Why is former Catalan president being tried?

The short answer is: because president Mas promoted a mock and non-binding referendum on the independence of Catalonia in 2014 against the Constitutional Court sentence.

Rigau, Mas and Ortega went to court sorrounded by pro-independence supporters that encouraged them.

However, this explanation might not be sufficient for those that don't follow Catalan and Spanish politics. I'll try to explain the main things to understand the situation:

What happened on the 9th of November, 2014?

That day was the chosen by the Catalan Parliament to hold a legal referendum on the independence of Catalonia. However, given that the Spanish Constitutional Court suspended it, this referendum never took place.

People knew they were not voting in an official referendum. It was just a protest day.

Instead, the Catalan government promoted a 'participatory process' where volunteers opened polling stations and counted the ballots. President Mas always warned the result wasn't going to have a legal effect. More than 2.3 million people participated (or voted), out of about 5 million people that were allowed to vote. 80% of ballots supported independence. Of course, this process didn't have any legal effect. Catalonia is still part of Spain.

If it didn't have any legal effect, what's the problem?

The matter at stake is the following. the Spanish Constitutional Court suspended the real referendum and warned the Catalan government of making any movement about it. After the 9th of November, the general prosecutor of Catalonia didn't find any crime in this 'participatory process'. However, the Spanish general prosecutor (who's the boss of the Catalan one), forced the Catalan prosecutor to report president Mas, vice-president Ortega, secretary of Education Rigau and secretary of Government Homs.

That night, both president and vice-president presented the results.
Independence won overwhelmingly because pro-Spanish voter didn't cast their ballots. 

We should also mention here that the Spanish general prosecutor directly depends on the Spanish minister of Justice. And, moreover, this general prosecutor resigned a month after forcing the Catalan to report the government, because he was uneasy with that. So, we could say that is the Spanish government who reported the Catalan government and provoke the trial. 

But, why is calling a non-binding vote illegal?

According to the Spanish government, and to the parliamentary majority, the Spanish constitution doesn't allow a vote on independence. They say that the Spanish people, as a whole, is the only one entitled to make such decisions. It's like saying that the whole UK should have voted on the Scottish independence referendum.

On the other hand, nationalist and leftist parties defend that the Spanish constitution does allow the vote on independence only in Catalonia. However, they are still a minority in the Spanish parliament (about 100 MPs out of 350).

And you, have you understood anything? What do you think?

L'epic win de Salmond

David Cameron, primer ministre britànic, no podia amagar el seu somriure quan va acordar amb Alex Salmond, primer ministre escocès, els termes del referèndum per la independència d'Escòcia. Tot semblava indicar que el conservador anglès havia guanyat la partida; una sola pregunta referint-se exclusivament sobre la independència. Salmond havia proposat fer dues preguntes, una sobre la devolution max (aprofundir en l'autonomia de la nació escocesa) i una sobre la secessió, per tal d'assegurar-se la jugada. Si no aconseguia la independència, almenys era molt probable aconseguir una major i millor autonomia, però Cameron va imposar la seva tesi: només es pregunta sobre la independència, la qual rebutgen la gran majoria d'escocesos (segons les enquestes d'aleshores) i els nacionalistes hauran de tornar cap a casa amb la cua entre les cames.

Ara bé, a mesura que ha anat avançant el temps i el referèndum escocès s'ha anat acostant, sembla que ha estat l'escocès qui ha passat la mà per la cara a l'anglès. Amb unes enquestes que pronostiquen un resultat frec a frec, el govern central i l'stablishment de Westminster (no l'abadia, sinó el rovell de l'ou de la política britànica) ha hagut de treure l'artilleria pesada per intentar que no marxin els escocesos. Avui els líders dels tres partits històrics britànics (ja no m'atreveixo a anomenar principal als Liberal-Demòcrates, clarament superats en intenció de vot pel UKIP) han hagut de sortir al pas i prometre la transferència de noves competències a les autoritats escoceses; és a dir, han hagut de prometre la devolution max a corre cuita perquè estan realment espantats de perdre el referèndum de dijous.

Crisi total espanyola, i Catalunya què?

Que Espanya es troba en una crisi total, no crec que s'hagi de discutir. No es tracta només de la crisi econòmica que ens venia preocupant durant més de quatre anys ja, sinó la crisi social que ha provocat la recessió i les mesures dels diferents governs, la crisi institucional on cada vegada queden menys organismes públics sense sospita de corrupció, la crisi política que fa que en els partits que han estat pals de paller de la democràcia no deixin d'aparèixer casos de malversació de fons i d'estafa al contribuent, i una crisi territorial amb les tensions Catalunya-Espanya en els moment de màxima activitat.

Tristament, la senyera no ho arreglarà tot.

A Catalunya la forma a què majoritàriament ens hem acollit per fugir d'aquest escenari apocalíptic és l'independentisme. Amb un estat propi podrem dictar la política econòmica que creguem més adient (tot i que amb poc marge si ens quedéssim a la Unió Europea) i sense que molts diners desapareguin camí de Madrid. També seríem capaços d'estructurar el model de societat que acordem entre nosaltres sense haver de patir pel que diu el Tribunal Constitucional espanyol, i tindríem molt més aprop les eines per poder capgirar la situació de pobresa de molts catalans.

Independentistes a Convergència i Unió

Segur que molts recordem les imatges que s'han repetit en les tres darreres eleccions, on CiU guanyava i sortia al balcó de l'Hotel Majèstic a celebrar la victòria entre eufòria i cridòria dels seus seguidors. Uns seguidors que, en totes tres ocasions, portaven moltes estelades i cantaven repetidament en favor de la independència. I bé, per què hi ha aquesta massa independentista que recolza els convergent?

Imatge d'un espot electoral de CiU on juguen, com moltes vegades, amb l'estelada. 

Si per alguna cosa no podem marcar Convergència i Unió com a partit és per la radicalitat dels seus postulats. Nacionalment, ni Jordi Pujol quan era President ni ara Artur Mas, han parlat explícitament de la independència. En canvi, sí que ho fan les segones i terceres espases i intenten, i sembla que ho aconsegueixen, fer creure a molta gent que CiU és un partit independentista. Ara tenim l'ex-President rondant per molts mitjans de comunicació i explicant-nos com de desitjable seria la independència de Catalunya, curiosament ara quan ja no té responsabilitats de govern.