Why is former Catalan president being tried?

The short answer is: because president Mas promoted a mock and non-binding referendum on the independence of Catalonia in 2014 against the Constitutional Court sentence.

Rigau, Mas and Ortega went to court sorrounded by pro-independence supporters that encouraged them.

However, this explanation might not be sufficient for those that don't follow Catalan and Spanish politics. I'll try to explain the main things to understand the situation:

What happened on the 9th of November, 2014?

That day was the chosen by the Catalan Parliament to hold a legal referendum on the independence of Catalonia. However, given that the Spanish Constitutional Court suspended it, this referendum never took place.

People knew they were not voting in an official referendum. It was just a protest day.

Instead, the Catalan government promoted a 'participatory process' where volunteers opened polling stations and counted the ballots. President Mas always warned the result wasn't going to have a legal effect. More than 2.3 million people participated (or voted), out of about 5 million people that were allowed to vote. 80% of ballots supported independence. Of course, this process didn't have any legal effect. Catalonia is still part of Spain.

If it didn't have any legal effect, what's the problem?

The matter at stake is the following. the Spanish Constitutional Court suspended the real referendum and warned the Catalan government of making any movement about it. After the 9th of November, the general prosecutor of Catalonia didn't find any crime in this 'participatory process'. However, the Spanish general prosecutor (who's the boss of the Catalan one), forced the Catalan prosecutor to report president Mas, vice-president Ortega, secretary of Education Rigau and secretary of Government Homs.

That night, both president and vice-president presented the results.
Independence won overwhelmingly because pro-Spanish voter didn't cast their ballots. 

We should also mention here that the Spanish general prosecutor directly depends on the Spanish minister of Justice. And, moreover, this general prosecutor resigned a month after forcing the Catalan to report the government, because he was uneasy with that. So, we could say that is the Spanish government who reported the Catalan government and provoke the trial. 

But, why is calling a non-binding vote illegal?

According to the Spanish government, and to the parliamentary majority, the Spanish constitution doesn't allow a vote on independence. They say that the Spanish people, as a whole, is the only one entitled to make such decisions. It's like saying that the whole UK should have voted on the Scottish independence referendum.

On the other hand, nationalist and leftist parties defend that the Spanish constitution does allow the vote on independence only in Catalonia. However, they are still a minority in the Spanish parliament (about 100 MPs out of 350).

And you, have you understood anything? What do you think?

I què si no entra el PSC?

Portem unes setmanetes força pesades amb el tema de la declaració de sobirania. En aquests dies hem vist des de com es va publicar el primer esbós de Convergència i Esquerra, i les propostes de tots els altres que tenen ganes de tenir alguna cosa a dir (no cal comentar que PSC, ICV i la CUP també són les úniques forces polítiques que van aixecar-se per cantar els Segadors al Parlament i que van saludar i felicitar Artur Mas quan va ser elegit President).

L'alternativa sensata de la campanya electoral socialista mai va ser la sobirania ni el referèndum. // NacioDigital

Al principi, un cop tots s'havien posat d'acord en què no hi havia acord, van decidir reunir-se tots junts per mirar de trobar una solució conjunta. I a partir d'aquí, es genera un gran ressò mediàtic i polític sobre el paper dels socialistes. Pere Navarro i el seu partit mai ha estat partidari de la independència de Catalunya, ni tan sols de plantejar una consulta.

Catalunya: 22 medalles

No és ciència-ficció; és el recompte que el diari digital lainformacion.com ha fet de les medalles aconseguides per l'equip espanyol als Jocs Olímpics de Londres 2012. Es tracta d'una classificació que compta cada esportista que ha aconseguit una medalla, ja sigui de forma individual o en equips.

El mapa permet visualitzar d'on són els medallistes de l'equip espanyol (clicar per accedir-hi).

És per això que Catalunya acumula 22 medalles de set esports diferents. La presència catalana a l'equip femení de waterpolo, a l'equip de natació sincronitzada i a l'equip de bàsquet masculí han ajudat a què el nostre país hagi aconseguit més d'una tercera part de les medalles que han aterrat en territori espanyol (22 sobre 63).

