Castro i el Che lluitaren per societat igualitària a Cuba i no per implantar una dictadura. |
Es tracta doncs, de la història de la corrupció del poder. De com algú aconsegueix poder, l'acumula i s'acaba corrompent. Un esquema que hem pogut observar en moltes ocasions, tant en la ficció (com a Star Wars amb Anakin Skywalker), com en la realitat (no estaria molt allunyada d'aquesta concepció la deriva estalinista de la URSS). Es tracta doncs d'una qüestió intrínsecament humana? No som capaços de tenir poder a les nostres mans i no abusar-ne?
Tenir poder (i sóc conscient que és un terme que pot adquirir diferents significats depenent del punt de vista que adopti cadascú) acaba derivant en corrupció i mal ús del mateix? Sempre ha d'haver algú que controli els poderosos per evitar desviacions (d'aquí van néixer els poders legislatius, executius i judicials)?
Si fem cas a la tradició literària i històrica sembla que aquest problema és endèmic dels éssers humans. Des de Napoleó fins a molts governs occidentals, els quals han jugat molts cops amb la idea de canvis radicals i quan han estat al poder han acabat actuant com el seus predecessors. Una història que es podria aplicar també a la crisi econòmica per la qual estem passant.
Els mercats financers han anat guanyant riqueses i acumulant poder durant els últims anys fins a fer-se pràcticament dominadors absoluts de la política mundial. Amb aquesta acumulació total de poder, ara s'està intentant agredir els ciutadans per fer-se encara més poderosos. Ara bé, quin serà el desenllaç? Els nous amos del món són prou vulnerables com per poder ser atacats per l'esquena com Juli Cèsar? Abusar del poder fins als extrems provoca la caiguda del poderós? Hi ha alguna possibilitat que aquesta acumulació de força no s'acabi mai?
Què en penseu de tot plegat? Comenteu i fem debat ;D
Acumular poder acaba provocant un abús? Com acabarà la lluita de poder que anomenem crisi?
Jo crec que Orwell dóna una resposta a la poderosa influència del poder:
ReplyDelete"Durante todo el tiempo de que se tiene noticia, probablemente desde fines del período neolítico, ha habido en el mundo tres clases de personas: los Altos, los Medianos y los Bajos. Se han subdividido de muchos modos, han llevado muy diversos nombres y su número relativo, así como la actitud que han guardado unos hacia otros, han variado de época en época; pero la estructura esencial de la sociedad nunca ha cambiado. Incluso después de enormes con mociones y de cambios que parecían irrevocables, la misma estructura ha vuelto a imponerse, igual que un giroscopio vuelve siempre a la posición de equilibrio por mucho que lo empujemos en un sentido o en otro.
Los fines de estos tres grupos son inconcebibles. Los Altos quieren quedarse donde están. Los Medianos tratan de arrebatarles sus puestos a los Altos. La finalidad de los Bajos, cuando la tienen —porque su principal característica es hallarse aplastados por las exigencias de la vida cotidiana—, consiste en abolir todas las distinciones y crear una sociedad en que todos los hombres sean iguales. Así, vuelve a presentarse continuamente la misma lucha social. Durante largos períodos, parece que los Altos se encuentran muy seguros en su poder, pero siempre llega un momento en que pierden la confianza en sí mismos o se debilita su capacidad para gobernar, o ambas cosas a la vez. Entonces son derrotados por los Medianos, que llevan junto a ellos a los Bajos porque les han asegurado que ellos representan la libertad y la justicia. En cuanto logran sus objetivos, los Medianos abandonan a los Bajos y los relegan a su antigua posición de servidumbre, convirtiéndose ellos en los Altos. Entonces, un grupo de los Medianos se separa de los demás y empiezan a luchar entre ellos. De los tres grupos, solamente los Bajos no logran sus objetivos ni siquiera transitoriamente."
No havia llegit aquest text però sí que crec que afirmaria que els éssers humans, amb poder, sempre acaben corromputs. No creus que amb la preparació adequada i uns principis ètics sòlids es podria tenir poder sense caure en l'abús.
Delete