Emprenem el camí grec

Hi ha qui creu que el camí de les retallades imposades en forma de rescats a Grècia és un experiment social per veure fins on arriba la passivitat del poble davant dels ajustos econòmics. A mi, però, mai m’han agradat les conspiracions. Sempre he cregut que les explicacions més transparents i simples són les respostes correctes. En aquest sentit, m’agradaria dipositar moltes esperances en la carta que han signat Rajoy i Monti, entre d’altres, demanant mesures d’estímul a l’economia més enllà de l’austeritat.

Els moviments assemblearis a Grècia van ser de les primeres formes de protesta.

Ara bé, a vegades sembla que m’obliguen a haver de creure en grans manipulacions d’amagatotis per jugar amb tots nosaltres. Així entenc els plans de retallades draconianes que afecten Grècia i la dictadura que allà ha imposat la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional. Ja no importa el que opinin els grecs, facin vaga o cremin edificis, tant és, el govern farà “el que ha de fer” per mantenir els comptes tant a ratlla com pugui (ja que una solució, segons alguns economistes com Miren Etxezarreta, és impossible). La gent està cada cop més asfixiada i sembla que algú està fent el pols al poble grec per saber fins on els poden aixafar abans que petit tot.

Nosaltres, que ens vantem de no haver estat rescatats, sembla però que encetem el mateix camí que els companys grecs. Els canvis estructurals i les retallades estan presents a les nostres vides des de ja fa més d’un any i ara sembla que comença a reescalfar-se l’olla de la mobilització ciutadana. Els nois que han sortit a València a protestar per les retallades que els provoquen que no tinguin ni calefacció al seu institut en són un bon exemple. Si la policia respon desmesuradament, com sembla que ho està fent, només poden provocar que la tensió vagi en augment. Sembla, doncs, que emprenem el camí grec per veure fins on poden arribar els abusos en la societat espanyola.

Jo crec que arribaran lluny, les retallades, estem massa acostumats a restar inactius a casa i no moure un dit per allò que ens mereixem. També és cert que gran part de la població viu sota el jou d’uns mitjans de comunicació que busquen el mer entreteniment en comptes d’explicar la realitat i que, per molta mobilització que hi hagi, la possibilitat d’èxit és mínima. Veurem com avança tot. De moment, el proper dimecres 29 de febrer hi ha convocada una vaga general d’universitats a Catalunya, a veure com s’esdevé.

http://egarenc.blogspot.com

Albert S. Carmona