Fa gairebé cinc mesos que van començar les
mobilitzacions que coneixem com a 15M o moviment dels indignats. Ha passat molt
de temps, però com està la situació ara? S’han de desactivar o continua
havent-hi motius per sortir al carrer?
Prenc l’article
que vaig escriure conjuntament amb Mireia Biel sobre les propostes inicials
dels indignats per intentar trobar la resposta a les preguntes anteriors.
Llei electoral
Ni tenim nova llei electoral catalana ni a nivell estatal. El lapse de
temps que ha passat ha estat molt breu per una modificació d’aquest caire però
no sembla que tampoc hi hagi gaire intencions a portar-la a terme. El PSOE ha
proposat una reforma de la llei electoral per instaurar un sistema semblant a
l’alemany
(doble tria: circumscripció i a nivell estatal) i de llistes
desbloquejades. El PP no ha mogut un dit. És més que probable que no hi
hagi cap passa més endavant.
Pel que fa a Catalunya continuen les converses per arribar a un acord,
però no hi ha notícies des de fa mesos.
Preeminència del sistema financer al sistema polític
Aquí continuem igual o pitjor. Si al mes de maig ja intuíem les
intencions de la banca i dels mercats financers de controlar l’estat, a finals
d’agost Zapatero i Rajoy van pactar la reforma express de la Constitució, sense referèndum, que va consagrar el pagament
del deute a la “prioritat absoluta”. Passant per sobre, així, dels serveis
socials, dels ciutadans i de qualsevol altra necessitat.
A més a més, a nivell internacional, tant el Fons Monetari Internacional
com el Banc Central Europeu, estan minvant la sobirania de molts estats per tal
d’aplicar les seves mesures, les quals, no cal dir-ho, no ens estan traient de
la crisi sinó que ens estan enfonsant en una altra recessió.
Desnonaments i habitatge
Aquest és un dels pocs aspectes en els quals s’ha
avançat mínimament. Zapatero va apujar el salari
mínim inembargable per intentar no escanyar més encara les persones que es
troben en aquestes situacions.
Avui mateix, en l’àmbit català, saltava la
notícia que el Govern d’Artur Mas intentarà ajudar les famílies desnonades a
través de modificacions en el codi
de consum. Però res més enllà. Si molts desnonaments s’han evitat ha estat
gràcies a les mobilitzacions
ciutadanes en favor pels afectats.
En molts altres sectors, tals com la sanitat o
l’educació, les retallades s’estan notant cada dia més i per això no són gens
alienes a l’actualitat les mobilitzacions constants de metges a Catalunya i de
professors i estudiants a Madrid.
Amb aquesta retrospectiva, que cadascú pensi
el que vulgui, però jo sóc del parer que encara estem pitjor del que estàvem i
que tenim més motius per sortir al carrer i protestar.
Us animo a tots a sortir al carrer el proper
dia 15 d’octubre a les 17h a la Plaça de Catalunya de Barcelona.
No comments:
Post a Comment