Sort dels americans

Perdoneu-me que parli de cinema, no ho acostumo a fer i no és tampoc un tema que m’agradi en especial, però avui em ve de gust. Com que fa molt i molt de temps que no actualitzo el bloc tampoc crec que li molesti a ningú llegar altres temàtiques a les que us tinc acostumat.

Dissabte passat vaig veure al cinema l’adaptació nord-americana del llibre L’home que no estimava les dones de la saga ‘Millenium’. I estic content de poder dir que va ser una pel·lícula que em va agradar. Tant per la trama, cosa que no era molt difícil, ja que el llibre dóna una matèria prima impressionant; com per la producció.

Si una cosa vaig detestar de la seva versió sueca eren la seva poca qualitat d’imatge i la manca d’expressivitat que semblava que tenien alguns actors. En la versió de Holywood, en canvi, la qualitat de les imatges és digna de veure’s al cinema i els actors no desvirtuen l’obra. Daniel Craig aporta en cada moment allò que hem de captar del protagonista i la resta del repartiment no destaquen per cap mancança, a ulls d’un aficionat com jo.

Us recomano a tots que veieu la pel·lícula ja que us agradarà. Ara bé, millor llegiu-vos i gaudiu del llibre, que val la pena. Després d’haver-la vista, no me’n penedeixo d’allò que vaig opinar quan vaig veure la versió europea: “si aquesta pel·lícula l’haguessin fet a Hollywood seria genial i no l’avorriment que acabem de veure”.