Així jo no puc anar-me'n a dormir

10 aspectes que no t'han explicat del comportament polític dels catalans

Ahir va sortir publicat el baròmetre del Centre d'Estudis i Opinió de la Generalitat de Catalunya, en el qual es fa un repàs a la situació política i social de Catalunya. Els mitjans de comunicació ràpidament han publicat els resultats en la intenció de vot i la valoració dels líders polítics deixant a part altres aspectes molt interessants que ens aporta l'enquesta. S'ha de tenir en compte que el baròmetre té un marge d'error d'un 2,5%. Aquí intentaré desgranar algunes dades estadístiques que considero que són molt interessants.

1. La televisió es manté com a primera font d’informació política, seguida de la premsa, la ràdio, i Internet, el qual puja influeix en un 8% més de ciutadans que ara fa un any.

2. La insatisfacció amb la democràcia puja 10 punts en un any. Només un 29,7% dels catalans es considera satisfet o molt satisfet amb el seu funcionament.

Mèrits de Zapatero

Empès per les bones notícies que ahir ens van arribar des d'Euskadi, he decidit redactar avui en positiu. Aquest era el programa de ràdio que vaig escoltar ahir en directe i que em va fer emocionar. Avui oblido totes les males empreses i males polítiques que s'han succeït aquests anys i intento dignificar la figura de José Luis Rodríguez Zapatero, el President del Govern Espanyol, i probablement una de les persones pitjors valorades en aquests moments per la ciutadania.

En les dues legislatures de Zapatero s'han fet moltes coses malament, sobretot en la segona, i que han cabrejat tant a dreta com a esquerra. Ara bé, avui vull parlar en positiu, com he dit més al principi, i intentar apuntar motius positius pels quals el de Lleó pot passar a la història; els seus mèrits.

Si per alguna cosa podem recordar Zapatero és pel seu impuls d'esquerra social que va impregnar la seva arribada al Govern. Així, dos dels quatre mèrits que proposo van per aquest camí i els altres dos han succeït aquesta mateixa setmana.

Democràcia directa

Quan parlem de la crisi del sistema democràtic espanyol en el fons estem parlant de la crisi del sistema de democràtic de partits. Per això la tan escoltada frase durant totes les concentracions del 15M de “no ens representen”. La democràcia basada en partits polítics s’ha viciat i ha passat a representar més els interessos de determinats lobbies econòmics o al mateix partit que no pas els ciutadans.

Com a resposta a aquest greu problema que és la crisi del sistema democràtic (perquè, de moment, només ens han deixat provar el de partits), comencen a sortir veus, normalment amb l’altaveu del 15M, que proposen canvis en el sistema actual per tal d’introduir la participació directa dels ciutadans.

Ús del WhatsApp als mitjans de comunicació. És possible?

El programa de missatgeria instantània per a smartphones, WhatsApp, s’ha convertit en un must-have (o utilitat imprescindible) per als usuaris d’aquest tipus de telèfon. Tant és així, que la seva implantació ha suposat la caiguda de l’enviament d’SMS de forma dràstica. Tot i que no és l’únic programa de missatgeria mòbil, és el que està disponible a més plataformes i a molt baix preu (0,79 cèntims per a usuaris d’iPhone i gratuït el primer any i amb cost d’1,99€ els següents anys als Android).

La seva implantació ha canviat la forma de relacionar-se entre les persones trencant, de forma pràcticament total, la barrera de l’esfera privada. Si altres tecnologies i ginys com Facebook i Twitter estan sent utilitzats a gran escala per la indústria periodística i de la comunicació, per què no utilitzar WhatsApp?

Més gent indignada a la manifestació del 15 d’octubre

Ahir 15 d’octubre estaven convocades més de 900 manifestacions arreu del món per reclamar un canvi global. L’èxit o no de les marxes més enllà de les fronteres de l’Estat espanyol no el podem saber amb exactitud. És cert que a Londres han iniciat una acampada i que a New York hi ha gent que continua a Wall Street. La poca credibilitat dels mitjans de comunicació de masses a l’hora de transmetre la informació internacional no ens deixa veure què ha passat arreu del món.

