Lluís Llach i l'amor homosexual

Amb Memòria d'uns ulls pintats el cantautor català Lluís Llach s'ha estrenat en el món literari. Llach ha muntat una història de ràpida lectura fent que el protagonista (en Germinal, un nom que acabes estimant) expliqui directament la seva vida. El veterà cantant, i ara novell novel·lista, s'endinsa en el món de la Barceloneta dels anys trenta del s.XX i narra una dolça història d'amor i d'innocència entre dos nois.

Memòria d'uns ulls pintats es basa en records en blanc i negre per captivar el lector.

Es tracta d'una novel·la lleugera però intensa en els sentiments, ja que Llach fa passar el lector d'un extrem a l'altre amb celeritat. Una de les crítiques que se li poden fer és que els esdeveniments succeeixen sense massa explicació, amb una mica de deus ex machina, però si t'ha captivat la història d'en Germinal no trobaràs a faltar més explicació i voldràs saber què passa.

Més que una gran novel·la europea

Quina culpa tens de ser com ets i haver nascut en la família on has nascut? Aquest és un dels temes principals al voltant del qual gira Jo confesso, de Jaume Cabré, molt més que "una gran novel·la europea", que és el lema utilitzat per l'editorial per anunciar-se. Jo confesso és una gran història, en majúscules. Una història que travessa diferents espais temporals i diferents intensitats. Un llibre que t'acosta als sentiments i donant-li més importància que a l'esdevenir històric. És un llibre per gaudir llegint-lo més enllà de les lectures que aconsegueixis extreure'n.

L'autor en un despatx que podria ser perfectament el del seu protagonista.

Triangle de guerra, acció i traïció

Antiga Roma, guerra entre Cartago i Roma (el més similar a una guerra mundial al món antic europeu). El general més letal i efectiu dels africans, Aníbal Barca, al capdavant de l'expedició que busca acabar amb el seu major enemic. Per la banda romana, les deliberacions al Senat i la política entre diferents famílies fan que la resposta no sigui tan efectiva com ho hauria de ser. Aquest és el punt de partida i fil conductor de la novel·la històrica (primera entrega de la Trilogia de Escipión) de Santiago Posteguillo Africanus, el hijo del cónsul.


Mitjançant la narració calidoscòpica i a un intens ritme intern, Posteguillo aconsegueix capta tant el lector interessat en veure altres societats, aquells que li agraden les entranyes de la política i els que tenen set de guerra i acció. És a dir, una història completa molt ben narrada que segurament agradarà a molta gent.