La pobresa va ser la primera causa per sortir al carrer a protestar
Durant els últims mesos el món sencer està veient atònit com els ciutadans de l’anomenat món àrab estan sortint al carrer i estan intentant derrocar els seus respectius governs. A Tunis i a Egipte ja ho han aconseguit. Han tombat les dictadures de Ben Alí i de Mubarak amb la intenció d’introduir reformes polítiques democràtiques. Ara bé, és aquest set de democràcia la que ha esperonat els ciutadans a lluitar contra el seu govern?
Manifestacions i aldarulls a Egipte, Guillermo Cervera
A Tunis les primeres manifestacions i mobilitzacions van ser estar provocades per l’augment del preu dels aliments bàsics i l’elevat atur juvenil. A Egipte probablement puguem situar aquest augment dels preus entre les causes del moviment anti-Mubarak. No era una set de democràcia irrefrenable la que empenyia els ciutadans del món àrab a acabar amb els seus governs?
Tenim dades suficients per creure que no tot és la set democràtica, que evidentment que existeix, però no és la causa principal. Si ens fixem en el mapa actualitzat sobre les revoltes al món podem observar els països on s’ha derrocat el govern (vermell fosc), on s’ha canviat el govern (vermell), on hi ha grans protestes (taronja), on hi ha protestes menors (groc) i on no s’han registrat incidents (verd).
Parem atenció als dos únics països que no han registrat protestes fins ara. Aquests dos són Qatar i els Emirats Àrabs Units (EAU). Cap dels dos són països democràtics exemplars tot i que es viu en una certa llibertat. A Qatar dos terços del parlament els tria el poble i l’altre terç l’emir. En aquest país els drets humans i civils no es respecten, cal recordar que l’homosexualitat està castigada amb cinc anys de presó, per exemple, tot i que el canal de notícies Al-Jazeera s’hagi convertit en el seu estendard.
Als EAU la democràcia es troba en una fase incipient o pre-democràtica, ja que només tenen capacitat directa d’elecció els ciutadans que estan inscrits en el restringit col·legi electoral (menys d’un 0,0015% del total). Aquest col·legi electoral tria la meitat del parlament i els emirs dels diferents emirats l’altra meitat. A la pràctica el cap d’estat és sempre l’emir d’Abu Dhabi i el primer ministre l’emir de Dubai. En aquest estat els drets humans i les llibertats tampoc es respecten. Poden arribar a aplicar la pena de mort per homosexualitat, per exemple.
Llavors, quin és el fet diferencial? Per què els ciutadans de tot el món àrab es mouen i volen derrocat el seu govern i els de Qatar i els EAU no? Probablement sigui la seva capacitat econòmica. Qatar és el segon estat del món en PIB per càpita i els EAU en són el cinquè, mentre que Egipte es troba en el 103. Aquests estats són impressionantment rics. Aquí unes mostres de tot el que han pogut construir amb la seva riquesa provinent de les reserves de petroli, bàsicament.
Minireportatge sobre Doha, capital de Qatar What is Abu Dhabi? Q&A
Amb tot això, podem pensar que la lloable lluita per la democràcia que s’està expandint per tot el món àrab no té les seves causes únicament en la voluntat democràtica sinó que la pobresa dels ciutadans, com a la majoria de les revolucions de la història, està al moll de l’ós de la qüestió.
Altres articles sobre les revolucions al món àrab:
Cauen els murs invisibles d'orient, Mireia Biel. http://bielmireia.blogspot.com/2011/02/cauen-els-murs-invisibles-dorient-els.html
Penso que és important donar una visió tan àmplia de la situació. També crec, però, que països com els Emirats Àrabs no tenen perquè quedar-se al marge d'aquestes revoltes i poden ser ferms candidats a protagonitzar actes importants en els propers dies... caldrà veure. La meva pregunta és: quin paper tindrà Occident en el desenvolupament i la consolidació de la democràcia en aquests països? La seva influència (i la de les multinacionals) és enorme i no crec que els agradi massa que els països puguin arribar a autogestionar els seus recursos perquè els perjudicaria. Caldrà veure-ho! El que està clar és que estem davant d'un fet històric cabdal!
ReplyDeleteA tots ens agradaria que la democràcia i la llibertat arribés a tots aquests racons de món. Ara bé, de moment no hi ha hagut moviments i crec que serà difícil que hi hagi. Mentre les coses funcionen a la perfecció i van acumulant riqueses, si a la població els arriba encara que sigui una part minsa, és difícil que es revoltin.
ReplyDeleteLa necessitat engega molt més una protesta que només els desitjos de llibertat.
Totalment d'acord!
ReplyDeleteFins que no ens manque el més necessari no movem ni un dit per lluitar per les llibertats personals i la justicia. I es que els humans ens acomodem massa rapid a la bona vida.
Quan ens desmantellin la societat del benestar ens adonarem del que hem perdut per manca de conciencia cívica i col·lectiva.
Jo encara tinc confiança que ens adonem de tot allò que estem perdent abans que sigui massa tard. I amb això em refereixo a l'estat del benestar. Tot i que no sóc massa optimista sempre he cregut que la societat civil europea, al ser una societat culta i madura, al final respondrà.
ReplyDeleteEsperem que no sigui massa tard