Avui s'ha estrenat el que segons l’Ara és el videoclip de l’any. Altres potser el considerem una fita important, sobretot pel que respecta per la música catalana però no som tan presumptuosos. Si hi ha un videoclip de l’any s’haurà de decidir quan els haguem vist tots, no creieu? Sigui com sigui, el videoclip representa, conjuntament amb pel·lícules catalanes com Pa negre i altres grups com Els amics de les arts, un punt àlgid de la cultura catalana i en català que probablement marqui un abans i un després.
La cultura catalana sembla que ha trencat el topall de la protesta i de circumscriure’s a un públic reduït per donar el salt i captar el gran públic sense perdre en cap moment la seva identitat, la seva particularitat i les seves maneres. I és que a ningú se li escapa quan escolta una d’aquestes cançons que es troba davant de música catalana, i música catalana d’èxit. Sense que calgui copiar altres tipus de música o d’expressions culturals la cultura catalana sembla que ha agafat una empenta prou per situar-se al capdavant dels gustos i del consum dels catalans. I jo, me n’alegro.
Fa uns quants anys, quan se li preguntava a la cantant Beth si es plantejava de cantar en català, la resposta era que en política preferia no entrar-hi i que per tant seguiria cantant en castellà.
ReplyDeleteAvui dia, afortunadament, una afirmació d'aquest estil queda totalment fora de lloc