Ens hi posem?

La ciutadania estem paint estòicament els atacs que ens vénen donant els governs català i espanyol des de fa un any. No ens estem movent, potser perquè encara confiàvem en la democràcia o que algú compliria les seves promeses electorals. Però la democràcia ja no ho és i vivim sota una tirania on el govern de Rajoy fa i desfà a les ordres de Brussel·les i sempre en contra dels seus ciutadans.

L'any passat vam aprendre el camí cap a les places per protestar. Aquest any sabrem fer-ho per mantenir la dignitat?

Entenc la paciència però no la inanició en què s'ha instal·lat la societat. Què més ens han de fer perquè comencem a moure'ns?

Guanya la banca

La crisi està servint d'excusa per aplicar moltes reformes dements. Un dels canvis que s'escolta els últims dies que portarà a terme el govern espanyol és la reforma dels municipis. Es tractaria, a grans trets, de treure competències als municipis de menys de 20.000 habitants i traspassar-les a les diputacions. Però... no eren les diputacions aquells òrgans allunyats dels ciutadans, que no s'escullen de forma directament democràtica i on s'ha denunciat sempre que només es fa que enxufisme polític?

La diputació de Lleida es convertiria de facto en l'ajuntament de tota la província ja que només la capital supera el llindar.

La proposta no té ni cap ni peus i espanta. Treure el poder als alcaldes i ajuntaments que estan ben a prop dels ciutadans per donar-los a unes diputacions que ningú sap qui tria ni què fan? S'ha de reformar el mapa dels municipis, s'ha d'arribar a una situació assenyada i eficient, però el que no es pot permetre que es portin a terme canvis en els quals guanyin pes i poder els aparells dels partits i en perdi la democràcia.

Com sempre, quan alguna cosa es mou, sempre guanya la banca.

Crisi civil

Ens trobem immersos en la major crisi social des de la Guerra Civil, als anys ’30. Vuitanta anys després tornem a estar en una situació de desassossec brutal en la població, però hi ha alguns canvis. Si durant la Guerra Civil la República percebia clarament qui era l’enemic que la faria caure sota el jou del feixisme, ara no sabem contra qui hem de lluitar concretament ni com fer-ho.

Forges ironitza sobre l'esclat de la crisi.

En una guerra es lluita amb armes, però en una crisi sistèmica? Què podem fer per evitar que ens maltractin a diari? No sóc el primer que compararà aquest tipus de crisi financera amb una guerra. Guanyen els mateixos: els poderosos del país dominant. Perdem els mateixos: els pobres d’allà on siguin.

Lluís Llach i l'amor homosexual

Amb Memòria d'uns ulls pintats el cantautor català Lluís Llach s'ha estrenat en el món literari. Llach ha muntat una història de ràpida lectura fent que el protagonista (en Germinal, un nom que acabes estimant) expliqui directament la seva vida. El veterà cantant, i ara novell novel·lista, s'endinsa en el món de la Barceloneta dels anys trenta del s.XX i narra una dolça història d'amor i d'innocència entre dos nois.

Memòria d'uns ulls pintats es basa en records en blanc i negre per captivar el lector.

Es tracta d'una novel·la lleugera però intensa en els sentiments, ja que Llach fa passar el lector d'un extrem a l'altre amb celeritat. Una de les crítiques que se li poden fer és que els esdeveniments succeeixen sense massa explicació, amb una mica de deus ex machina, però si t'ha captivat la història d'en Germinal no trobaràs a faltar més explicació i voldràs saber què passa.

Més que una gran novel·la europea

Quina culpa tens de ser com ets i haver nascut en la família on has nascut? Aquest és un dels temes principals al voltant del qual gira Jo confesso, de Jaume Cabré, molt més que "una gran novel·la europea", que és el lema utilitzat per l'editorial per anunciar-se. Jo confesso és una gran història, en majúscules. Una història que travessa diferents espais temporals i diferents intensitats. Un llibre que t'acosta als sentiments i donant-li més importància que a l'esdevenir històric. És un llibre per gaudir llegint-lo més enllà de les lectures que aconsegueixis extreure'n.

