Sortides ideològiques

Avui un alt-càrrec del partit que governa Alemanya (la CDU de Merkel), s’ha destapat dient que “Grècia està en fallida” i que una de les poques sortides que li quedarien al país mediterrani seria perdonar-li la meitat dels seus deutes.

Vaja. Jo, almenys, m’he quedat sorprès que ho digués algú del mateix partit de la senyora Merkel, ja que sembla que les propostes d’austeritat i de pagament absolutament prioritari del deute eren cosa de sentit comú i que no podien fallar en cap moment. Vull dir, que tant socialdemòcrates (i em refereixo al PSOE i Zapatero) com neoliberals ens intenten fer creure que no hi ha més camí que  les retallades i pagar el deute. Fins i tot aquí hem inclòs el pagament prioritari del deute en la Constitució i en una llei catalana.

Ara sembla que, de cop i volta, com si tot es capgirés i el sentit comú i les coses que “s’han de fer” deixessin de tenir validesa i admetessin altres interpretacions. És a dir, sembla que puguin no ser infal·libles i que potser són errònies. Potser hi ha altres maneres d’anul·lar el deute grec (i no només el seu), i no sorgeixen de les veus dels perroflautes ni dels comunistes, sinó que un senyor de la CDU ho diu. No sé, sembla com si tot el que ens estan venent com inevitable sí que ho pogués ser...

Això em desconsola, perquè tot allò que el nostre president, el senyor Mas, ens ha dit que hem de fer perquè “s’ha de fer” i perquè la resta de sortides són ideològiques i no responen a la realitat, potser també respon a una ideologia i també té els seus errors i no és totalment perfecte i eficaç. És a dir, que l’austeritat que estem aplicant potser respon més a una manera de pensar i de fer que a un sentit comú universal en economia.

Pura ideologia, i després que algú ens intenti vendre que el seu discurs és tot resultat de la lògica i és infal·lible. Que jo sàpiga, de ciències exactes només n’hi ha una, les matemàtiques. Així que si volen retallar-me que m’argumentin millor.