
Ara ens trobem en una altra situació. Molts mitjans han anunciat les mobilitzacions (com el Público o El País), i l'activitat al carrer continua però d'una forma molt més minoritària; de forma latent i no de forma visible. Cal veure quin poder d'atracció continuaran tenint els indignats després d'un estiu força tranquil. A Madrid i Catalunya els mestres i els metges, respectivament, han mantingut les seves lluites. Ara agafarà la resta de la ciutadania el relleu de les mans d'aquests col·lectius o l'espurna del maig ja va passar?
No sóc capaç d'aventurar-me a l'èxit que poden tenir les manifestacions. Però sí que puc apuntar una dada que pot desmoralitzar als mobilitzats. Si els comentaris de Twitter sobre aquest tema del maig i juny de 2011 estaven monopolitzats per ciutadans anònims, ara a la majoria dels hashtags dels indignats hi ha una presència molt més notable de piulades de col·lectius o agrupacions de ciutadans (em refereixo a comptes d'acampades, blogs, col·lectius com DRY, entre d'altres) que de ciutadans individuals.
Ara bé, Twitter és una realitat paral·lela. El dissabte ja podrem analitzar com està la situació.
No comments:
Post a Comment