Representeu-nos!

Tal dia farà un any (o gairebé) de l'inici de les protestes del 15M. Amb les protestes multitudinàries d'ahir, es pot dir de tot, menys que la indignació i la protesta ciutadana hagi perdut força. En alguns aspectes, la societat s'ha conscienciat i fins i tot, tímidament, s'han aconseguit alguns moviments; com és el cas dAre la dació hipotecària. Ara bé, altres motius de queixa continuen igual de latents que abans. Jo tractaré d'ara en endavant d'un dels quals desacredita més a la democràcia i els partits i que només es pot solucionar si hi ha un pas endavant ferm i creïble per part dels actors polítics. Es tracta del "no ens representen".

Hi ha formacions que sí que volen representar-nos, un any després no s'han mogut prou.

Aquest crit de ràbia contra els partits (sobretot els dos més grans, però que esquitxa a tothom), és fruit de la desconnexió ciutadana entre els partits polítics i la ciutadania. Els factors d'aquesta desconnexió són molts i, alguns d'ells, de difícil solució; ara bé, això no treu que alguns moviments en la direcció adequada ajudarien a apropar la distància abismal entre representats i representants. Perquè no cal oblidar que, com encapçalava la manifestació de Barcelona, "som el poble, som la solució".

Aquesta vaga pot ser un èxit

Si ja havia manifestat més d'una vegada, tant aquí com en privat, que el primer pas per aconseguir que la vaga general triomfés eren les eleccions autonòmiques a Andalusia, avui ja podem dir que el primera de les batalles ha caigut del costat de l'oposició. Per al PP no haver aconseguit una majoria absoluta que creien que tenien a les mans ha estat el primer avís que no es poden permetre fer el que els vingui en gana.

Amb els andalusos barrant el pas a la dreta s'evita un fracàs de les movilitzacions fins i tot abans de començar i s'obre una porta esperançadora pels manifestants del proper dijous. Ara hi ha motius per creure que tots els ciutadans de l'Estat espanyol no resten submisos a les doctrines neoliberals dels populars i que, tots junts i amb força i empeny, es pot aconseguir reduir la duresa de la reforma laboral.

Serà difícil, ningú ha dit que sigui fàcil aconseguir que un govern rectifiqui respecte del que ha promulgat, però amb la unió de sindicats, partits d'esquerres, organitzacions socials i els indignats es pot aconseguir formar una massa crítica suficient per aconseguir alguns canvis.

Cap a la vaga general

Ja està convocada. Els dos sindicats majoritaris han activat la serva arma d'agitació massiva de cara el proper 29 de març. Criden a la mobilització social en forma de vaga general. Ho han fet després d'haver-se consumat una reforma laboral més que qüestionable i de la qual només sabem certerament que afavoreix l'acomiadament massiu.

El cartell de la vaga ja apunta cap a una unió sota una única bandera compartida: la vermella.

Ara, la metxa ja ha estat encesa. Però la pregunta clau és si tant CC.OO com UGT seran capaços de mobilitzar la societat. La darrera vaga general que van convocar, contra la reforma laboral del govern de Zapatero, va ser un relatiu fracàs per la poca mobilització que va comportar. Han estat dubtant fins l'últim moment per utilitzar el major recurs de pressió que tenen perquè no se saben amb un domini prou ampli de la societat que els garanteixi l'èxit.

“Comunicar és construir, crear vincles i xarxes; i amb les noves tecnologies es pot fer”

Víctor Manuel Marí, expert en comunicació educativa, dóna un toc d’atenció al futur de la comunicació i reivindica “la clau política del desenvolupament tecnològic”

El professor de la Universitat de Cadis i expert en comunicació educativa, Víctor Manuel Marí, ha mostrat les pautes del nou sistema comunicatiu que obren les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) marcat per les “estructures en xarxa i horitzontals” en un taller a la Facultat de Ciències de la Comunicació (FCC) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Marí ha donat especial rellevància al fenomen del 15M com una de les primeres expressions socials de les noves formes de comunicació.

Marí, un optimista envers les possibilitats de canvis arran de la nova comunicació.

Amb un retard de més d’un quart d’hora, com acostuma a ser normal en els actes organitzats per la FCC, el professor de teories de la comunicació de la Universitat de Cadis ha començat un taller amb molt poc públic basat en les TIC des de la perspectiva del canvi social. La seva exposició, en la qual ha explicat en format de monòleg les idees que exposa al seu llibre Comunicar para transformar, transformar para comunicar, passant des dels aspectes més teòrics, i que han pogut avorrir una mica els assistents, fins a reflexions més properes a la realitat encarnades en el moviment del 15M i alguns altres grups socials.

Desviar la mirada per no incomodar ningú

Després de les manifestacions universitàries d'ahir, avui els mitjans de comunicació escrita i audiovisual han passat a l'atac amb la intenció clara de desacreditar tot el que va passar. Des de les portades de la premsa de dretes, fins als temes de reflexió que han situat al centre de les tertúlies de tots els mitjans. Preguntar a "Els Matins" de TV3 "els aldarulls d'una minoria desvirtuen les reivindicacions dels universitaris?" és una manipulació anàloga a la tergiversació de la premsa conservadora.

Aquest tipus de crítica als mitjans de comunicació sembla, però, que no és nostre en exclusiu.

Centrar el debat del dia després de la vaga d'estudiants en els pocs (us ho diu algú que va estar ahir durant tota la manifestació) episodis de violència és desvirtuar les queixes de la comunitat universitària. Ni a la ràdio pública ni a la televisió pública catalanes hem pogut veure durant tot el dia d'avui algun anàlisi pausat i real de la situació de les universitats públiques. Si unes 60.000 persones van sortir ahir al carrer a protestar és per alguna cosa, és perquè hi ha un malestar provocat per la situació lamentable dels centres de coneixement.

Clam pacífic per la universitat

És curiós com el responsable d'Universitats de la Generalitat s'ha afanyat a dir que els actes violents "no representen" el col·lectiu universitari. Ho diu una persona que està dins del govern que està provocant, per una banda, un gran empobriment de la qualitat de l'ensenyament a tots els nivells i, per altra banda, una persona que comparteix govern amb els qui dirigeixen els Mossos d'Esquadra.

Una gran columna pacífica ha dominat durant hores el centre de Barcelona.

Per què ho dic això? Perquè el senyor Antoni Castellà té tota la raó dient que la violència no representa els universitaris, perquè la violència i les corredisses ha vingut de la mà de la policia. Entenc i recolzo que la policia serveixi per frenar els aldarulls (d'aquí li ve el nom d'antiabalots) com els que han pogut haver a la Borsa i al Banco Popular, però el que no entenc és l'actuació desmesurada dels agents de policia fora d'aquest context; provocant les corredisses i els problemes.