El dilema andalús

Aquest diumenge Andalusia està cridada a les urnes per triar entre continuïtat o alternança. En el cantó del continuisme, es presenta un PSOE més que desgastat per ser l'únic partit que ha governat la comunitat des de la seva creació i, més recentment, per alguns casos sonats de corrupció. Amb un atur rècord a tot l'estat i amb un model productiu pràcticament inexistent, els andalusos han aconseguit un model de drets ciutadans exemplar però molt costós degut a les poques possibilitats de futur que hi ha a bona part del territori. Els socialistes presenten un model de drets i vida molt digna però alhora, es presenten com a culpables perquè no han sabut incentivar el desenvolupament econòmic de la comunitat. I això últim, en temps de crisi, pesa molt.

Acceptar la retallada de drets?
A l'altra banda, perquè el sistema democràtic que tenim implantat a l'Estat espanyol impossibilita que hi hagi més opcions amb força per arribar al poder, ens trobem amb un Partit Popular que aspira a arribar al poder a Andalusia sigui com sigui i arrabassar tota parcel·la de poder als socialistes. Aquest PP, que es pot veure com alternativa o com a alternança (segons els punts de vista que adquireixi cadascú), aconseguirà molt probablement una majoria absoluta important i imposarà la política de dretes a tota Espanya de forma definitiva.

Les forces conservadores dominen tot l'estat i una conversió d'Andalusia eliminaria cap tipus d'oposició.

Aquí és on rau el dilema que molts andalusos poden tenir el dia 25 de març a l'hora de triar la butlleta i introduir-la a l'urna. Atorgar el govern andalús a la dreta seria aniquilar qualsevol possibilitat d'existència d'institucions opositores al govern i concentrar el poder en els partits de dretes més que mai en la història (amb els governs del PP, UPN a Navarra i CiU a Catalunya). Una hegemonia neoliberal, en l'àmbit econòmic, i conservadora, en la moral, que pot transformar profundament l'Estat espanyol, de dalt a baix, i deixar-lo completament al servei dels poderosos. Més encara, vull dir.

O continuar com sempre?
Però clar, entenc que continuar confiant en un PSOE que porta tota la vida manant a Andalusia i que, com sempre que s'eternitza algú en el poder, té les capacitats d'innovació esgotades i ja dóna símptomes de mal funcionament (em refereixo a la corrupció), tampoc no és una bona opció. També s'ha de tenir en compte que es tracta del PSOE del flamant secretari general Alfredo Pérez Rubalcaba; és a dir, un Partit Socialista que no destaca pels seus posicionaments d'esquerres sinó més bé per la complaença amb el pensament únic.

Difícil elecció la que tenen per endavant els andalusos. Si el sistema permetés més alternatives sòlides estic segur que el dilema seria gran però no tant. Tot i això, fins i tot dins del bipartidisme, es pot apostar per alternatives reals que advoquin per canvis reals a Andalusia, que no haurien de passar per fer el que sempre s'ha fet però tampoc per l'hegemonia de dretes a tot l'estat.