Vull entendre-ho però no puc

Què puc escriure avui al meu blog?

Sempre es pot optar per fer un refregit de les notícies que apareixen en els grans mitjans de comunicació i colar-vos una notícia en què jo no aporti cap novetat, perquè evidentment no estic als llocs on estan succeint les notícies. No sóc a Líbia, ni al Iemen. No he estat al Congrés dels Diputats ni a Nova Zelanda. Llavors, per què ho podria fer? Ho podria fer per practicar la síntesi de notícies a partir de diferents teletips, com ens fan fer a la facultat. Però no em convenç. Seria massa avorrit. Ningú ho llegiria. No aportaria res de nou.

Llavors se’m planteja la idea genial de fer un article a partir d’un producte cultural. Entenem-nos, vull dir escriure alguna cosa (qui diu escriure diu compondre, perquè com pot veure tothom si navega una mica pel blog m’agrada compondre articles amb multitud de recursos que ens permet Internet) sobre una cançó, una pel·lícula, un llibre, una obra de teatre, etc. Però... quina faig? Si l’última que vaig penjar al blog va ser la de La Isla de las Tormentas i no la va llegir ni Déu! Així em desmotiva (permeteu-me una emoticona: xD)

Portava tota la tarda pensant a fer un articles sobre la cançó ‘Jean-Luc’ d’Els Amics De Les Arts. Però què podia aportar a algú que la llegís? Que quan parlen de Jean-Luc es refereixen a Jean-Luc Godard, director i crític de cinema francès. I no és una dada menyspreable; si no la saps pots no entendre la cançó. A mi em va passar al principi, concretament no entenia aquestes frases.

“I en una paret al fons

 imprès en blanc i negre hi havia un pòster d'en Godard.

Potser ell em podria dir-me perquè em ballava el cap.

Ai Jean-Luc!, ai Jean-Luc!,

vull entendre-ho però no puc.”

Després de saber això, t’adones de la genialitat d’introduir-te la cançó amb:

“Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial

 de cinema francès a la fresca.”

I la referència al plano-seqüència, genial tot ella. Però aquí no s’acaba la lluentor d’aquesta lletra, sinó que la manera com expressen Els Amics els dubtes que assalten qualsevol davant d’una situació com aquesta són simplement sublims.

“La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpetable.

 Vaig augurar una nit per a la posteritat, fer un cim, fer un vuit mil, fer quelcom

difícilment igualable.”

Però tot això no aporta tampoc res de nou ni jo sóc un expert crític en música per permetre’m valorar tant directament una cançó o un grup de música. Així que he decidit tampoc no escriure sobre la cançó, encara que m’hagués passat tota la tarda pensant-ho. He decidit escriure sobre no escriure, o almenys ho he intentat. Probablement això sigui fins i tot menys interessant que qualsevol bajanada que hagués pogut dir sobre la cançó, però jo em pregunto, i què? Si has arribat fins aquí almenys t’he entretingut prou per llegir-te aquest sense sentit sencer, amb això em conformo :D.