“La informàtica és un mètode per aprendre, la finalitat és l’educació”

Evaristo González Prieto és el director de l’Institut Torre del Palau de Terrassa des del curs 2009-2010. Professor de secundària de 53 anys nascut a Lleó, coordina també la implantació del projecte Educat1x1 al seu institut. Una aplicació que en el cas d’aquest institut de Terrassa van acollir des del principi ja que portaven vuit anys en projectes i proves pilot de digitalització de les aules dirigides pel Departament d’Educació. Ens hi hem apropat per saber què pensa de la digitalització de les aules ara que tot just fa una setmana que la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha anunciat que es congelava l’aplicació de l’1x1.

- Bona tarda Evaristo.

- Bona tarda.

- La consellera Irene Rigau va dir tot just fa una setmana que congelava el pla Educat1x1, de digitalització a les aules. Com s’ha rebut aquesta notícia en un centre pioner com és aquest institut?

- En primer lloc amb sorpresa, perquè no és lògic que s’aturi un projecte que representa un avanç molt important a nivell tecnològic per a Catalunya i que situa la comunitat autònoma com una de les pioneres en la introducció de les TIC en les aules, sobretot a primer i segon d’ESO, ja que a la resta de l’Estat espanyol es fa només a primària. És una sorpresa que hagi dit això i més quan s’estrena en el càrrec i, evidentment, en desconeixem les raons.

- I aquesta decisió de congelar el pla, no havia estat consultada amb els centres de cap de les maneres?

- No, nosaltres ens assabentem per la premsa, i ens sorprèn perquè realment no té sentit el tema, o bé podia tenir sentit si hi hagués hagut raons lògiques, com per exemple que el projecte no tira endavant perquè els resultats no són bons, o perquè tecnològicament, a Catalunya, una planificació a mig i llarg termini no interessa. Aquestes raons no es van dir, només es va dir la raó econòmica, la primera i principal, i a més una raó econòmica relativa, perquè la meitat d’aquests ordinadors la paga l’Estat espanyol i l’altra meitat la paga la Generalitat. Tal com diu avui El Periódico [21-02-2011] ella sabia que hi havia una partida destinada per l’Estat espanyol a Catalunya per comprar més ordinadors, per tant no s’entén. Ella aporta una altra raó, i és que els resultats encara no se saben. Bé, si no se saben, podem intentar buscar-los, però no paralitzar el projecte.

“L’avaluació ha de ser a llarg termini, perquè estar a favor o en contra d’una experiència en dos mesos, o en dos anys, no és lògic”

- La consellera deia que no estava clar si els resultats havien estat millors o pitjors. Per això voldríem saber , fruit de l’experiència d’aquest centre, quins són els resultats que heu obtingut.

- En una experiència pionera, parlar de resultats implica moltes variables. Però és clar, l’avaluació ha de ser a llarg termini, perquè estar a favor o en contra d’una experiència en dos mesos, o en dos anys, no és lògic. La primera cosa és: resultats, de què? Si els alumnes aprenen més amb els ordinadors? Ningú ho ha demostrat, però quan diem que aprenguin més, què vol dir aprendre més, aprendre una llista enorme de coses? Doncs això ja no ho aprenen ni sense ordinadors; l’ordinador implica una nova forma d’ensenyar. Per tant, s’ha de valorar d’una nova manera. Si és una valoració memorística, quan amb els ordinadors la memòria es fa servir relativament menys, doncs no té sentit, els resultats seran dolents. Si és una valoració de com els alumnes seleccionen, busquen, treballen la informació, la pengen, aprenen de forma col·laborativa, saben com fer un Power Point, com exposar una matèria, on buscar la informació, doncs aquesta valoració, que és una valoració diferent als llibres en paper, possiblement seria molt bona.

- És a dir, en aquest sentit s’haurien millorat diferents aspectes als que es tractaven amb els llibres en paper?

- Nosaltres creiem que sí, i realment seria qüestió de mirar alumnes que han treballat en diferents projectes i comparar-los amb uns altres alumnes que no han treballat això i mirar què fan i què és el que no fan. En el que sí que ens hem de mentalitzar és que els llibres digitals, i és una de les idees que alguns preconitzem, no són l’important; ho és la mentalitat digital. És a dir, projectar un llibre en una paret és igual que tenir-lo sobre el paper. La mentalitat digital suposa un canvi d’actitud, d’una forma de treballar, d’una forma col·laborativa, el que representa Internet en la vida, el fet que tu tens una cosa i la comparteixes amb un altre, ho pots copiar, tenint en compte que hi ha drets d’autor també i això s’ha de contemplar. És un conjunt de coses on es troba la societat actualment; això són fets i ens hem d’enganxar als fets.

