa per un mal moment. Segons Pepe Rodríguez això es deu a què “hi ha massa periodistes que li diuen amor a allò que ha de ser sexe”, és a dir, que no es fa el treball d’investigació i de contrastació necessària, ja que “la informació només mereix aquest nom quan està acreditada i recolzada per investigació”. El professor de la UAB també va fer esment que per a ell no hi havia distinció entre periodisme i periodisme d’investigació ja que “el periodisme d’investigació és periodisme ben fet, però periodisme”.

            Un dels convidats, Jaume Reixach, director i editor de la revista El Triangle, va ser molt crític amb la situació del periodisme i va llançar diversos interrogants com “quin és el fi dels periodistes? Sentir la feina? Posar el dit a l’ull als qui amarguen la vida de les persones o aconseguir un estatus de petit burgès i caure en mans del sistema financer?”. Segons Reixach, el periodisme que ofereixen els grans mitjans de comunicació no desvela “ni una mil·lèsima part de tota la merda que hi ha a nivell empresarial i polític”. Pel director d’El Triangle l’esquema de propietat actual és un dels factors clau que ha portat el periodisme a la falta de rigor i lluita perquè impedeix el desenvolupament de la feina del periodista, l’altra és l’actitud passiva dels professionals de la informació.

            En aquest aspecte, Pepe Rodríguez va fer autocrítica dient que “la majoria dels periodistes de la nostra edat han estat uns covards, només hem lluitat pel sou. Entre les empreses i els periodistes hem mort el periodisme” tot i que també va considerar les dificultats a què s’enfronta el periodisme perquè “en un món visual baixa molt la capacitat crítica i reflexiva. Arreglar-ho és complicat perquè si la gent no consumeix [un programa, una notícia, etc.] no es pot vendre. S’ha de començar educant com a periodistes i com a consumidors”. Rodríguez va exemplificar aquesta situació dient que “quan desapareix la CNN+, que feia un periodisme light, per Gran Hermano, és que aquest país és una merda”.

Solucions

Per canviar la situació actual del periodisme Jaume Reixach va advocar en tot moment per l’autogestió. Proposava l’exemple d’El Triangle, revista de la qual és el fundador i que està integrada únicament per periodistes, com a exemple a seguir. Va justificar aquesta opció perquè “els mitjans són negocis controlats per gent que no estima la professió”, entesa com una professió que “pretén transformar la societat”. Per a Reixach l’aparició de múltiples canals a la TDT és una de les fites que mostren la viabilitat de l’autogestió dels periodistes, ja que segons ell “tot acabarà a Internet, el model dels grans mitjans de comunicació s’està extingint”.

            Per contra, Pepe Rodríguez creu que el canvi en la situació del periodisme pot venir de dues maneres, per l’autoorganització o per “la lluita dins dels mitjans de comunicació”. No va advocar per la revolució dins del periodisme, com sí ho va fer Reixach, però va apuntar que “els periodistes no han d’estar en col·legis, sinó en sindicats molt potents” com un dels passos necessaris per canviar la situació.

            Des d’un punt de vista només del periodisme d’investigació, Antonio Baquero, antic corresponsal d’El Periódico al Marroc, va presentar a l’auditori diferents organismes internacionals que ajuden el periodisme d’investigació. Aquest és el cas de l’International Consortium of Investigative Journalists (ICIJ), un centre que recolza i promou investigacions a tot el món, del qual ell és membre. Tot i això, va dir també que el periodisme d’investigació costa molts diners i així com aquesta situació se supera als Estats Units amb el mecenatge a Europa només subvencions de la Unió Europea ajuden aquest tipus de centres.

Condicions pel periodista d’investigació

Altres reflexions van anar encaminades cap a l’exercici del periodisme d’investigació, encara que tant Pepe Rodríguez com Jaume Reixach van coincidir que no deixava de ser periodisme “ben fet”. Tot i això, Rodríguez va dir que “periodisme d’investigació és fer aflorar quelcom que ningú havia volgut que sortís”. Per a l’exercici d’aquest tipus de periodisme és indispensable utilitzar un mètode adequat, ja que “investigar és mètode, molta feina, anàlisi i síntesi”. Antonio Baquero creu que és cabdal contrastar les fonts i considerar veraç allò que “tres fonts coincideixen”.

            Per a Elisenda Villena, criminòloga, detectiu privat i directora de seguretat de Método3, és indispensable tenir una molt bona agenda per poder sortir-se’n de moltes situacions en les quals l’investigador o el periodista no és expert. Aquesta situació la va etiquetar Pepe Rodríguez com “s’ha de tenir cosins a tot arreu”. En aquest sentit, Antonio Baquero va recomanar com a bon mètode “prendre un cafè cada dia amb una persona diferent”, ja que així s’aconsegueix mantenir moltes fonts i contactes.

III Premis Sabueso con método

L’entrega dels premis de la tercera edició dels premis Sabueso con método, organitzats per Pepe Rodríguez des de la seva assignatura ‘Periodisme d’Investigació’, i patrocinats per l’empresa de detectius Método3, va tancar l’acte. El guardó el van guanyar tres periodistes que van acabar el curs passat la carrera de periodisme, Noemí Badrenas, Susanna Cases i Elena Domingo, amb el treball Amposta, el pacte no escrit. Tant Elisenda Villena com Pepe Rodríguez van destacar la qualitat de la investigació i del treball realitzat per les tres periodistes que van destapar tota una trama de corrupció en la població d’Amposta.