Independentistes a Convergència i Unió

Segur que molts recordem les imatges que s'han repetit en les tres darreres eleccions, on CiU guanyava i sortia al balcó de l'Hotel Majèstic a celebrar la victòria entre eufòria i cridòria dels seus seguidors. Uns seguidors que, en totes tres ocasions, portaven moltes estelades i cantaven repetidament en favor de la independència. I bé, per què hi ha aquesta massa independentista que recolza els convergent?

Imatge d'un espot electoral de CiU on juguen, com moltes vegades, amb l'estelada. 

Si per alguna cosa no podem marcar Convergència i Unió com a partit és per la radicalitat dels seus postulats. Nacionalment, ni Jordi Pujol quan era President ni ara Artur Mas, han parlat explícitament de la independència. En canvi, sí que ho fan les segones i terceres espases i intenten, i sembla que ho aconsegueixen, fer creure a molta gent que CiU és un partit independentista. Ara tenim l'ex-President rondant per molts mitjans de comunicació i explicant-nos com de desitjable seria la independència de Catalunya, curiosament ara quan ja no té responsabilitats de govern.

Em pregunto, i probablement no sóc l'únic, el per què d'aquests seguidors independentistes al voltant de la formació de dreta nacionalista. Potser perquè la seva política és la contrària a aquella que predicava Montilla (fets i no paraules) i, per això, revesteixen d'una retòrica independentista una actuació que no té res de secessionista. Ara bé, com a comunicador he de felicitar que hagin aconseguit enganyar tant gent perquè no és fàcil mantenir una base elevada d'independentistes pactant dia sí, dia també, amb tots els governs que hi ha hagut a Espanya i anant de bracet en l'últim any del partit que més ha fet contra Catalunya, com presentar el recurs d'inconstitucionalitat de l'Estatut i recolzar la supressió de la immersió lingüística.

A més a més, la farsa que hi ha muntada al voltant dels convergents té més mèrit encara quan pacten (amb el PP, un partit ara sembla que sempre hagi defensat Catalunya) la marginalització de CatalunyaRàdio i de TV3, l'instrument més potent per fer país dels que tenim en aquest racó de món. Preveure la supressió dels anuncis als canals de ràdio i televisió no és altra cosa que abocar-los a una asfíxia econòmica major que els acabarà portant a la desaparició. Però això sí, que la gent continuï confiant en el partit "que defensa Catalunya".

Realment jo tinc la sensació que aquest jugar amb el catalanisme no l'han inventat els dirigents actuals de CiU sinó que és una cosa que ja fa molt de temps que ha dominat la dreta catalana (sinó que li preguntin a en Cambó).

En fi, com mostra aquest gag de Polònia, si és una cosa tan evident per què hi ha gent que hi continua caient?