La cafeteria reuneix històries contínuament

BAR DE LA PLAÇA CÍVICA

Sota el mateix sostre tant es juga a cartes, es fan treballs o tractes comercials

És dimarts a mig matí, no fa gaire bon temps, no hi ha massa gent passejant-se per la Universitat Autònoma (UAB). Al bar de la plaça cívica, en canvi, l’ambient és diferent, a dins no fa núvol, a dins sempre reina el mateix ambient a mig matí. La gent entra, surt, s’asseu, parla, compra, consumeix, viu la seva vida sota el mateix sostre, en paral·lel, sense destorbar-se i permetent-se el luxe d’una bombolla de solitud.

La sonrisa americana. Una meditación sobre el imperio estadounidense

Según Xavier Mas de Xaxàs, esta canción concentra los ideales de autoestima y

autoconfianza que caracterizan a los estadounidenses.

Xavier Mas de Xaxàs (Barcelona, 1964) recoge en La sonrisa americana. Una meditación sobre el imperio estadounidense un ensayo sobre la realidad de Estados Unidos editado por Mondadori en 2003. El libro consta de 380 páginas organizadas en ocho capítulos más prólogo y agradecimientos. Mas de Xaxàs, periodista de La Vanguardia y profesor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) aprovecha su experiencia como corresponsal en el país norteamericano entre 1996 y 2002 para tejer un retrato de la vida en Estados Unidos sirviéndose de las numerosas referencias y comparaciones con España y Cataluña.

Víctor Muñoz creu que Guardiola no pot limitar la seva carrera a quedar-se al Barça

Entrega de premis de la Lliga de la Facultat de Comunicació

El fins ara comentarista de GolTV creu que el tècnic blaugrana és un “bon motivador i bon comunicador”

Víctor Muñoz, exjugador, excomentarista de GolTV i entrenador, va dir ahir a la Facultat de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que l’entrenador del Barça, Josep Guardiola, “haurà de marxar a altres equips per desenvolupar-se com a entrenador perquè al Barça pateix un nivell d’estrès inaguantable i a més a més ja ho ha guanyat tot”. A més a més, Muñoz va ressaltar en la figura de Guardiola les seves dots de motivador i comunicador, aquesta última creu que és molt important i que ell potser en té problemes amb el seu nou equip, el Terek Gozny (Txetxènia, Rússia).

            Àngel “Pichi” Alonso, exjugador, extècnic i comentarista de TV3,  va ser l’altre convidat de luxe en l’entrega dels premis de la 1a Lliga de futbol de la Facultat de Comunicació. Pichi va dir que era “indubtable que al món del futbol falta gent com Guardiola”. El comentarista de TV3 també va considerar important que l’actual tècnic del Barça ha trencat molts vells tabús en el món del futbol, com és el cas de les concentracions i les convocatòries, i que com l’han acompanyat els resultats tots els canvis han resultat un èxit.

            En l’acte, a més a més, els dos convidats van parlar de la importància d’una lliga de futbol dins d’una mateixa facultat englobant alumnes i professors, esport i periodisme i Pichi Alonso fins i tot s’ha mostrat obert a la possibilitat de participar en el futur.  

El Barça guanya per 5-0 al Real Madrid

Els blau-grana van anotar cinc dianes en la porteria blanca i es col·loquen líders de la primera divisió. El resultat suposa la major golejada que ha encaixat mai el tècnic madridista, José Mourinho.

El Futbol Club Barcelona va tenir més del 62% de possessió de la pilota i va fer els gols en els minuts 9 (Xavi), 17 (Pedro), 55 i 58 (Villa) i 93 (Jeffren). El resultat de 2 a 0 en el minut 20 va obligar al tècnic portuguès del Madrid a modificar el seu plantejament inicial fent canviar-se de banda a Cristiano Ronaldo i Di María, amb la resposta del tècnic català del Barça, Pep Guardiola, d’intercanviar posicions els centrals Piqué i Pujol i passar a buscar la sortida de la pilota per l’esquerra, el costat oposat on es va situar el crack portuguès del Madrid.

El partit va deixar un Barça líder amb 34 punts i el Madrid segon classificat amb 32. Durant els últims minuts del partit, el defensa madridista Sergio Ramos va ser expulsat en una acció que segons Xavi va ser “d’excessiva violència”, per la qual ha estat sancionat amb un partit d’expulsió.

El PP aconsegueix els seus millors resultats en la història al Parlament de Catalunya

La formació liderada per Alícia Sánchez Camacho aconsegueix 18 escons i se situa com a tercera força al Principat

El Partit Popular de Catalunya va aconseguir ahir 18 escons al Parlament de Catalunya, fet que va suposar que es colés com a tercera força en nombre d’escons i vots, superant els resultats d’Alejo Vidal-Quadras al Parlament. D’aquesta manera els conservadors sumen 4 escons més que el 2006 i un 1,7% més de vots, fet que els permet superar Esquerra enfonsada ahir a les urnes.

