Cap a la vaga general

Ja està convocada. Els dos sindicats majoritaris han activat la serva arma d'agitació massiva de cara el proper 29 de març. Criden a la mobilització social en forma de vaga general. Ho han fet després d'haver-se consumat una reforma laboral més que qüestionable i de la qual només sabem certerament que afavoreix l'acomiadament massiu.

El cartell de la vaga ja apunta cap a una unió sota una única bandera compartida: la vermella.

Ara, la metxa ja ha estat encesa. Però la pregunta clau és si tant CC.OO com UGT seran capaços de mobilitzar la societat. La darrera vaga general que van convocar, contra la reforma laboral del govern de Zapatero, va ser un relatiu fracàs per la poca mobilització que va comportar. Han estat dubtant fins l'últim moment per utilitzar el major recurs de pressió que tenen perquè no se saben amb un domini prou ampli de la societat que els garanteixi l'èxit.

Després d'un any en què les majors concentracions i manifestacions ciutadanes no han estat les protagonitzades pels sindicats, i després de les crítiques que els han plogut des de la dreta (com sempre) però també des del sectors més crítics de l'esquerra del 15M, les centrals sindicals es troben en un moment de feblesa i dificultat gens aconsellable pel bon devenir de l'estat del benestar.

Per això, per part dels sindicats cal que siguin conscients del moment pel que passen i, per part dels moviments socials de protesta com el 15M o la PUDUP (plataforma catalana en defensa de la universitat pública) és necessari que s'enterrin les disputes i se sumin a col·laborar en la preparació i publicitació de la mobilització.

I el groc de les acampades és imprescindible per assegurar-ne l'èxit. 

Una vaga general de sindicats, sense suport dels indignats o dels universitaris, no té cap mena de possibilitat. Cal treballar tots junts perquè el clam pugui tenir èxit. L'ambient està prou madur (sinó mireu la quantitat ingent de persones que va aplegar la vaga universitària).

Un altre tema és si s'aconseguirà alguna cosa encara que fos un èxit (podem mirar cap a Grècia i desanimar-nos). També tindrà molt a dir les eleccions andaluses a penes quatre dies abans de la vaga general. Una nova onada de poder absolut del PP pot ser demolidor pels ànims dels que recolzem la mobilització.

Però tot i això, cal posar-nos a treballar tots junts, explicar què és el que està passant i per què i quines conseqüències es derivaran en un futur.