“No em sembla ètic vendre una cosa que sé que servirà per robar-ne una altra”

ENRIC MIRÓ, copropietari de Spy Space

Obre la primera botiga de productes d'espionatge a Sabadell

Enric Miró Retana va néixer a Sabadell i té 46 anys. Va acabar la secundària i durant la major part del temps s’ha dedicat a la informàtica. Fa poc més de dos mesos, abans de Nadal, va decidir obrir una botiga amb dos socis més. Spy Space, situat al número 16 del cèntric carrer Sant Antoni de Sabadell, és un establiment dedicat a la venda d'aparells d’espionatge, de videovigilància i joguines electròniques.

Com sorgeix la idea de fer una botiga d’espies?

Més que la idea ens va sorgir la necessitat d’obrir portes perquè ens calia trobar feina. Nosaltres venim del món de la informàtica, gestionem servidors i tot això tocava amb el tema de la videovigilància. Vam tenir l’oportunitat d’aprofitar aquest local i ens va passar al revés que tothom, teníem el negoci i no sabíem què fer. Jo ja sabia que havíem d’anar pel tema de la videovigilància, però havíem de buscar alguna cosa més perquè fos més comercial. Per això vam incloure els àmbits de l’espionatge i la juguetrònica.

Una persona es pot comprar un aparell per espiar algú? És això legal?

Sí, és legal. Pots comprar-ho, tot depèn de l’ús que després en facis. No pots fer públic el que enregistres. Per exemple, si tens una sospita que passa alguna cosa faràs servir aquestes eines per confirmar-la, però no podràs difondre el que has gravat.

“Me voy feliz si os lleváis alguna idea en la mochila”

Para Tomás García, profesor de sociología, lo importante no radica en las notas o el prestigio sino en el aprendizaje y el interés

Tomás García González, Doctor en Sociología por la Universidad Toulouse-Le Mirail, nació en Asturias en el año 1953. Realizó sus estudios universitarios en Francia, vivió varios años cerca de Lleida y hace más de veinte que reside en Barcelona e imparte clases en la Universitat Autònoma. Se considera una persona de izquierdas y ecologista.

- ¿Cómo y cuando llegaste a la Universitat Autònoma de Barcelona?

- Después de un paso largo por Francia, aterricé en Barcelona por razones sentimentales. Hice todo el bachillerato en Carcassone y toda la carrera de sociología, la licenciatura y el doctorado en Toulouse Le-Mirail. Al acabar el doctorado ya estaba viviendo en Catalunya, en un pueblecito de Lleida donde mi compañera era médica, pero una vez allí necesitaba convalidar mis estudios, cosa que tardó tres años.

Mas de Xaxàs: ‘Ningú no s’imaginava que la revolució pogués anar tan ràpid’

L’enviat especial de La Vanguardia explica les seves vivències a Tunísia

El periodista exposa els punts clau de la revolta a més de fer un repàs a la tasca de l’enviat especial

Xavier Mas de Xaxàs, periodista de La Vanguardia i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació (FCC) de la Universitat Autònoma de Barcelona, va explicar dilluns passat als seus estudiants de periodisme com es va desenvolupar la seva tasca a Tunísia. Mas de Xaxàs va destacar la celeritat amb què es van succeir els esdeveniments i la importància que Internet i les xarxes socials van tenir en el procés revolucionari.

Tunisians al carrer durant les revoltes

La cafeteria reuneix històries contínuament

BAR DE LA PLAÇA CÍVICA

Sota el mateix sostre tant es juga a cartes, es fan treballs o tractes comercials

És dimarts a mig matí, no fa gaire bon temps, no hi ha massa gent passejant-se per la Universitat Autònoma (UAB). Al bar de la plaça cívica, en canvi, l’ambient és diferent, a dins no fa núvol, a dins sempre reina el mateix ambient a mig matí. La gent entra, surt, s’asseu, parla, compra, consumeix, viu la seva vida sota el mateix sostre, en paral·lel, sense destorbar-se i permetent-se el luxe d’una bombolla de solitud.

Práctica de titulares 2

Práctica de titulares 1

Projeccions a l'Autònoma

La sala de cinema acull diàriament el passi de pel·lícules i documentals

Obres la porta, fas dues passes, ja estàs a dins. A dins d’una sala gran i fosca. A la dreta un pati de butaques i una taula blanca, estreta i llarga tot just davant de la pantalla de cinema al fons. Un passamà metàl·lic separa un estret passadís de la plataforma inclinada on estan les 191 butaques. Les butaques més alçades són les que es troben a la banda contrària de la pantalla, tot just entrar a la dreta. Darrere seu una finestreta dóna vida i llum a la sala, la sala de projecció, per dotar de personalitat la blanca pantalla de cinema. Pantalla que és l’únic element blanc de tota la sala, una sala de negres parets i sostre amb quatre columnes de formigó, dos a cada banda. A cada lateral sis plafons de tela blau fosc i una cobertura de la mateixa tela a la paret del fons donen l’únic matís de color permès en aquest cinema, deixant a part els cartells d’indicació de sortida d’emergència i dels extintors. Acompanyant els plafons laterals hi ha instal·lats cinc altaveus per banda amb la voluntat de transmetre una qualitat d’àudio òptima per al visionat de pel·lícules o documentals. El terra, per la seva banda, en un intent de reivindicar-se sense desentonar és d’un gris fosc amb motes i trossos negres i foscos.

“La forma d’un missatge té a veure amb el públic que ens adrecem i no pas amb nosaltres”

Lluís Pastor fa una conferència a estudiants de primer de periodisme

El degà de la Facultat de Comunicació de la UOC, Lluís Pastor, va afirmar ahir que la comunicació inconscient és tant o més important que la conscient. També va dir que és aquest tipus de comunicació és el que “acaba guiant el consum dels mitjans de comunicació” en la conferència organitzada a l’Aula Magna de la Facultat de Comunicació de la UAB amb el títol Escriptura sexy: claus conscients i inconscients per a persuadir.