Però el que sí que podem saber és què ha passat, o està passant, a casa nostra. Ahir, els que vam assistir a la manifestació de Barcelona vam poder constatar que hi havia, fins i tot, més gent que el passat 19 de juliol. El recorregut era diferent per tal de donar cabuda a tantíssima gent que va passar ahir per la capital.

Mostra Manifestacions 15M en un mapa més gran

Crisi bancària: tots sortim afectats. El cas de Lehman Brothers

El setembre de 2008 el banc Lehman Brothers peta. Tot el sistema capitalista entre en crisi i els afectats som tots nosaltres. Tres anys després encara no hem sortit de la crisi, sinó que alguns experts indiquen que estem entrant en una nova recessió.

La fal·làcia del deute sobirà

Ara el focus d'atenció mediàtica centrat ens les qualificacions dels deutes sobirans a Europa. Els mandataris internacionals semblen oblidar l'origen de tot plegat: la fallida de Lehman Brothers, la qual suposa el fracàs de l'economia especulativa i desregulada. Les solucions s'estan adreçant a posar pedaços a la crisi del deute en comptes d'arreglar el sistema que està en crisi. S'estan curant els símptomes i no la malaltia.

Per tal d'entendre una mica millor les causes de la crisi, aquí us deixo un interessant documental en anglès sobre la caiguda del Lehman Brothers.

(Si voleu veure subtítols, clickeu a sobre del vídeo i a la web de YouTube, a la barra d'eines del vídeo sortirà una CC, clikeu i allà trieu si voleu subtítols en anglès o traduïts, totes dues opcions estan en fase d'experimentació però són útils)

I què en penseu? Se'n pot fer alguna cosa? Faran els governants alguna cosa?

Incerteses al voltant del 15 d'octubre

Aquest 15 d'octubre estan convocades, des de fa molt de temps, multitud de manifestacions arreu de l'estat espanyol, principalment, però també a la resta del globus. Totes aquestes mobilitzacions ja les van convocar els diferents col·lectius del 15M en el seu moment de més presència mediàtica i al carrer, els passats mesos de maig i juny.

Ara, la pregunta és quin grau de resposta social tindran aquestes convocatòries. Si les mobilitzacions que es van fer el 15 de maig no van ser precisament massives, però van fer saltar l'espurna que va prendre el malestar social de molts ciutadans, quina resposta donarà la ciutadania ara? La manifestació del 15M, va fer-se sense que s'anunciés en cap mitjà de comunicació, sinó que va ser la viralitat de les xarxes socials la que va aconseguir un poder de convocatòria més o menys important.

Ara ens trobem en una altra situació. Molts mitjans han anunciat les mobilitzacions (com el Público o El País), i l'activitat al carrer continua però d'una forma molt més minoritària; de forma latent i no de forma visible. Cal veure quin poder d'atracció continuaran tenint els indignats després d'un estiu força tranquil. A Madrid i Catalunya els mestres i els metges, respectivament, han mantingut les seves lluites. Ara agafarà la resta de la ciutadania el relleu de les mans d'aquests col·lectius o l'espurna del maig ja va passar?

Ideologies i mitjans

En la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) s'indiquen tota una sèrie de tendències que són analitzades i portades a la portada dels mitjans, les quals són, bàsicament, el comportament electoral dels ciutadans. Jo he pretès mirar una mica més enllà i he buscat, per la part que em correspon, algunes dades interessants que no són conegudes.

Així, la correspondència entre les persones que van votar a les darreres eleccions autonòmiques cada partit i els mitjans amb els quals s'informen és una dada que trobo força interessant i que pot servir per entendre una mica millor el context en el qual vivim. Tant mediàtic com polític i, sobretot, la seva relació i correspondència.

En el gràfic a continuació es mostren els mitjans majoritaris que utilitzen els votants de cada formació per informar-se. La primera columna correspon a la televisió, la segona a la ràdio i la tercera a la premsa de paper.

Deficiències comunicatives greus

Mentre visquem en un país on l’argument “ho han dit per la tele” continuï al carrer amb plena vitalitat, em temo que tenim poc futur per endavant.

La falta de contrast de la informació, la parcialitat i la poca profunditat que la televisió infereix als seus continguts és un càncer del qual els periodistes en som responsables. No podem seguir per aquest camí. Se suposa que una de les tasques del periodista és educar; en canvi, des d’alguns mitjans aquesta la intenció teòrica d’educar es transforma en adotzenar.