L'autor en un despatx que podria ser perfectament el del seu protagonista.

Aquesta vaga pot ser un èxit

Si ja havia manifestat més d'una vegada, tant aquí com en privat, que el primer pas per aconseguir que la vaga general triomfés eren les eleccions autonòmiques a Andalusia, avui ja podem dir que el primera de les batalles ha caigut del costat de l'oposició. Per al PP no haver aconseguit una majoria absoluta que creien que tenien a les mans ha estat el primer avís que no es poden permetre fer el que els vingui en gana.

Amb els andalusos barrant el pas a la dreta s'evita un fracàs de les movilitzacions fins i tot abans de començar i s'obre una porta esperançadora pels manifestants del proper dijous. Ara hi ha motius per creure que tots els ciutadans de l'Estat espanyol no resten submisos a les doctrines neoliberals dels populars i que, tots junts i amb força i empeny, es pot aconseguir reduir la duresa de la reforma laboral.

Serà difícil, ningú ha dit que sigui fàcil aconseguir que un govern rectifiqui respecte del que ha promulgat, però amb la unió de sindicats, partits d'esquerres, organitzacions socials i els indignats es pot aconseguir formar una massa crítica suficient per aconseguir alguns canvis.

El sistema d'avaluació en l'educació ha de canviar

Segons les dades que es desprenen de la recerca Aula 2.0, portada a terme pel doctor de Pedagogia Aplicada de la UAB, Pere Marquès, es constata la satisfacció d'alumnes i professors per la introducció de portàtils i pissarres digitals a les aules. L'estudi també revela que, per contra del que molts pensàvem, els ordinadors milloren el nivell d'atenció dels alumnes a les classes.

L'1x1 pretenia fer que cada alumne de secundària tingués un portàtil a classe, però CiU va anul·lar-lo només arribar. 

Ara bé, a part de la bona recepció i aplicació que sembla que estan tenint les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a les aules catalanes, l'estudi també mostra tendències contradictòries dins del sistema educatiu que suposen un llast per la seva correcta aplicació. És a dir, s'està implantant un sistema de classes i explicacions amb les TIC però s'està avaluant com s'havia fet tota la vida, i aquí és un el grup de recerca de la UAB creu que està el principal error.

Independentistes a Convergència i Unió

Segur que molts recordem les imatges que s'han repetit en les tres darreres eleccions, on CiU guanyava i sortia al balcó de l'Hotel Majèstic a celebrar la victòria entre eufòria i cridòria dels seus seguidors. Uns seguidors que, en totes tres ocasions, portaven moltes estelades i cantaven repetidament en favor de la independència. I bé, per què hi ha aquesta massa independentista que recolza els convergent?

Imatge d'un espot electoral de CiU on juguen, com moltes vegades, amb l'estelada. 

Si per alguna cosa no podem marcar Convergència i Unió com a partit és per la radicalitat dels seus postulats. Nacionalment, ni Jordi Pujol quan era President ni ara Artur Mas, han parlat explícitament de la independència. En canvi, sí que ho fan les segones i terceres espases i intenten, i sembla que ho aconsegueixen, fer creure a molta gent que CiU és un partit independentista. Ara tenim l'ex-President rondant per molts mitjans de comunicació i explicant-nos com de desitjable seria la independència de Catalunya, curiosament ara quan ja no té responsabilitats de govern.

Cap a la vaga general

Ja està convocada. Els dos sindicats majoritaris han activat la serva arma d'agitació massiva de cara el proper 29 de març. Criden a la mobilització social en forma de vaga general. Ho han fet després d'haver-se consumat una reforma laboral més que qüestionable i de la qual només sabem certerament que afavoreix l'acomiadament massiu.

El cartell de la vaga ja apunta cap a una unió sota una única bandera compartida: la vermella.

