Democràcia directa

Quan parlem de la crisi del sistema democràtic espanyol en el fons estem parlant de la crisi del sistema de democràtic de partits. Per això la tan escoltada frase durant totes les concentracions del 15M de “no ens representen”. La democràcia basada en partits polítics s’ha viciat i ha passat a representar més els interessos de determinats lobbies econòmics o al mateix partit que no pas els ciutadans.

Com a resposta a aquest greu problema que és la crisi del sistema democràtic (perquè, de moment, només ens han deixat provar el de partits), comencen a sortir veus, normalment amb l’altaveu del 15M, que proposen canvis en el sistema actual per tal d’introduir la participació directa dels ciutadans.

Per una banda, trobem una tendència més reformista que apostaria per mantenir els partits polítics però dotar els ciutadans de molt més poder. Ja sigui fent que tots els vots – em refereixo a la igualtat tant geogràfica com d’opció, incoint-hi el vot en blanc, abstenció i nul – tinguin el mateix pes en representació a les cambres (com proposa Manuel Castells). 

Altres prioritzen la participació dins dels partits polítics a través de primàries per triar els líders, aquests estan revifats darrerament per la força de les primàries al Partit Socialista francès. També hi ha qui reclama més poder ciutadà obrint els referèndums i les consultes vinculants, amb un model semblant a l’italià.

D’altra banda, trobem una altra branca, més trencadora o revolucionària, que atemptaria directament a la base del sistema de partits. En aquesta corrent es tracta de donar veu i vot directament al ciutadà. En aquest sentit, Pirates.cat amb la seva democràcia directa serien un bon exemple. Però no només existeix aquesta alternativa. 

En els darrers dies està començant a córrer per la xarxa una proposta anomenada Democràcia 4.0, la qual proposa possibilitar als ciutadans exercir el seu vot al Congrés de forma directa si ho considera oportú. Igualment conviurien els parlamentaris amb els ciutadans, però decidit cadascú de forma anònima si vol o no participar en cada votació.

Tant reformistes com trencadors aspiren, al cap i a la fi, al canvi d’un sistema que sembla donar símptomes d’esgotament. Ara bé, la pregunta és si totes aquestes idees seran algun dia aplicades en el sí del sistema actual. Els sistemes es retroalimenten, així que, hi haurà algun cop alguna escletxa per actuar?