El programa de missatgeria instantània per a smartphones, WhatsApp, s’ha convertit en un must-have (o utilitat imprescindible) per als usuaris d’aquest tipus de telèfon. Tant és així, que la seva implantació ha suposat la caiguda de l’enviament d’SMS de forma dràstica. Tot i que no és l’únic programa de missatgeria mòbil, és el que està disponible a més plataformes i a molt baix preu (0,79 cèntims per a usuaris d’iPhone i gratuït el primer any i amb cost d’1,99€ els següents anys als Android).
La seva implantació ha canviat la forma de relacionar-se entre les persones trencant, de forma pràcticament total, la barrera de l’esfera privada. Si altres tecnologies i ginys com Facebook i Twitter estan sent utilitzats a gran escala per la indústria periodística i de la comunicació, per què no utilitzar WhatsApp?
A favor
Possibilitat de sindicació a un mitjà, secció, autor o temàtica, per part dels usuaris. La informació la podrien rebre directament al seu mòbil sense haver d’anar-la a buscar.
Possibilitat d’interactuar amb la redacció del mitjà. Si el mitjà disposa de prou recursos humans per atendre les respostes dels usuaris, la interacció i la resposta amb el mitjà pot ser més real i superior a qualsevol altra experiència que es pugui portar a terme via mail o comentaris. L’usuari podria, des de comentar la notícia o demanar més dades com proporcionar un tema d’interès o un fet noticiable.
Relatiu baix cost econòmic ja que l’adquisició del WhatsApp té un preu molt baix i només es necessita un número de telèfon diferent per a cada servei que es vulgui prestar.
En contra
Penetració intrusiva en la vida de l’usuari per part de l’informador. L’alliberament d’informació directament a l’usuari pot interpretar-se per la seva part com un atac al seu espai privat, ja que actualment només s’utilitza aquest tipus de missatgeria per mantindre contactes personals.
Brevetat en la informació i síntesi. L’enviament de missatges curts a través del WhatsApp desvirtua la informació detallada i l’anàlisi. Ara bé, es pot utilitzar de pont cap al lloc web on resideix la informació completa, tal com es fa ara mateix amb Twitter.
Cost humà, per part del mitjà, ja que si es possibilita una eina de contacte s’ha d’utilitzar amb una freqüència adequada perquè sigui considerada útil per l’usuari.
Conclusions
L’ús d’aquesta tecnologia, la qual està molt estesa a la societat, pot suposar un pas molt important cap a l’apropament definitiu a la relació mitjà-usuari. Poder interactuar directament amb els periodistes que estan darrere de la informació i les dades pot ser considerat com un valor afegit important per part dels usuaris actius respecte els mitjans de comunicació.
La seva adopció, però, depèn de l’estratègia que darrere hi posi el mitjà. Un enviament massiu d’informació despersonalitzada pot ser vist per l’usuari com a spam i portar-lo al rebuig d’aquella informació. La sindicació voluntària de cada usuari als temes que l’interessen i la relació humana entre ambdues parts han de ser, a la meva manera de veure, dos aspectes clau en una hipotètica adopció d’aquesta eina.
Ara mateix potser sembla una idea descabellada, però potser algun dia algun mitjà de comunicació ho intenta. Es tracta, simplement, de fer un salt més enllà de les xarxes socials massives per personalitzar el tracte amb l’usuari. El cost tècnic no crec que sigui inconvenient. Les reticències i la falta de recursos humans sí que ho poden ser.
Què en penseu?
No comments:
Post a Comment