El discurs espanyolista de la secció Catalana del PP els va fer pujar 2 escons a Barcelona, i 1 a Lleida i Tarragona. La seva líder, Alícia Sánchez Camacho, s’ha destacat durant la campanya per fer un discurs sobre la immigració amb tons fins i tot xenòfobs (cal recordar l’incident del videojoc on es disparava a ‘immigrants il·legals’) i la defensa a ultrança del model autonòmic de Catalunya dins d’Espanya. Avui, Sánchez Camacho ha estat rebuda a la seu central del PP al carrer Gènova de Madrid i Mariano Rajoy l’ha felicitat i li ha entregat un ram de roses vermelles. 

Práctica de titulares 2

Práctica de titulares 1

Eleccions en directe

Set estudiants de primer de periodisme de la UAB ens unim per explicar en directe tot el que passi la jornada electoral del 28 de novembre. Mireia Biel, Adrià Guxens, Dani Fernández, Víctor Romero, Marina Sánchez, Albert S. Carmona i Nil Sanmartí informaran durant tot el dia de les notícies més importants de la jornada amb la intenció que l'usuari pugui seguir el desenvolupament de la contesa únicament mirant el web http://bit.ly/eleccionsdirecte/ .

El seguiment es realitzarà via Twitter i al web també es podran trobar enllaços a d'altres mitjans de comunicació electrònics amb informació sobre la jornada i grafismes en directe sobre els resultats de 2010 i de 2006 (gràcies a El País).

Projeccions a l'Autònoma

La sala de cinema acull diàriament el passi de pel·lícules i documentals

Obres la porta, fas dues passes, ja estàs a dins. A dins d’una sala gran i fosca. A la dreta un pati de butaques i una taula blanca, estreta i llarga tot just davant de la pantalla de cinema al fons. Un passamà metàl·lic separa un estret passadís de la plataforma inclinada on estan les 191 butaques. Les butaques més alçades són les que es troben a la banda contrària de la pantalla, tot just entrar a la dreta. Darrere seu una finestreta dóna vida i llum a la sala, la sala de projecció, per dotar de personalitat la blanca pantalla de cinema. Pantalla que és l’únic element blanc de tota la sala, una sala de negres parets i sostre amb quatre columnes de formigó, dos a cada banda. A cada lateral sis plafons de tela blau fosc i una cobertura de la mateixa tela a la paret del fons donen l’únic matís de color permès en aquest cinema, deixant a part els cartells d’indicació de sortida d’emergència i dels extintors. Acompanyant els plafons laterals hi ha instal·lats cinc altaveus per banda amb la voluntat de transmetre una qualitat d’àudio òptima per al visionat de pel·lícules o documentals. El terra, per la seva banda, en un intent de reivindicar-se sense desentonar és d’un gris fosc amb motes i trossos negres i foscos.

Los cínicos no sirven para este oficio

Sobre el buen periodismo

Cínico: que muestra desvergüenza en el mentir o en la defensa y práctica de acciones o doctrinas vituperables.[1]

Ryszard Kapuscinski defendió que “los cínicos no sirven para este oficio” en una entrevista con Andrea Semplici. Esta es la afirmación que titula un libro basado en dos intervenciones del periodista de origen polaco en conferencias y una entrevista. A partir de estos textos Maria Nadotti antepone una introducción al personaje y a su carrera para darle forma definitiva al libro.

Mediante las intervenciones de Kapuscinski el lector recoge toda una serie de meditaciones sobre la forma en que él cree que se tiene que desarrollar el periodismo, “el buen periodismo” según sus propias palabras, acompañadas de muchas experiencias personales sobre su vida como reportero y corresponsal. El periodista polaco aporta además una visión amplia de la situación global del periodismo a finales del s.XX.

“La forma d’un missatge té a veure amb el públic que ens adrecem i no pas amb nosaltres”

Lluís Pastor fa una conferència a estudiants de primer de periodisme

El degà de la Facultat de Comunicació de la UOC, Lluís Pastor, va afirmar ahir que la comunicació inconscient és tant o més important que la conscient. També va dir que és aquest tipus de comunicació és el que “acaba guiant el consum dels mitjans de comunicació” en la conferència organitzada a l’Aula Magna de la Facultat de Comunicació de la UAB amb el títol Escriptura sexy: claus conscients i inconscients per a persuadir.

Connecta el teu blogspot amb facebook

En aquesta entrada intentaré ajudar senzillament a connectar el teu blog amb facebook i totes les avantatge d'interactivitat amb xarxes socials que això comporta.