És molt trist. No tenim un univers comunicatiu que prioritzi el pluralisme, el contrast i la reflexió. No ho tenim en cap mitjà, però molt menys en la televisió. A més a més, les mancances en l’educació bàsica dels ciutadans potencien les deficiències informatives i fa que la massa de la ciutadania no sigui crítica en absolut.

Benvolgut, la millor lletra de l'any 2011

La cançó Benvolgut, del disc 10 milles per veure una bona armadura del grup català Manel ha estat la guanyadora del premi Cerverí 2011 a la millor lletra. Perdoneu que aquesta no sigui una notícia nova, ja que fa setmanes que van donar-los el guardó, però encara no havia consultat l'actualitat cultural (això li deixo a Adria's News) i no sabia qui havia guanyat.

Me n'alegro profundament que hagi estat aquesta cançó la que hagi guanyat el premi. M'encanta. La seva lletra aconsegueix explicar una història no massa sovint explicada d'una forma totalment amigable i que aconsegueix entrar-te i quedar-se a la teva memòria. M'encanta Benvolgut. No entenc el videoclip, això sí, però proveu a posar-la a volum ben alt quan aneu amb el cotxe i canteu-la. Val la pena.

#Razones15o

Si ahir escrivia sobre l'actualitat de les demandes del 15M, avui Twitter porta per Trending Topic precisament l'etiqueta #razones15o.

Aquest vídeo ha estat retwittejat més de 20 vegades i és un de les piulades més populars ara mateix a la xarxa.

Continuem tenint raons

Fa gairebé cinc mesos que van començar les mobilitzacions que coneixem com a 15M o moviment dels indignats. Ha passat molt de temps, però com està la situació ara? S’han de desactivar o continua havent-hi motius per sortir al carrer?

Prenc l’article que vaig escriure conjuntament amb Mireia Biel sobre les propostes inicials dels indignats per intentar trobar la resposta a les preguntes anteriors.

Llei electoral

Ni tenim nova llei electoral catalana ni a nivell estatal. El lapse de temps que ha passat ha estat molt breu per una modificació d’aquest caire però no sembla que tampoc hi hagi gaire intencions a portar-la a terme. El PSOE ha proposat una reforma de la llei electoral per instaurar un sistema semblant a l’alemany (doble tria: circumscripció i a nivell estatal) i de llistes desbloquejades. El PP no ha mogut un dit. És més que probable que no hi hagi cap passa més endavant.

Sortides ideològiques

Avui un alt-càrrec del partit que governa Alemanya (la CDU de Merkel), s’ha destapat dient que “Grècia està en fallida” i que una de les poques sortides que li quedarien al país mediterrani seria perdonar-li la meitat dels seus deutes.

Vaja. Jo, almenys, m’he quedat sorprès que ho digués algú del mateix partit de la senyora Merkel, ja que sembla que les propostes d’austeritat i de pagament absolutament prioritari del deute eren cosa de sentit comú i que no podien fallar en cap moment. Vull dir, que tant socialdemòcrates (i em refereixo al PSOE i Zapatero) com neoliberals ens intenten fer creure que no hi ha més camí que  les retallades i pagar el deute. Fins i tot aquí hem inclòs el pagament prioritari del deute en la Constitució i en una llei catalana.

Joves promeses

Rubalcaba (PSOE) i Rajoy (PP) són els principals candidats a fer-se amb la presidència del govern després del 20 de novembre. El candidat socialista té 60 anys i el popular 56, dos joves promeses. I si mirem més enllà del bipartidisme els altres homes influents tampoc són més joves; Cayo Lara (IU), Duran i Lleida (CiU) i Rosa Díez (UPyD) en tenen 59.

Però no és només l’edat la que em preocupa de cara a aquestes eleccions, sinó l’experiència de tots aquests polítics. Tots tenen carreres llarguíssimes dins dels partits i molts d’ells en primera línia política. Si estem en un moment de crisi profunda en la qual necessitaríem idees noves, sembla que la majoria de candidatures no ens l’ofereixen. En un moment d’inflexió en què l’escenari social i econòmic mundial està canviant, i en el qual els ciutadans han sortit al carrer a demanar renovació (recordem el 15M), la majoria dels partits només ofereixen més del mateix.