Matrimoni i no relació oberta

Hem assistit, com ho portem fent des de fa un any, a una altra posada en escena de la gran comèdia de la legislatura. Una obra en què els papers principals són els d’Artur Mas i Alícia Sánchez-Camacho i en què el personatge beneit al qual prenen el pèl som nosaltres, els ciutadans de Catalunya.

En aquesta farsa, uns ens diuen que han acordat un pacte per donar suport al govern tot el que queda de legislatura i els altres, els que estan al govern, ens volen fer creure que no s’hi ha compromès sinó que és un acord més. Mentre l’Alícia diu que s’han casat, l’Artur diu que la seva és una relació oberta on hi pot entrar qualsevol.

Aquesta és la trama principal, però no l’única que s’esdevé. Mentre els dos protagonistes aclareixen què és el que tenen entre ells (tot i que des de fora ens adonem que és més un matrimoni que una relació liberal), la família convergent del nuvi es dedica a farcir els seus discursos de sobiranisme entorn al pacte fiscal i a plorar per com la sogra (Espanya) és de dolenta.

Mentrestant, el cosí Duran va fent la viu-viu i recolza en tot el que pot a la família popular. Vés que no s’adonin els néts que es passegen amb l’estelada en moltes manifestacions que el pater familias ha decidit ballar amb aquells que els “oprimeixen i roben”! Tindrien un greu problema ja que a ells també els estan prenent el pèl dient-los que allà on hi ha matrimoni només hi ha sexe casual.