El rei s’ha mogut

Mohamed VI, rei del Marroc, anuncia la retallada dels seus poders i l’obertura del país cap a la democràcia

Mohamed VI, rei del Marroc des de juny de 1999, va fer ahir una aparició televisiva en què va anunciar la retallada dels seus poders com a monarca i l’inici del camí cap a la democràcia. Aquests passos es concreten en una reforma constitucional que elimini el poder pràcticament absolut que té sobre el funcionament de l’estat i que sigui posteriorment referendada mitjançant un referèndum per tots els habitants del Marroc.

Aquesta reforma inclou aspectes com que el Primer Ministre del país serà triat pel parlament i no pas per designació reial, com es feia fins ara. A més a més, el cap del govern serà cap del poder executiu i de l’administració; prendrà poders similars al president del govern espanyol, per exemple.

Mohamed VI també va comprometre’s a fer de la justícia un poder independent, a establir la llengua amazic com a oficial (llengua dels berbers parlada per uns vuit milions i mig d’habitants al Marroc) i a descentralitzar el govern marroquí per mitjà de l’elecció per sufragi universal directe de Consells Regionals (que podrien ser unes institucions equivalents a les comunitats autònomes espanyoles). Tot i això no va fer referències a les disputes pel territori del Sàhara Occidental.

Tots aquests moviments cap a la democratització de la societat marroquina arriben uns vint dies després que comencessin les mobilitzacions al Marroc per fer estendre l’onada revolucionària que s’escampa pel Nord d’Àfrica. L’espurna de la revolució tunisiana es va escampar cap a Egipte i ara sacseja Líbia. Els governs de tot el món àrab han vist com els ciutadans dels seus països també s’han llançat al carrer per protestar contra la pobresa que viuen i la tirania amb què se’ls governa. El monarca marroquí sembla que ha estat un dels més vius i s’ha avançat a què les protestes pugessin de to per donar un pas molt generós cap a la democràcia i conduir la revolució sense perdre l’estabilitat ni el càrrec.

Aquest discurs no és un discurs com els que Ben Ali i Mubarak van dedicar als seus pobles quan ja tenien l’aigua al coll. Aquest discurs sembla fruit d’una persona si no intel·ligent almenys llesta, que ha vist quin és el curs de la història i no s’hi ha volgut oposar. Esperem que la Unió Europea i, en particular, l’Estat espanyol, donin tot el suport necessari perquè al Marroc s’hi puguin portar a terme aquestes reformes i acabin cristal·litzant. Ara la pregunta serà saber què pot passar amb l’Alger, que pot quedar en un entrepà ja que per un costat té l’espurna de la revolució, Tunísia, i en l’altre el reformista Marroc. Serà Buteflika capaç de conduir la situació o haurà de caure com tots els altres dictadors?