5 claus de la política catalana a mitjà termini

Després d'haver-se conegut el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió podem quedar-nos en alguns resultats superflus que apareixen en molts mitjans o endinsar-nos una mica més. Aquí van cinc claus per comprendre la política catalana a mitjà termini:

1 - Convergència i Unió no amplia el seu electorat ni surt reforçat amb les retallades, per contra de la lectura majoriària que s'ha donat a molts mitjans de comunicació. La federació nacionalista de dretes pateix un minso retrocés però bàsicament l'hipotètic resultat de victòria en unes eleccions vindria donat per la inconsistència del principal partit de l'oposició. El nou PSC de Pere Navarro no troba el seu espai i, tot i frenar la sangria en intenció de vot, només aconsegueix convèncer gairebé una tercera part dels electors que convenç CiU.

El tàndem Mas-Duran sembla haver-se consolidat de cara als catalans.

Així doncs, Artur Mas i Duran i Lleida han aconseguit l'únic partit amb una quantiat de seguidors suficient i consistent per optar per la victòria. En aquest sentit, cal remarcar que un nombre notable de votants del Partit Popular consideren l'opció de votar Convergència i Unió en les properes eleccions en comptes de fer-ho pel seu partit, sembla que el seu pacte per l'estabilitat de la legislatura ha apropat molt els dos electorats.

2 - La desfeta del PSC sembla no tenir aturador des d'abril de 2008, quan el partit socialista experimentava la simpatia d'un terç dels catalans. Des de llavors, ha anat caient baròmetre a baròmetre superant en cada entrega el seu rècord negatiu. Hores d'ara, només un 12,5% dels catalans senten simpatia pel partit dels socialistes. A més a més, cada cop són menys el catalans que creuen que aquest és el partit que pot donar millor resposta als principals problemes dels ciutadans, i deixa, un altre cop, CiU com l'única opció consistent des del punt de vista dels ciutadans. A més a més, el PSC té un greu problema de penetració entre els joves ja que tant ERC com ICV el superen en simpatia entre els ciutadans de 18 i 34 anys.

La falsa renovació d'aquesta tardor pot agreujar la situació del partit. 

3 - Esquerra Republicana de Catalunya sembla que ha tocat la tecla adequada per començar a recuperar el terreny perdut. Els diferents indicadors mostren un repunt de la confiança dels ciutadans en l'equip d'Oriol Junqueras i ell mateix aconsegueix col·locar-se com el tercer líder millor valorat (després de Duran i Lleida i Artur Mas).

4 - Iniciativa per CatalunyaVerds-EUiA es manté constant amb el seu electorat mostrant una petita millora. Sembla que els ecosocialistes no acaben d'aconseguir confiança entre els ciutadans desencantats pel socialisme i sembla que tinguin difícil experimentar un creixement massa gran. Tot i això, un 8% dels que van votar pel PSC en les darreres eleccions al Parlament mostre la intenció de fer-ho pels ecosocialistes si les eleccions fossin avui (contra un 5% que canviaria a CiU). Una esgarrapada similar provocarien entre els votants d'ERC.

5 - Els partits que tenen un electorat més volcat a Internet són els dos minoritaris (Ciutadans i Solidaritat, els quals han de paliar la no presència als mitjans amb mobilització en la xarxa) i ERC i ICV. Per contra, són els votants de PSC i CiU els que pateixen una major dependència dels mitjans de comunicació tradicionals (premsa i televisió). Generacionalment, informar-se de política a través d'Internet ja és una pràctica que més del 55% dels joves d'entre 18 i 34 anys porten a terme.

Amb tot, podem imaginar una projecció de la política de Catalunya a uns anys vista i imaginar-nos-la (tot i que tot pot canviar en qüestió de mesos) amb una CiU hegemònica però perdent terreny que li guanyaran tant Esquerra com Iniciativa. En la mateixa fotografia podem veure un PSC a la deriva i molt minvat que, probablement, només conservi importància a l'hora de les eleccions generals.