- Sobre els llibres digitals, el projecte 1x1 que havia presentat la Generalitat sobretot alertava que no han de ser simples transcripcions de pdf o d’html estàtic. Tenint en compte això, els materials que heu tingut vosaltres en aquests dos cursos s’adapten a un llibre digital?

- El professorat, ja quan hi havia llibres en paper, sempre ha estat una mica crític amb tots els materials disponibles. D’altra banda els llibres digitals són una cosa molt nova i les editorials s’hi han d’adaptar, i han respost d’una manera immediata a una necessitat imposada per una normativa com és el projecte 1x1. Les editorials han fet el que han pogut, i moltes no compleixen els requisits perquè el més fàcil és fer un pdf amb una sèrie d’enllaços i sortir del pas, oferir un material digital aprofitant o reciclant els llibres en paper. Però hi ha algunes editorials que han donat un pas més enllà, i concretament hi ha una catalana que està fent més coses perquè està dins d’una nova mentalitat. També s’ha de dir que el professorat no hauria de dependre tant dels llibres, ja que tots els continguts que els alumnes puguin aprendre, sigui aquí o sigui a la universitat, estan en la xarxa, i molts són gratuïts. En anglès, en català, en castellà, en francès... Normalment el material que ha d’arribar a l’alumne el pot seleccionar o crear el professor. Materials gratuïts hi ha a tot arreu, possiblement d’algunes assignatures més, d’altres menys, però només és qüestió, evidentment, de molestar-te i de fer la teva feina.

“El món del professorat, des del meu punt de vista, és en general conservador”

- Llavors, sí que consideres que hi ha material informàtic suficient per poder anar fent la tasca. I, en aquest centre en concret, heu creat material informàtic nou o n’heu tingut suficient?

- En aquest institut passa com amb tot, hi ha centres en què són més innovadors i han decidit crear materials nous d’entrada, han tingut una política d’un professorat estable i implicat, i n’hi ha d’altres que s’han adaptat al professorat que tenen. El fet de crear un material o no depèn del professor. Hi ha professors que n’han creat n’hi ha que han aprofitat tot el conjunt que tenen a la seva disposició. Combinen el llibre digital que tenim amb pàgines web, recursos que ells mateixos han creat sobre el tema, o qualsevol altre tipus de suport. N’hi ha de tot. Hi ha algun que ha creat alguna cosa però realment la gran majoria aquest esforç de fer material no el considerem d’entrada imprescindible, podem funcionar sense això.

- Has comentat que cada professor s’adapta d’una manera o d’una altra. Ens preguntem si l’aplicació del sistema 1x1 ha provocat problemes, dificultats o diferents maneres d’adaptar-s’hi per part del professorat i els alumnes. Quines serien les més destacades?       

- En primer lloc he de dir que el món del professorat, des del meu punt de vista, és en general conservador. I això no és dolent, sinó que vol dir que el professorat, i jo m’incloc també, tenim una materials que ens funcionen i sabem que són un recurs segur. Per tant, quan el professorat està acostumat a un seguit de metodologies que li han funcionat de sempre, la introducció en les noves tecnologies quan venim del món analògic costa. Però, què fa el professorat? Doncs uns, la majoria, intentem adaptar-nos, una minoria està en contra i altres són escèptics, però amb ajuda i bona voluntat aquests escèptics s’enganxen. Així, entre el professorat hi ha de tot, però jo crec que ha respost de manera positiva per al que representava aquest projecte de cop, tenint en compte que els professors no tenien formació per implantar-lo, que han fet el que han pogut i que juntament amb tot això tenen altres problemes afegits de caràcter tècnic i que provoquen inseguretat.

- Tot el canvi que suposa l’1x1 en la manera de fer classes ha estat ben paït pels professors?

- Abans tu entraves en una aula, tenies el llibre en paper, els alumnes amb el mateix llibre, tu tenies un guix i cap problema. Ara no, ara els alumnes han de portar l’ordinador, l’ordinador ha de connectar-se a la xarxa, Internet ha de funcionar, i el professor ha de mirar si els alumnes estan mirant la seva pantalla o si estan al Facebook o a on sigui. Tot això representa un canvi total que costa, no oblidem que des de sempre la humanitat ha funcionat d’una manera i ara de cop, en dos anys, volem que això canviï. És molt difícil, això sí, s’està fent.

- S’ha notat molt tota la incidència dels aspectes tècnics a la nova forma de fer classes? Vull dir, aconseguir que tota la infraestructura necessària funcioni adequadament i no entorpeixi les classes.

