Thursday 8 March 2012

Divorci generacional

Que, segons l'enquesta del CIS, un 10% dels joves consideri que el seu principal problema són "els partits polítics i la classe política" indica un desencís respecte de la democràcia que ens hauria de fer reflexionar. Més enllà de l'esclat del 15M (en el qual hi havia joves, però no era un moviment exclusivament jove), si la gent que hem de ser el futur de la societat no creiem en els pilars que la sustenten no anem per bon camí.

Hem de tenir l'habilitat de posar-nos tots a una i trobar solucions comunes.
O potser no és que no anem per bon camí, sinó que simplement no entenem la societat de la mateixa manera. Si fullegem aquests resultats una mica en profunditat també veurem com entre els més joves és on els dos principals partits (PP i PSOE) tenen la menor quantitat de vot (tot i que igualment són els que més gent convencen). És la franja d'edat que més esperances ha dipositat en formacions alternatives o en el vot en blanc. No em tiro a la piscina llavors si em permeto afirmar que la joventut, a nivell espanyol, no se sent còmoda en el sistema on vivim.

Es tracta d'una incomoditat, per altra banda, que probablement és inherent a les forces i l'esperit de la joventut en qualsevol situació, però que es veu accentuada per una situació econòmica que ofega les possibilitats de progressar dins del sistema que les generacions anteriors han tingut. És a dir, no crec que la rebel·lia dels joves sigui exclusiva de l'època en la qual ens movem, però sí que crec que la societat occidental estava massa acostumada a diluir les ganes de canvis amb un sistema que funcionava i que ara ens podem trobar, com des de feia generacions que no passava, amb un conflicte intergeneracional important.

Disputa entre unes generacions que han vist com el sistema capitalista desregulat els ha enriquit i els ha permès prosperar i una joventut que hem hagut de començar a enfrontar-nos a la vida adulta enmig d'un terreny erm que esperona a molts de nosaltres a pensar en alternatives.

Amb tot, i espero equivocar-me, tot sembla indicar que en uns anys, quan els joves ja no ho siguem tant, i mentre que no se solucionin els problemes econòmics, es pot produir un xoc de trens entre generacions de cap manera recomanable. Espero que no arribi a ocórrer ja que una societat és un conjunt de persones que s'interrelacionen en harmonia. Si hi ha tensions importants entre la forma d'entendre el sistema depenent de l'edat de cadascú podem enfrontar-nos a un problema major que les divisions ideològiques i nacionalistes que tenim presents des de temps enrere. Quina legitimitat pot tenir un Parlament en el qual una part important de la societat no hi creu? I si aquesta part desencisada no hi participa, no ens veurem avesats a tenir uns representants que només es corresponguin a la gent de més edat?

Probablemente, tot això se solucioni, es dilueixi o siguin tensions normals entre generacions. Ara bé, m'agradaria preguntar-vos per quin és el nivell de consciència i implicació política (em refereixo tota actuació dins del marc de partits polítics actuals) que creieu que tenim els joves actualment.

No comments:

Post a Comment