Ara, la metxa ja ha estat encesa. Però la pregunta clau és si tant CC.OO com UGT seran capaços de mobilitzar la societat. La darrera vaga general que van convocar, contra la reforma laboral del govern de Zapatero, va ser un relatiu fracàs per la poca mobilització que va comportar. Han estat dubtant fins l'últim moment per utilitzar el major recurs de pressió que tenen perquè no se saben amb un domini prou ampli de la societat que els garanteixi l'èxit.

Divorci generacional

Que, segons l'enquesta del CIS, un 10% dels joves consideri que el seu principal problema són "els partits polítics i la classe política" indica un desencís respecte de la democràcia que ens hauria de fer reflexionar. Més enllà de l'esclat del 15M (en el qual hi havia joves, però no era un moviment exclusivament jove), si la gent que hem de ser el futur de la societat no creiem en els pilars que la sustenten no anem per bon camí.

Hem de tenir l'habilitat de posar-nos tots a una i trobar solucions comunes.

O potser no és que no anem per bon camí, sinó que simplement no entenem la societat de la mateixa manera. Si fullegem aquests resultats una mica en profunditat també veurem com entre els més joves és on els dos principals partits (PP i PSOE) tenen la menor quantitat de vot (tot i que igualment són els que més gent convencen). És la franja d'edat que més esperances ha dipositat en formacions alternatives o en el vot en blanc. No em tiro a la piscina llavors si em permeto afirmar que la joventut, a nivell espanyol, no se sent còmoda en el sistema on vivim.

5 claus de la política catalana a mitjà termini

Després d'haver-se conegut el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió podem quedar-nos en alguns resultats superflus que apareixen en molts mitjans o endinsar-nos una mica més. Aquí van cinc claus per comprendre la política catalana a mitjà termini:

1 - Convergència i Unió no amplia el seu electorat ni surt reforçat amb les retallades, per contra de la lectura majoriària que s'ha donat a molts mitjans de comunicació. La federació nacionalista de dretes pateix un minso retrocés però bàsicament l'hipotètic resultat de victòria en unes eleccions vindria donat per la inconsistència del principal partit de l'oposició. El nou PSC de Pere Navarro no troba el seu espai i, tot i frenar la sangria en intenció de vot, només aconsegueix convèncer gairebé una tercera part dels electors que convenç CiU.

El tàndem Mas-Duran sembla haver-se consolidat de cara als catalans.

Així doncs, Artur Mas i Duran i Lleida han aconseguit l'únic partit amb una quantiat de seguidors suficient i consistent per optar per la victòria. En aquest sentit, cal remarcar que un nombre notable de votants del Partit Popular consideren l'opció de votar Convergència i Unió en les properes eleccions en comptes de fer-ho pel seu partit, sembla que el seu pacte per l'estabilitat de la legislatura ha apropat molt els dos electorats.

Clam pacífic per la universitat

És curiós com el responsable d'Universitats de la Generalitat s'ha afanyat a dir que els actes violents "no representen" el col·lectiu universitari. Ho diu una persona que està dins del govern que està provocant, per una banda, un gran empobriment de la qualitat de l'ensenyament a tots els nivells i, per altra banda, una persona que comparteix govern amb els qui dirigeixen els Mossos d'Esquadra.

Una gran columna pacífica ha dominat durant hores el centre de Barcelona.

Per què ho dic això? Perquè el senyor Antoni Castellà té tota la raó dient que la violència no representa els universitaris, perquè la violència i les corredisses ha vingut de la mà de la policia. Entenc i recolzo que la policia serveixi per frenar els aldarulls (d'aquí li ve el nom d'antiabalots) com els que han pogut haver a la Borsa i al Banco Popular, però el que no entenc és l'actuació desmesurada dels agents de policia fora d'aquest context; provocant les corredisses i els problemes.

Matrimoni i no relació oberta

Hem assistit, com ho portem fent des de fa un any, a una altra posada en escena de la gran comèdia de la legislatura. Una obra en què els papers principals són els d’Artur Mas i Alícia Sánchez-Camacho i en què el personatge beneit al qual prenen el pèl som nosaltres, els ciutadans de Catalunya.

