Ara, la pregunta és quin grau de resposta social tindran aquestes convocatòries. Si les mobilitzacions que es van fer el 15 de maig no van ser precisament massives, però van fer saltar l'espurna que va prendre el malestar social de molts ciutadans, quina resposta donarà la ciutadania ara? La manifestació del 15M, va fer-se sense que s'anunciés en cap mitjà de comunicació, sinó que va ser la viralitat de les xarxes socials la que va aconseguir un poder de convocatòria més o menys important.Ara ens trobem en una altra situació. Molts mitjans han anunciat les mobilitzacions (com el Público o El País), i l'activitat al carrer continua però d'una forma molt més minoritària; de forma latent i no de forma visible. Cal veure quin poder d'atracció continuaran tenint els indignats després d'un estiu força tranquil. A Madrid i Catalunya els mestres i els metges, respectivament, han mantingut les seves lluites. Ara agafarà la resta de la ciutadania el relleu de les mans d'aquests col·lectius o l'espurna del maig ja va passar?
No sóc capaç d'aventurar-me a l'èxit que poden tenir les manifestacions. Però sí que puc apuntar una dada que pot desmoralitzar als mobilitzats. Si els comentaris de Twitter sobre aquest tema del maig i juny de 2011 estaven monopolitzats per ciutadans anònims, ara a la majoria dels hashtags dels indignats hi ha una presència molt més notable de piulades de col·lectius o agrupacions de ciutadans (em refereixo a comptes d'acampades, blogs, col·lectius com DRY, entre d'altres) que de ciutadans individuals.
Ara bé, Twitter és una realitat paral·lela. El dissabte ja podrem analitzar com està la situació.
No comments:
Post a Comment