Primer hem d'anar al web de facebook dedicat a les aplicacions que podem penjar als nostres webs (els podràs inserir tant en el teu blog com en qualsevol altra web que suporti html). És aquesta web http://developers.facebook.com/plugins?footer=1

Territorio Comanche

Territorio comanche és un llibre l’acció del qual transcorre durant la Guerra de Bòsnia (1994). Així, us recomanem que feu un breu repàs històric a la situació dels Balcans abans d’aquesta guerra.

Antecedents i situació històrica del llibre on Prezi

“Era lo que ellos llamaban territorio comanche en jerga del oficio. Para un reportero en una guerra, ése es el lugar donde el instinto dice que pares el coche y des media vuelta. El lugar donde los caminos están desiertos y las casas son ruinas chamuscadas; donde siempre parece a punto de anochecer y caminas pegado a las paredes, hacia los tiros que suenan a lo lejos, mientras escuchas el ruido de tus pasos sobre los cristales rotos. El suelo de las guerras está siempre cubierto de cristales rotos. Territorio comanche es allí donde los oyes crujir bajo tus botas, y aunque no ves a nadie sabes que te están mirando. Donde no ves los fusiles, pero los fusiles sí te ven a ti”

La dificultat de la tasca del periodista

Arran de les múltiples notícies sorgides al voltant de la vaga general del 29 de setembre i de les diferents visions que aportaven diferents col·lectius i mitjans de comunicació se’ns va proposar a classe d’Escriptura en Premsa fer una reflexió sobre com es poden reflectir els fets de la manera més fidelment possible a la realitat. És una reflexió complexa i difícil que a un estudiant de primer de Periodisme com jo molt probablement li quedi gran, però intentaré portar-la endavant sense dir massa bestieses.

En primer terme, per tal de poder prendre un bon punt de partida, és important considerar que l’objectivitat no existeix, tal com afirma rotundament Xabier Arkotxa, professor de la UAB. I és que si debatem sobre aquest concepte, el fet de ser objectiu, molt probablement tots estiguem d’acord amb la definició del diccionari per ‘objectiu’:

"1 Que tracta dels esdeveniments, les dades, els fenòmens, etc., amb independència de reflexions, sentiments, etc., propis de l'observador. 

2 Que respon a la realitat, veritable."

"S'ha mort l'esperit reivindicatiu"

A les 8 del matí s’incorporaven els treballadors del torn del matí a l’hospital Mútua de Terrassa i l’únic que s’han trobat ha estat gent del comitè repartint fulletons i diaris informatius sobre la jornada. Així ha començat una jornada la qual segons paraules de Juan Carlos Delgado responsable sindical de CCOO a la Mútua i membre del piquet informatiu que s’ha format a la porta cap a les 9 del matí que el seguiment de la vaga ha estat “millor que el passat 8 de juny [vaga de funcionaris], molt millor” tot i que el seguiment per part del col·lectiu de metges ha estat pràcticament nul ha dit que era força rellevant la implantació de l’aturada per part dels infermers i portalliteres. Ha justificat l’aturada dient que “si no fem res, no podem forçar res” i es qüestionava si les mesures aprovades pel govern anaven adreçades a incentivar l’activitat laboral o només estan pensades per “fer fora la gent que porta anys treballant i posar gent jove pagant menys”.

Tenim ambaixadora espacial?

Aquest és el vídeo que ha portat la notícia als diaris, televisions i ràdios de mig món. I és que aquesta notícia de The Telegraph i la mateixa publicada al Sunday Times afirmen que la ONU hauria nomenat l'astrofísica malaya Mazlan Othman com a ambaixadora de la Terra en cas de contacte alienígena. Una notícia que causa un cert estupor al llegir-la o veure-la enmig d'un telenotícies i que l'agència Europa Press ha pres per certa i l'ha difós, entrant així a formar part de la versió digital de nombrosos diaris estatals com La Vanguardia, La Razón, ABC Digital o 20 Minutos.

Alonso dóna el primer pas per la carrera de demà

El pilot asturià aconsegueix la pole-position a Singapur després de treure-li només 67 mil·lèsimes de segon a Sebastian Vettel. Webber falla i es queda en la 5a posició.

La sessió de qualificació del Gran Premi de Singapur ens ha deparat una graella de sortida capicua, amb el Ferrari de Felipe Massa a la darrera posició i Fernando Alonso a la pole-position. I és que el pilot asturià no ha deixat passar l’oportunitat de donar el primer pas en la segona de les sis finals que ell mateix va assenyalar. Després d’una primera sessió on Felipe Massa donava la sorpresa i es quedava fora sense marcar cap temps per un problema de motor, segons ell informava per ràdio, i que s’eliminessin els sis pilots dels equips nous sense cap mena de sorpresa; és a dir, amb Hispània al darrere de la cua.