Societat aeroport

Aquesta darrera setmana he tingut la sort i la desgràcia d'haver de passar força temps en aeroports, i la cosa no m'ha agradat. La sort d'haver estat a l'aeroport és la conseqüència òbvia que estava de viatge. La part negativa, però, ha estat simplement el fet de perdre el temps en un lloc tan podrit com és un aeroport. M'explico.

A la T4 de l'aeroport de Barajas (Madrid), tenen molt clar que això és l'únic que els importa de tu.

Podria començar dient que si hi ha llocs al món on es pot preveure cap a on ens porta una societat totalment neoliberal, aquests són els aeroports. Un cop passes els controls (i les mil i una traves que et solen posar els vigilants i les companyies), entres en el món de Milton Friedman. Per una banda tens les estances i sales VIP on només hi pot accedir la gent que paga per aquests serveis. Aquí ja comencen a separar-te pel teu nivell adquisitiu, i des de llavors és un no parar. Per regla general, per tal d'accedir a les portes d'embarcament has de traspassar botigues duty free, així que si vas amb les butxaques ben buides, o no tens ganes de comprar, ja et tornen a recordar com ets de miserable.

Divorci generacional

Que, segons l'enquesta del CIS, un 10% dels joves consideri que el seu principal problema són "els partits polítics i la classe política" indica un desencís respecte de la democràcia que ens hauria de fer reflexionar. Més enllà de l'esclat del 15M (en el qual hi havia joves, però no era un moviment exclusivament jove), si la gent que hem de ser el futur de la societat no creiem en els pilars que la sustenten no anem per bon camí.

Hem de tenir l'habilitat de posar-nos tots a una i trobar solucions comunes.

O potser no és que no anem per bon camí, sinó que simplement no entenem la societat de la mateixa manera. Si fullegem aquests resultats una mica en profunditat també veurem com entre els més joves és on els dos principals partits (PP i PSOE) tenen la menor quantitat de vot (tot i que igualment són els que més gent convencen). És la franja d'edat que més esperances ha dipositat en formacions alternatives o en el vot en blanc. No em tiro a la piscina llavors si em permeto afirmar que la joventut, a nivell espanyol, no se sent còmoda en el sistema on vivim.