- Bé, gestionar aquest projecte, ho dic molt clarament, és molt complicat. S’ha de dir una cosa: la gestió d’això no la fa mai una persona, sinó que hi ha implicades un munt de persones. Parlant dels problemes, el tema de la infraestructura és difícil perquè té a veure amb els diners també; també és un problema la banda ampla, ja que no és el mateix tenir un ordinador que tenir 300 ordinadors funcionant a la vegada. Els temes de seguretat també són importants, i els robatoris també són un aspecte a tenir en compte. El programari també planteja dificultats, ja que tots hem de fer servir el Linux Ubuntu. Que no hi hagi cap caiguda del corrent, que els servidors centrals de l’editorial funcionin... Són moltíssimes coses que aquests centres que omplen de tecnologia també han de solucionar, i necessitem persones que entenguin d’informàtica. Perquè en el dia a dia, per molt control remot que es pugui realitzar, el control presencial és més important.

- L’equip informàtic aquí qui el gestiona?

- Nosaltres tenim la sort que com que portem molts anys en projectes informàtics disposem d’un informàtic que paga la Generalitat, i això és un privilegi que tenen molt pocs centres i que demanem que s’estengui. El tenim perquè ja teníem uns projectes d’integració a les TIC, projectes del Departament d’Ensenyament, i ens van posar un tècnic que és el nostre gran ajut. I ara el compartim amb dos centres més, així que el tenim menys hores. També s’ha de dir que tenim dos professors d’informàtica, que encara que estan especialitzats en altres assignatures, són els que han creat tot això. Si no ho tinguéssim, la iniciativa no podria funcionar.

- Fent referència al canvi radical que provoca la irrupció dels ordinadors a les aules, la presència d’un ordinador per cada alumne els provoca més distraccions?  

- Provoca distraccions diferents a les d’abans perquè si no estàs preparat et pot passar que mentre tu estàs explicant una cosa l’alumne està al Messenger, al Facebook o al Twitter, per exemple. Provoca altre tipus de coses. Penseu què faríeu si a cop de clic tinguéssiu accés a moltíssimes coses.

- Com feu front a aquestes distraccions?

- Doncs organitzant-te la vida d’una altra manera. Per exemple, fent que el professor se situï al darrere o agrupant els alumnes d’una altra manera. Si volem filtrar continguts tenim tallafocs de continguts. Així, en un moment donat podem tallar Facebook, però també sabem que els alumnes saben sistemes diferents per entrar, i de fet ho fan. Ells saben altres vies, realment jo crec que no hauria de tallar-se cap contingut; no és qüestió de censura sinó de responsabilitat.

“Un professor més d’un quart d’hora o vint minuts no hauria de parlar de forma seguida perquè tenim altres eines i perquè les classes han d’adaptar-se a la realitat”

- Com definiries els canvis que representen les classes amb el programa 1x1 respecte dels plans de llibres de text?

- La irrupció dels ordinadors a les aules i tot el que l’envolta provoca un canvi de classes. Un canvi en el professorat, que ha de ser més actiu i s’ha d’implicar més en bellugar-se per la classe, a moure’s i marcar moments en les classes: moments en els quals l’alumne estigui amb la seva pantalla, moments en els quals l’alumne pugui exposar feines a classe als altres i moments on és el profe qui ho ha de fer. Ara bé, el que sí que està clar és que amb un ordinador el model d’autèntica classe magistral no té perquè funcionar. Un professor, tant aquí, com a la universitat, com a tot arreu, més d’un quart d’hora o vint minuts no hauria de parlar de forma seguida perquè tenim altres eines i perquè les classes han d’adaptar-se a la realitat.

- La consellera Irene Rigau va dir en una entrevista als matins de TV3 que tenien estudis en els quals es veia que la implantació dels ordinadors als centres aprofundien els problemes existents. Aquí heu notat alguna cosa en aquest sentit?

- Si la consellera diu això és perquè ho coneix molt més bé que jo. De totes maneres, en la nostra experiència no ha aprofundit més problemes dels que teníem, de cap de les maneres. També cal dir que nosaltres possiblement som un centre estrany en aquesta història perquè el programa 1x1 per a nosaltres era un camí lògic perquè veníem de vuit anys de materials digitals i ordinadors. Per a nosaltres no ha estat cap cop d’entrada. Nosaltres som un centre a part, perquè som un centre que portem ja una gran tradició en la informàtica. I això no va suposar un cop d’efecte inicial ja que per als que portem molts anys aquí doncs és un projecte educatiu amb ordinadors, res més.

- De cara al futur, se sap què passarà amb els cursos que vénen després d’aquesta congelació?