En aquesta farsa, uns ens diuen que han acordat un pacte per donar suport al govern tot el que queda de legislatura i els altres, els que estan al govern, ens volen fer creure que no s’hi ha compromès sinó que és un acord més. Mentre l’Alícia diu que s’han casat, l’Artur diu que la seva és una relació oberta on hi pot entrar qualsevol.

No ens ho podem permetre

Ir a descargar

Si ahir saltava la notícia de dos joves que posaven en marxa una web per vendre T-10 a un preu més barat, a través d’un sistema d’inserció de publicitat als títols. Només 24 hores després llegim, desconsolats, que la pàgina web ha deixat de funcionar després d’una entrevista amb l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

L'emprenedoria, des dels petits gestos, ha de ser recolzada, i més en temps de crisi. /Font: creditosehipotecas.com

En un país en el qual ens omplim la boca de parlar d’emprenedoria per crear riquesa, i en el qual hem patit una pujada dels preus dels títols de transport espectacular, no té sentit que davant d’iniciatives com aquesta, que conjuga l’empenta de buscar noves fórmules i abaratir el cost del transport col·lectiu pels usuaris, sigui tirada pels terres en tan sols un dia.

Cameron accepta el referèndum independentista escocès

Ja ho va dir en el moment del seu anunci, però avui s’hi ha refermat. David Cameron, Primer Ministre del Regne Unit, ha acceptat el caràcter vinculant del referèndum per la independència d’Escòcia i la celebració del mateix. A canvi, ha demanat que s’aclareixi ja quina serà la pregunta de la consulta i la data de realització. S'estan passant la pilota sobre la data, però no es posa en dubte la realització.

Aquí a l’Estat espanyol una situació semblant seria inimaginable. Primer, perquè els referèndums els convoca única i exclusivament el Congrés dels Diputats, el qual insta al President del Govern a demanar-li al Rei que en convoqui un. Aquest ordenament únicament centralista deixa fora qualsevol referèndum territorial. Però és més graciós quan sabem que els referèndums que es fan des de la capital no són vinculants si no són els de la Constitució o dels Estatuts. És a dir, l’Estat espanyol té una opció de participació directa ciutadana molt arraconada i amb poques competències. Al meu parer això és fill dels quaranta anys de franquisme.

Vic torna al segle XV amb el seu Mercat Medieval

Passejar-se pels bonics carrers del centre de Vic amb tot engalanat com si et trobessis al bell mig de l’Edat Mitjana és tot un goig. I és el que tothom que ha volgut ha pogut fer durant aquest passat pont si s’apropava a la capital d’Osona. Segons l’organització, unes 8.000 persones van passar i, perquè no dir-ho, col·lapsar, el centre de Vic.

Vista aèria d'una de les places amb paradetes del Mercat Medieval. / Font: www.el9nou.cat

Fer un tomb per la infinitat de carrers que tenien paradetes i escoltar alhora músiques de l’època o gaudint d’actuacions al carrer, fa molt reconfortable la visita. Ara bé, alguns cops aquestes mateixes bandes de música arribaven a aturar la circulació dels vianants, la qual cosa podia provocar una miqueta d’angoixa. Tot i això, es tractava només de moments puntuals.

Ara toca Catalunya

Vaig tard, ja ho sé, però com que fa força temps que la universitat i la meva forma de vida m’impedeixen publicar sovint, he preferit meditar i poder emetre un judici dels resultats electorals que sigui pausat i el més objectiu possible.

El Parlament ha de ser qui decideixi la política catalana  / Font: Col·legi Mare de Déu del Carme 

Convergència i Unió ha guanyat, més pel daltabaix del PSC que per un augment espectacular, però ha passat a ser la primera força catalana al Congrés. Ells havien convertit les eleccions en un plebiscit sobre el pacte fiscal que els obliga a haver de tirar pel dret. En Pere Macias em deia dimecres que ells tenen la força al Parlament, la força dels vots i la força del carrer; ara és hora que tots els catalans, de les tendències ideològiques que siguem, ens sumem al projecte d’un concert econòmic per Catalunya.