- Els instituts que estem en el projecte hi continuarem i els alumnes que s’incorporen també. Avaluaran el projecte i la idea que té la consellera és que al setembre el projecte continuï amb nous alumnes. Heu de pensar una cosa, i a més a més crec que Catalunya és una de les comunitats autònomes que ho té més clar de tota Espanya: darrere d’això hi ha una indústria informàtica que necessita un al·licient. L’al·licient de venda de continguts, de venda d’ordinadors... de venda, d’animar la venda. Estem en crisi, i tot i que els marges de benefici d’aquests ordinadors no siguin molt grans, tot això dóna vida a la informàtica. L’alumne compra l’ordinador, després compra el ratolí, coneix la botiga, les empreses de continguts intenten generar-ne, un fa servidors, l’altre fa no sé què... això és un al·licient industrial de Catalunya i això s’ha de tenir en compte també. És un conjunt de coses: instal·ladors, equips informàtics, gestors de continguts...

“Darrere de l’1x1 ha d’haver una mentalitat digital”

- En base a la vostra experiència, els ordinadors haurien de continuar tal com establia el programa fins ara o s’haurien de complementar amb el llibre de text com proposa la consellera?

- L’ús d’ordinadors portàtils és perfectament compatible amb la lectura de llibres en paper i l’escriptura a mà, de fet jo a les meves classes ho poso en pràctica. Torno a repetir però, que darrere d’això hi ha d’haver una mentalitat digital, i digital vol dir el que representa la filosofia digital, que per mi és el món 2.0 o 3.0 o 4.0, m’és igual. Les proves les tenim en el que està passant ara a Egipte, a Tunísia, a Algèria, Anonymous i Wikileaks; és el fet que tots tenim a l’abast coses, que tots podem aprendre de tots i que moltes vegades no és tan important aprendre’s la llista de los reyes godos sinó saber on es busca i que quan jo ho necessiti sabré que amb el meu mòbil d’última generació ho tindré al moment. I si jo sé com estructurar la informació i com buscar-la hem guanyat molt.

- Creus que el projecte 1x1 continuarà com fins ara?

- Jo crec que això continuarà. Ara bé, també hi ha gent que està en contra i és gent molt fiable. Jo parlo d’aquest projecte en sentit positiu però nosaltres en aquest institut també veiem altres problemes provocats per l’abús de la informàtica. Problemes que estan sent investigats en altres països i dels quals hem de ser conscients. No es tracta de la il·lusió per la informàtica i que la informàtica sigui la finalitat. No, la informàtica és una metodologia per aprendre. La finalitat és l’educació. El professor de fa vint anys educava amb un paper i jo educo amb un ordinador; l’important és el que aconseguim al final. Una altra pregunta és: Què passarà amb aquests alumnes quan continuïn amb llibres digitals i arribin a la universitat? Què passarà a la universitat? El professorat de la universitat serà capaç de seguir amb aquests alumnes i adaptar-se als canvis que pot generar un projecte com aquest?

- Pots dir alguns d’aquests problemes que has esmentat que pot provocar la dependència dels ordinadors?

- Hi ha coses que a nosaltres ens preocupen. Per exemple, dimecres passat vam convidar un professor de l’escola d’òptica de la UPC perquè ens parlés del sentit de la vista i els ordinadors. És un tema que ens preocupa perquè els alumnes estan molt de temps davant de la pantalla i necessitem consells. Un altre tema que ens preocupa, però no només a nosaltres, sinó que és el tema de moda entre el col·lectiu d’experts en TIC, és que s’està detectant una manca de concentració per l’efecte multipantalla.
Ens preocupa com fer que una persona es concentri en un tema com si fos en un paper tot i que hi hagi links o el que sigui. Que tu puguis llegir tot el tema, fer la reflexió i a part d’això puguis buscar altra informació. Ara diuen que al cervell humà li costarà molt de temps adaptar-se a petits fragments d’informació per tot arreu i fer-ne la comprensió. Nosaltres ho veiem en els alumnes. Perquè poden fer-se lectures hipertextuals o de multimèdia, però com composes tota aquesta informació, com la interioritzes? Aquestes són incògnites que la setmana passada sorgien als fòrums d’Internet d’aquesta temàtica provocades per Nicholas Carr, un expert en ordinadors que ha tret un llibre en el qual diu que el que està fent Internet al cervell humà és fer-nos superficials. Ens preocupen aquestes coses.
Un altre tema és què passa amb l’escriptura a mà. Sense dubte ha de continuar i s’ha de treballar. La lectura de llibres de paper també és molt important, el paper dóna qualitat. Ara amb els ebooks i els tablets les coses canvien, però el paper és una altra alternativa. El plaer de la lectura en paper continuarà existint sempre, els ebooks i els tablets continuaran allà i amb tot això és amb el que els alumnes han de conviure i els hem de preparar, però sense oblidar-nos que nosaltres també necessitem adaptar-nos.

- Moltes gràcies per tot el que ens has dit i pel teu temps.

- Moltes gràcies a vosaltres.

Entrevista realitzada conjuntament amb Daniel Fernández.